Tornar a l'aula (virtual)

Tornem-hi, que no ha estat res. A partir d'aquest dimarts tornem a les aules sense moure'ns de casa. Vaja, hi tornen els nostres fills, si és el cas. Hi ha l'avantatge de no haver de córrer gaire per no fer tard, no hi ha embussos per arribar a l'escola, ni la motxilla pesa en excés. Però hi ha molts interrogants que fan d'aquesta situació inèdita un camp d'experimentació i renovació forçada per les circumstàncies.

Tornar a les aules amb la intenció d'encarar el tercer trimestre, i per tant el final de curs, que serà diferent de les pràctiques escolars que han rebut uns quants dels alumnes catalans que s'han pogut connectar d'una manera o altra amb els seus centres, mirant que no es trenqui aquest fil que s'estableix entre docents i alumnes. La represa del curs serà revolucionària. El repte és gegantí.

"Que ningú quedi despenjat"

Perquè ara hi tornen tots, a l'escola, aquest és l'objectiu: que ningú quedi despenjat. Per bé que ja se sap que hi ha unes 55.000 famílies amb alumnes en edat escolar que no tenen manera, ni dispositius ni connexió, de poder seguir el trimestre online, i en molts casos que tampoc no tenen ni llapis ni colors.

Perquè, a més, en moltes llars catalanes la pandèmia també ha suposat atur, o patiment i dol per la pèrdua d'algun familiar. D'aquí ve que els esforços d'escoles, Conselleria, ajuntaments, consells comarcals, diputacions i associacions pedagògiques hagi passat aquests dies per facilitar dispositius i per garantir paquets de dades, o wifi per poder-se connectar.

També el Departament de Polítiques Digitals ha donat l'últim impuls a la xarxa de fibra òptica en aquells punts del país on encara no arribava per facilitar l'augment de velocitat de la circulació de dades. I això beneficiarà empreses i autònoms, i també els escolars i mestres.

El Covid-19 ha activat de cop molts plans pendents, i en planteja de nous com el de l'ensenyament massiu a distància per a un alumnat que no hi comptava. Per a un sistema educatiu que compta amb la presència a les aules, i que fa de l'acompanyament, de la tutoria, del seguiment directe del professorat la seva característica, el que viurem aquestes setmanes serà una altra bona prova d'estrès.

Renovació pedagògica?

Aquesta pandèmia accelera de cop els últims debats de renovació pedagògica amb l'afegit de les eines tecnològiques. Els mòbils entraran a les aules, a les habitacions de casa, ja sigui al costat, ja sigui per fer d'ordinador o de tauleta. I si poden entrar a l'habitació, ja serà un què.

Perquè, com en la reivindicació de Virginia Woolf, la importància de tenir una habitació pròpia per poder treballar com si es fos a l'aula, ja és un altre tret que diferencia les diverses situacions que coincideixen en una classe d'una escola.

La tecnologia serà un altre factor de greuge?

Aquesta ha estat la principal dèria del conseller Bargalló i el seu departament: no fer augmentar la bretxa que ja tenim. Si s'ha pogut oferir les targetes moneder a les famílies que ho necessiten, també hauríem de poder resoldre aquesta mancança.

Però a quina aula hauran d'estudiar els nostres joves?

En situació de convivència familiar extrema, compaginant feina i criança, cooperant com mai entre les escoles i les famílies.

Amb quin temari, amb quina intensitat horària?

És clar que no és el mateix tenir el mestre al davant que amb una sola mirada ja sap si el que acaba d'explicar s'ha entès o si ha generat algun dubte. És clar que no és el mateix una conversa cara a cara que un missatge a l'ordinador, o els aclariments que caldrà fer via telefònica.

Com es farà per mantenir aquest caliu?

Hi ha noves eines, que els més grans ja fan servir i que ara arribaran als més joves, i que serveixen tant per parlar amb els avis i cosins com també serviran per connectar-se amb amics i companys de l'escola, i per poder treballar en equip.

I és clar que de quina manera s'avaluarà tot plegat?

S'insisteix a aclarir que en tot cas no es pot penalitzar qui no tingui l'opció o totes les habilitats per fer el curs online i que es mirarà d'arribar allà on es pugui, encara que no s'enllesteixi tot el temari previst.

Sabrem també si tothom ha tingut l'opció de tornar a les seves aules de debò. Si és per Sant Joan o és per Sant Pere. Perquè el retorn serà desigual. Es deuran poder desconfinar primer els alumnes de zones on hi ha hagut menys contagis i on es pugui mantenir la distància social.

També ho haurem d'anar seguint, però és clar que les escoles seran dels últims àmbits a quedar desconfinats. El repte és gegantí, però també presenta prou estímuls perquè a la llarga l'experiència sigui profitosa, pensant en aquest futur digital que s'ha fet present.