Un centre barceloní recupera joves anorèxiques a través del teatre
Un centre barceloní, que es diu Centre Alba, recupera joves anorèxiques aplicant la teràpia del teatre. Aquest tractament és una nova forma per afrontar malalties com l'anorèxia i la bulímia. A través d'exercicis d'interpretació, aquesta teràpia incideix en les dificultats de cada persona anorèxica, com determinades fòbies, l'emoció o la por, sensacions que la mateixa malaltia li impedeix demostrar. "La majoria d'afectats pels trastorns d'alimentació no saben expressar l'alegria, la tristesa o l'empatia", ha assenyalat l'actor Màrius Hernández, coordinador d'aquesta activitat.
La teatroteràpia fa treballar el sentit del ridícul, la vergonya i, fins i tot, el sentit de l'humor. Al costat de la musicoteràpia o l'artoteràpia, el teatre és un espai tancat on les pacients s'enfronten amb l'escenari durant una o dues hores i on descobreixen la seva autoestima i aprenen a acceptar-se.
Segons Hernández, "els resultats són sorprenents", encara que la teatroteràpia "no s'aplica de forma independent", sinó de forma paral·lela a un altre tipus de tractaments, com les sessions de grup o les entrevistes personals. El temps de recuperació "és molt difícil quantificar-lo", perquè "depèn de cada persona, hi ha persones que es recuperen en mig any i altres en un any", ha assenyalat.
Hernández ha explicat que una manera d'enfrontar els malalts anorèxics amb les seves dificultats és "interpretar un paper totalment oposat a ells". "El fet que estiguin interpretant i que no siguin elles mateixes fa que s'adonin que en poden aprendre, dels seus personatges", ha afegit. L'objectiu és que "pensin: si faig aquest paper i el personatge se sent bé, per què no aplicar-ho?", ha assenyalat. En aquest sentit, l'actor ha apuntat que la distància entre un mateix i el personatge ajuda a veure com es comporta un mateix i a treure actituds positives dels personatges.
"T'ajuda a ser més empàtic i a entendre més el comportament de les persones", ha apuntat el responsable d'aquest nou tractament. Segons ell, les persones anorèxiques solen ser "molt estrictes, quadrades, rígides i perfeccionistes". Sobre aquest aspecte, "el teatre els ajuda a alliberar-se, deixar-se anar i fins i tot descol·locar-les, ja que el món teatral t'obliga a ser molt desestructurat". Hernández ha assegurat que per als pacients "és un caos total".
