Un Constitucional dividit confirma la presó per a 8 activistes d'Aturem el Parlament
Ratifica sense unanimitat la condemna de tres anys de presó, deu anys després dels fets
El Tribunal Constitucional ha ratificat la sentència de tres anys de presó per als vuit condemnats pels incidents a l'exterior del Parlament de Catalunya el juny del 2011. No hi ha hagut unanimitat en la decisió, sinó que s'han anunciat vots particulars en contra.
El magistrat que inicialment portava la ponència del cas, Cándido Conde-Pumpido, era favorable a concedir l'empara als condemnats. Però el tribunal va rebutjar la seva ponència a principis de juny.
Feia deu anys que els activistes encausats esperaven la resolució del procés.
Deu anys de procés judicial
L'acció coneguda com a "Aturem el Parlament", el 15 de juny del 2011, va ser una de les últimes del moviment del 15M. Protestaven contra l'aprovació d'uns pressupostos de la Generalitat, llavors governada per Artur Mas, que retallaven la despesa pública. Hi va haver incidents entre activistes i diputats que intentaven accedir a l'edifici.
Vint activistes van ser jutjats pels fets el 2014 a l'Audiència Nacional, amb acusacions de la Fiscalia, el sindicat d'ultradreta Manos Limpias, la Generalitat i el Parlament de Catalunya. L'Audiència Nacional va exculpar 19 dels processats i només en va condemnar un a estar localitzable durant quatre dies per una falta de danys.
La sentència admetia extralimitacions dels protestants però considerava que els fets s'emparaven en el dret de manifestació i la llibertat d'expressió:
"Quan els cursos d'expressió i accés a l'espai públic es troben controlats per mitjans de comunicació privats, quan sectors de la societat tenen una gran dificultat per fer-se sentir o per intervenir en el debat polític i social, resulta obligat admetre cert excés en l'exercici de les llibertats d'expressió o manifestació si es vol dotar d'un mínim d'eficàcia la protesta i la crítica."
El cas, però, es va recórrer davant el Suprem, que va anul·lar la sentència al març del 2015. El ponent inicial d'aquesta resolució, Perfecto Andrés, va quedar en minoria perquè optava per l'absolució, i la ponència va passar al president de la sala penal, Manuel Marchena.
L'alt tribunal va considerar llavors que la llibertat d'expressió i el dret a la informació "no poden operar com a elements neutralitzants d'altres drets i principis indispensables per a la vigència del sistema constitucional".
