Els fidels de Trump esperen que anunciï aviat la seva intenció de tornar a ser candidat
Els fidels de Trump esperen que anunciï aviat la seva intenció de tornar a ser candidat (Reuters/Mike Segar)
ANÀLISI

Trump 2024? L'efecte de l'expresident en les legislatives nord-americanes i més enllà

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Xesco Reverter

Periodista de la secció d'Internacional de TV3

@xescoreverter
Actualitzat

Tot indica que Donald Trump es tornarà a presentar a les eleccions del 2024 per intentar recuperar la Casa Blanca. Ell no para de suggerir-ho i, segons múltiples fonts, anunciarà la seva candidatura poc després de les legislatives d'aquest dimarts, al marge que els resultats li siguin més o menys favorables.

Trump en té prou amb la certesa que el seu partit recuperarà, després de quatre anys, la majoria a la Cambra de Representants i, segons els últims sondejos, segurament també el Senat. Confia que la derrota demòcrata al Congrés li doni un impuls imparable que arraconi possibles rivals i el converteixi --si ja no ho era prou-- en la veu de l'oposició a Biden i, eventualment, en el seu successor al despatx oval.


Quina influència ha tingut Trump en la cursa de les legislatives?

Les primàries republicanes per les midterm van ser la primera gran prova per a Trump després de perdre la reelecció.

L'expresident va apadrinar dotzenes de candidats radicals que es van enfrontar als pocs moderats que encara queden al Partit Republicà, noves promeses que gràcies al suport del magnat van veure multiplicar les seves opcions de victòria. I per regla general, la majoria dels deixebles es van imposar i amb ells la mentida electoral de Trump.

De fet, del mig miler de republicans que concorren a les eleccions per senadors, congressistes, governadors o secretaris d'Estat, més de la meitat neguen totalment o parcialment el resultat de les eleccions del 2020 i abonen la seva falsedat del frau.

Però una cosa és guanyar les primàries amb unes bases molt radicalitzades i, l'altra, imposar-se a les eleccions. D'aquí que els candidats trumpistes que es presenten en escons poc disputats ho tenen molt bé per guanyar, però els que lluiten en circumscripcions ajustades, on els moderats i els independents són clau, pateixen més.

Alguns exemples: els sondejos donen només tres punts d'avantatge a l'aspirant a senador J. D. Vance a Ohio, quan és un estat que Trump va guanyar per vuit punts fa dos anys. O el candidat republicà a governador de Pennsilvània, Doug Mastriano, que personalment va estar manifestant-se al Capitoli el 6 de gener, està onze punts darrere el seu rival demòcrata. Tots dos, pel fet de ser supertrumpistes, generen anticossos entre una part important de l'electorat.

'Trump' i 'Veritat' en una americana d'un dels fidels de Trump a Pensilvània
"Trump" i "Veritat" en una americana d'un dels fidels de Trump a Pennsilvània (Reuters/Mike Segar)

Al mateix temps, però, també veiem lleials al magnat anar pel camí d'imposar-se en curses ajustades com ara la governadora d'Arizona, la telegènica negacionista Kari Lake, així com els aspirants a senadors per Nevada Adam Laxalt o per Geòrgia Hersel Wakler.

Si guanyen, Trump se sentirà reivindicat i amb raó perquè podrà dir que la gent no s'espanta tant ni els seus deixebles són percebuts com a tan extremistes.

L'expresident ha estat molt present en tota la campanya de les midterm i els últims dies ha multiplicat els mítings en estats clau. Allà, al marge de demonitzar els demòcrates i pregonar que va guanyar les eleccions, recorda com l'economia sota el seu mandat anava molt millor que no pas amb Biden, i aquest és un dels seus principals reclams en uns comicis on la principal preocupació és l'augment del cost de la vida i la inflació.

Tot plegat sembla l'escalfament pel seu anunci imminent que es presentarà a les primàries republicanes a candidat per al 2024.


Per què Trump vol anunciar ara la seva candidatura?

És poc habitual que un aspirant a la candidatura d'un partit anunciï la seva candidatura a dos anys vista. En les eleccions del 2016, el mateix magnat ho va fer un any i mig abans en la línia de la resta de contendents.

Llançar-se el primer a la piscina té els seus riscos, ja que has d'aguantar la campanya durant més temps, t'exposes i et desgastes més, mentre que els que s'hi sumin després estaran més frescos, hauran estudiat els teus punts febles i poden generar eventualment més entusiasme.

Però com és costum en Trump, aquest cop també trenca convencions i tradicions. Al marge que és un home impacient que fa molt temps que vol anunciar la seva candidatura i li deu costar aguantar-se més temps, fer-ho ara persegueix diversos objectius: aprofitar l'impuls dels (previsibles) bons resultats republicans en les midterm, presentar-se com el seu artífex i guanyar legitimat.

Al mateix temps, pretén bloquejar la pista que serien les primàries des d'un principi evitant que ningú més de pes s'atreveixi a presentar-se. I això és una de les grans incògnites. Trump és ara mateix l'amo i senyor de partit i qualsevol que intenti fer-li ombra s'exposa a la seva ira i gairebé a l'excomunió republicana. Però l'expresident no té la popularitat entre els votants del seu partit d'any enrere i, de fet, avui, només el 47% el prefereix a ell mentre que el 46% serien partidaris d'un altre candidat.

Trump continua generant polarització entre els votants
Trump continua generant polarització entre els votants(Reuters/Mike Segar)

Qui pot ser aquest candidat? Encara no se sap, però hi ha alguns noms que sonen des de fa temps, que per ara amaguen les cartes, però ningú descarta que s'atreveixin a enfrontar-se al poderós magnat i acceptar els riscos que això comporta.

Alguns noms, per ordre de possibilitats d'èxit: el governador de Florida, Ron Desantis, conegut com a "Trump en miniatura"; l'exvicepresident Mike Pence, que ha renegat del seu antic cap, o noms com l'ultraconservador senador texà Ted Cruz o l'antiga ambaixadora a l'ONU Nikki Haley.

Que es presentin dependrà en part també del que diguin les enquestes els pròxims mesos i de si Trump acaba imputat o jutjat en alguns dels casos judicials que té oberts.

L'expresident també pot pensar que anunciar la seva candidatura ara el pot blindar una mica més de cara a un hipotètic procés judicial, ja que el jutge o el fiscal que ho faci no només estarà processant un expresident, sinó un aspirant i probable candidat.


Com seria una cursa Trump-Biden 2.0?

Dos anys en política són una eternitat, però si avui es fessin eleccions i repetissin els candidats del 2020, els sondejos presenten un escenari ajustadíssim entre Biden --que tindrà 82 anys-- i Trump --que en tindrà 78-- amb enquestes contradictòries que donen un mínim avantatge a un o a un altre, més d'un deu per cent d'indecisos i assenyalen que tots dos són igual d'impopulars.

El més alarmant per a l'actual president és que el 63% dels ciutadans creuen que no ha de seguir més enllà del 2024, inclosos el 55% dels demòcrates. I el problema afegit per aquests és que la vicepresidenta Kamala Harris encara puntua més baix.

Biden no ha aclarit si es presentarà a la reelecció, diu que ara està centrat en les urgències del govern. Que ho faci dependrà de molts factors, però si ell aguanta mínimament i dona pocs senyals de vellesa, si la recuperació econòmica és un fet, la sensació és que el país va millor i davant seu té un Trump que espanta molta gent, Biden tindrà arguments per intentar-ho i pensar que pot guanyar. Si algun d'aquests tres factors falla, li costarà més.

ARXIVAT A:
Estats UnitsTrump Eleccions Estats Units
Anar al contingut