ANÀLISI

Un accident reincident

Enllaç a altres textos de l'autor

Ricard Torquemada

Periodista i analista en les transmissions dels partits del Barça a Catalunya Ràdio.

Actualitzat
No deixa de ser un accident, encara que sigui reincident. El futbol és molt més que unes dades, però si un equip xuta 21 vegades a porteria, de les quals onze entre els tres pals i dues directament als pals, per fer només un gol i el rival remata tres cops entre els pals i fa dos gols, la descripció d'aquest guió només es pot qualificar d'accident. Ara bé, quan la història recorda altres capítols similars, cal destacar la reincidència. Dit això, algú es podria preguntar legítimament si un accident pot ser reincident. La majoria dels equips ja han assumit que quan s'enfronten al Barça, és preferible no perdre energies disputant-li la proposta del partit: és millor marcar-se l'objectiu de conquerir les àrees. Això sí, qui s'atreveix a enfrontar-s'hi cara a cara, té el privilegi de sentir-se orgullós tant en la victòria com en la derrota. I cadascú té dret a viure la vida com vol.

El Barça va llegir el partit correctament, Vilanova va situar a Alexis ben centrat, gairebé en el paper de 9 petit, per alliberar la banda esquerra a Alba. L'equip va tenir paciència, va crear oportunitats per marcar i no va cedir gaires opcions a pilota aturada al Celtic. Ara bé, els escocesos en van tenir prou amb una: còrner de Mulgrew al segon pal i rematada de cap de Wanyama. El mateix escenari dramàtic del partit del Camp Nou s'obria al Celtic Park i el Barça havia de mantenir el camí per erosionar una roca difícil d'esquerdar. No va renunciar a la seva responsabilitat, va buscar recursos per variar una inèrcia d'impotència, va obrir Messi a la banda dreta per potenciar les seves diagonals i va exigir a un porter que s'ha mostrat inflexible en la defensa de la porteria.

A Barcelona i a Glasgow, amb l'ús de la seva envergadura i unes mans molt ràpides, amb l'autoestima molt alta. Forster està fent oposicions per ser la competència directa de Hart a la selecció anglesa i l'aparador de la Champions li ha servit per manifestar la seva candidatura. Tot i la falta d'efectivitat, Vilanova no va deixar de buscar recursos, com l'entrada de Cesc per desprendre's del migcentre defensiu. Encara que el Barça va pagar la falta de rematada, també caldria millorar altres assignatures per facilitar el desequilibri i la intimidació al rival. No hi ha res millor per aconseguir aquest efecte que el dribling, gest tècnic que el Barça ha delegat, gairebé en exclusiva, en els peus de Messi.

El Barça agrairia més futbolistes amb capacitat per eliminar rivals com un argument per desfer la saturació de defenses en les zones centrals que no sigui la passada. Una errada defensiva en un servei de porteria en llarg va significar la sentència del Celtic contra un Barça estavellat, que només va poder retallar diferències a la desesperada. Un altre accident ha suposat una derrota, però si aquestes només arriben per una via tan incontrolable, no cal trencar res. Només cal treballar per millorar el govern de les àrees, l'element que marca les diferències per intentar minimitzar la seva freqüència. Passarà més, ara falta aconseguir que passi poc.
Anar al contingut