Un fàrmac contra el càncer de pulmó, útil també en alguns càncers d'estómac
Un estudi liderat per Josep Tabernero, del Vall d'Hebron, aconsegueix un nou avenç en l'ús d'immunoteràpia contra els tumors
Un resultat aparentment negatiu pot significar un avenç per a alguns pacients. Això és el que ha passat amb un estudi per observar si un fàrmac que és eficaç contra el càncer de pulmó també és útil contra el càncer d'estómac avançat. L'estudi conclou que no aporta res al conjunt de pacients, però sí a un subgrup concret. I amb menys efectes secundaris.
La recerca, liderada per Josep Tabernero, del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), s'ha presentat en el congrés de la Societat Americana d'Oncologia Clínica (ASCO), que se celebra a Chicago. En la ponència, s'han exposat els resultats de l'assaig clínic amb pembrolizumab com a tractament de primera línia juntament amb quimioteràpia en pacients amb un adenocarcinoma d'unió gàstrica o gastroesofàgica avançat.
L'assaig volia comprovar l'eficàcia del fàrmac, que és un anticòs, contra una proteïna anomenada PD-L1. S'emmarca en la recerca sobre immunoteràpia, que pretén aconseguir que el propi sistema de defensa de l'organisme ataqui el tumor com un cos estrany. Precisament la PD-L1 inhibeix l'acció del sistema immunitari.
L'aspecte positiu d'un resultat aparentment negatiu
En l'estudi hi van participar 763 pacients, que es van dividir en tres grups. Un rebia només quimioteràpia. Un segon grup rebia només el tractament de pembrolizumab. Finalment, al tercer grup se li administrava un tractament combinat de quimioteràpia i pembrolizumab.
Els resultats van indicar que en aquest tercer grup els resultats no eren millors que només amb quimioteràpia. És a dir, el fàrmac no empitjorava els resultats, però tampoc els millorava. Però amb el fàrmac com a tractament únic s'observava un efecte positiu, com explica el doctor Tabernero:
"Els resultats de pembrolizumab com a tractament únic d'aquests tumors gàstrics, com a substitut de la quimioteràpia, sí que demostren un benefici superior a la quimioteràpia i a la combinació de tots dos en aquells pacients que tenen un índex d'alta expressió de PD-L1".
Concretament, per als pacients que tenien un cert nivell, relativament poc elevat, de la proteïna, la supervivència mitjana amb pembrolizumab va ser de 10,6 mesos, davant els 11,1 mesos per als que rebien quimioteràpia.
En canvi, en les persones que tenien nivells de la proteïna molt elevats, la supervivència mitjana amb pembrolizumab va ser de 17,4 mesos, per només 10,8 mesos per als que rebien quimioteràpia. A més, el fàrmac provocava menys efectes secundaris en aquests pacients.
Al cap de dos anys, el 30% dels pacients amb alt nivell de proteïna que havien rebut el fàrmac sobrevivien, per un 22% dels que havien rebut quimioteràpia estàndard.
Això demostra una vegada més el valor de la medicina personalitzada, perquè es busquen beneficis en grups concrets de pacients, com explica el doctor Tabernero:
"Cada vegada tenim treballs que determinen beneficis importants per a malalts, però que pertanyen a subpoblacions més petites de malalts. Hem d'entendre que cada persona, o cada grup de persones, són diferents i que una malaltia gran té molts subtipus de malalties que s'han de tractar d'una manera diferent."
La immunoteràpia funciona en un 25% dels tumors. Però en el 75% dels casos el sistema de defensa de l'organisme no detecta el tumor o no actua per eliminar-lo. La recerca en aquest camp va progressant, a mesura que, com en l'estudi comentat, es descobreix en quins pacients funciona i per què.
