Un estat tuareg a l'Àfrica? (II)
El dilema impossible per als veïns davant la partició de Mali
La pregunta per als dirigents de la Comunitat d'Estats de l'Àfrica Occidental (Cedao) no l'ha resolt ni el millor estadista: com es pot castigar els colpistes de Bamako sense donar aire als rebels tuaregs? La resposta, de moment, és que no es pot, o castigues uns o els altres, però els dos alhora és impossible. És de manual que s'ha de condemnar i aïllar els promotors del cop d'estat perquè si no els aixecaments es multiplicarien pel continent i els colpistes a Mali no tindrien pressa per tornar el poder als civils.
La comunitat internacional ha d'optar per seguir aïllant els colpistes (i en aquest cas tota la població de Mali que pateix l'embargament) i resar perquè entreguin immediatament el poder a algú a qui es pugui reconèixer com a interlocutor vàlid i legítim. Però fins que això no passi, quant de temps està disposada la Cedao a seguir ofegant 15 milions de malians, la meitat dels quals ja viuen amb menys d'un euro al dia? Els únics que aparentment guanyen en aquest escenari, almenys a curt termini, són els rebels del nord, conscients que mentre Bamako segueixi en mans colpistes poden estar tranquils.
Per altra part, la Cedao s'ha esforçat també a recordar la importància de la integritat territorial de Mali, ja que sap que la crisi i la partició en aquell país ja desestabilitza tota la regió. Però ara com ara ningú a Bamako, Dakar o Abidjan es creu que el dèbil exèrcit malià pugi fer recular a curt termini els rebels tuaregs i pugui refer aquesta integritat. El suggeriment que els països veïns o França puguin enviar-hi un nombre suficient de tropes per combatre'ls també es veu molt llunyana i impracticable.
Si els pròxims mesos els militars de Bamako continuen sent tan poc hàbils com fins ara i rebels tuaregs es mantenen units, Àfrica i el món poden veure com neix un nou estat "de facto" en ple Sahel. I els tuaregs, després de dècades de lluita contra la marginació del poder colonial i poscolonial, podran assaborir la realització de la seva llar nacional (per bé que se'ls presenta pleníssima de dificultats). Però si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta confusa crisi és que els esdeveniments es precipiten, els actors són imprevisibles, i al desert les dunes poden canviar de lloc de la nit al dia i hi ha una il·lusió òptica coneguda amb el nom de "miratge".
Torneu a l'inici de l'article
La pregunta per als dirigents de la Comunitat d'Estats de l'Àfrica Occidental (Cedao) no l'ha resolt ni el millor estadista: com es pot castigar els colpistes de Bamako sense donar aire als rebels tuaregs? La resposta, de moment, és que no es pot, o castigues uns o els altres, però els dos alhora és impossible. És de manual que s'ha de condemnar i aïllar els promotors del cop d'estat perquè si no els aixecaments es multiplicarien pel continent i els colpistes a Mali no tindrien pressa per tornar el poder als civils.
La comunitat internacional ha d'optar per seguir aïllant els colpistes (i en aquest cas tota la població de Mali que pateix l'embargament) i resar perquè entreguin immediatament el poder a algú a qui es pugui reconèixer com a interlocutor vàlid i legítim. Però fins que això no passi, quant de temps està disposada la Cedao a seguir ofegant 15 milions de malians, la meitat dels quals ja viuen amb menys d'un euro al dia? Els únics que aparentment guanyen en aquest escenari, almenys a curt termini, són els rebels del nord, conscients que mentre Bamako segueixi en mans colpistes poden estar tranquils.
Per altra part, la Cedao s'ha esforçat també a recordar la importància de la integritat territorial de Mali, ja que sap que la crisi i la partició en aquell país ja desestabilitza tota la regió. Però ara com ara ningú a Bamako, Dakar o Abidjan es creu que el dèbil exèrcit malià pugi fer recular a curt termini els rebels tuaregs i pugui refer aquesta integritat. El suggeriment que els països veïns o França puguin enviar-hi un nombre suficient de tropes per combatre'ls també es veu molt llunyana i impracticable.
Si els pròxims mesos els militars de Bamako continuen sent tan poc hàbils com fins ara i rebels tuaregs es mantenen units, Àfrica i el món poden veure com neix un nou estat "de facto" en ple Sahel. I els tuaregs, després de dècades de lluita contra la marginació del poder colonial i poscolonial, podran assaborir la realització de la seva llar nacional (per bé que se'ls presenta pleníssima de dificultats). Però si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta confusa crisi és que els esdeveniments es precipiten, els actors són imprevisibles, i al desert les dunes poden canviar de lloc de la nit al dia i hi ha una il·lusió òptica coneguda amb el nom de "miratge".
Torneu a l'inici de l'article
