Un estudi demostra que regularitzar els immigrants fa baixar la delinqüència

Malgrat que sovint es relaciona immigració i delinqüència, un investigador italià mostra que, quan els nouvinguts tenen accés al mercat de treball, els seus actes delictius es redueixen.

A Itàlia, l'any 2006, el 80% dels immigrants detinguts per delictes greus no tenien els papers en regla, tot i ser un percentatge relativament petit --la cinquena part-- del conjunt de residents arribats d'altres països. Aquesta és una de les dades que van empènyer Paolo Pinotti, de la Universitat Luigi Boccoli de Milà, a fer un estudi sobre la relació entre permís de residència i delinqüència, que ha publicat a l'"American Economic Review".

A Itàlia, cap a finals de cada any, el govern estableix unes quotes de permisos de residència, i els empresaris poden enviar sol·licituds per a immigrants abans que entrin al país. A la pràctica, molts empresaris són reticents a demanar permisos per a gent de fora i, com a resultat, molts entren il·legalment i treballen en negre mentre esperen que algú els vulgui contractar i demani el permís.

L'investigador va estudiar els registres criminals de 610.000 persones que havien demanat el permís a través d'un empresari el desembre del 2007. Va avaluar la possibilitat que tenien de delinquir abans i després de demanar-lo --independentment que els fos concedit o no. Els resultats van indicar que, abans de demanar el permís, l'índex de criminalitat del grup era de l'1,1%. L'any següent, en el grup dels que havien demanat papers, la taxa es reduïa al 0,8%, però es mantenia igual entre els que no ho havien fet o els havia passat el termini.

Com que no tots els que van demanar permís de residència en van obtenir, Pinotti creu que l'efecte de l'obtenció de papers en la reducció dels delictes pot ser encara superior, i que baixaria al 0,6%. Això significa una reducció de l'índex del 55%.

L'explicació, segons Pinotti, és que el permís dona opció a tenir una ocupació legal, un sou i unes prestacions socials. Segons l'investigador, si una persona no pot treballar en l'economia oficial, tard o d'hora cometrà delictes. Si no tenen feina, tenen més incentius per delinquir, opina.

Durant el primer debat presidencial als Estats Units, Donald Trump va denunciar que als carrers del país hi havia moltes bandes, formades, en molts casos, per immigrants il·legals. Seria una solució legalitzar aquests immigrants?

Segons Pinotti, cal tenir en compte alguns fets abans d'extrapolar el seu estudi. En primer lloc, diu, el context institucional és diferent en cada país. Als Estats Units, els immigrants il·legals corren un gran risc d'expulsió si cometen un delicte, i això pot ser un element de dissuasió.

Segons un estudi del 2007, aquesta és també la raó per la qual a les presons nord-americanes hi ha molts menys immigrants que no pas nadius, al contrari del que passa a la majoria de països europeus.

En segon lloc, Pinotti apunta que a Itàlia els immigramts sense papers tenen accés, en igualtat de condicions respecte a la resta de ciutadans, a serveis essencials de salut i escolarització. Per tant, accedir a aquests serveis pot no ser un incnetiu real per obtenir una feina legal.

Finalment, l'autor creu que cada episodi d'amnistia o legalització massiva fa augmentar les expectatives perquè la immigració s'incrementi els anys següents --tot i que no s'ha detectat aquest efecte en estudis fets als Estats Units.

Per tot això, Pinotti demana prudència a l'hora d'aplicar les dades a altres països, però també conclou que "probablement, la millor resposta política és proporcionar als immigrants una oportunitat decent per viure al país, amb accés a feines legals que probablement els nadius ja no estan interessats a fer."