Troben una via per arribar a les proteïnes desestructurades, fins ara inabastables

Molts tractaments oncològics i de malalties neurodegeneratives es dirigeixen a proteïnes concretes, per bloquejar-les o ampliar-ne l'efecte. Però això no és possible en algunes de les proteïnes que tenim al cos, perquè no tenen una estructura clara en 3 dimensions; se'n diu "proteïnes desordenades".

Gairebé la meitat de les proteïnes que tenim al cos són d'aquest tipus. Un dels grans reptes de la biomedicina és com fer-hi arribar fàrmacs. Aconseguir-ho voldria dir poder-se plantejar nous enfocaments per als tractaments.

Fins ara es considerava impossible, però un equip internacional --liderat per l'IRB Barcelona-- acaba de publicar una recerca on descriuen un mecanisme per arribar-hi, i estan desenvolupant una nova tecnologia per fer-ho possible.

Xavier Salvatella és investigador de l'ICREA-IRB i explica que, fins ara, "moltíssimes dianes terapèutiques que sobre el paper, des del punt de vista biomèdic són molt atractives", es consideraven inabordables. "Si s'hi pogués dirigir fàrmacs seria molt útil, però es consideren inabordables."

"En aquest treball el que fem és demostrar que almenys en algunes, això és possible."

De moment on ho han demostrat és en el receptor d'andrògens, que té un paper clau en alguns càncers de pròstata. Han provat --per ara en models cel·lulars i ratolins-- un fàrmac experimental capaç d'arribar-hi, perquè tot i que les proteïnes són desestructurades, han descobert que en un moment determinat es condensen.

Per continuar avançant en aquesta tecnologia fa dos anys van crear una spin-off d'IRB Barcelona i ICREA, l'empresa biotecnològica Nueage Therapeutics. Inicialment per desenvolupar fàrmacs per al càncer de pròstata resistent, però l'objectiu és que també pugui ser útil per a altres malalties on les proteïnes desestructurades tenen un paper important.

Són avanços científics importants --publicats a Nature Structural and Molecular Biology-- que permeten plantejar-se noves estratègies terapèutiques, però encara lluny que es demostrin que siguin segurs i eficaços per als humans.