Tenen relació TDAH, depressió i anorèxia? Un nou mapa genètic hi troba factors comuns

Les persones amb problemes psiquiàtrics sovint pateixen més d'un trastorn. Això és degut al fet que diverses malalties mentals comparteixen factors de risc genètics. Ara un equip internacional amb participació catalana ha elaborat el mapa genètic més ampli conegut fins ara sobre trastorns psiquiàtrics. La recerca es publica a la revista Cell.  

Això no significa que no siguin també importants els factors ambientals, però el mapa elaborat no només permet establir relació entre trastorns mentals, sinó que podria ajudar a preveure si una persona amb una malaltia té moltes probabilitats de desenvolupar-ne també una altra.

L'estudi l'ha realitzat el Cross-Disorder Group del Psychiatric Genomics Consortium i l'ha liderat Jordan W. Smoller, de la Universitat de Harvard. Hi han participat Bru Cormand i Raquel Rabionet, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB); l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD); el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), i Marta Ribasés, Josep Antoni Ramos-Quiroga i altres membres del Grup de Recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) i del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM).

L'estudi es basa en 230.000 pacients i 500.000 controls. Analitza la base genètica compartida de vuit patologies psiquiàtriques i defineix tres grups de trastorns genèticament afins: els que responen a comportaments compulsius (anorèxia nerviosa, trastorn obsessiu compulsiu, síndrome de Tourette), els trastorns d'humor i psicòtics (trastorn bipolar, depressió major i esquizofrènia) i els trastorns del neurodesenvolupament d'inici precoç (trastorn de l'espectre autista, TDAH i síndrome de Tourette). En total ha descrit 109 variants genètiques.

Molts trastorns no es presenten sols

Els trastorns classificats dins d'un mateix grup tenen tendència a compartir més factors genètics de risc entre ells que amb els altres grups, explica Bru Cormand, i això es fa també evident amb les característiques clíniques de les patologies. Però que se'n produeixi un de concret és més complex:

"El nou treball no fa èmfasi en els gens compartits pels membres d'un mateix grup, sinó en els gens compartits pel màxim nombre de trastorns, factors que d'alguna manera donarien lloc a un cervell més propens a patir qualsevol trastorn psiquiàtric. Que acabés sent un o altre trastorn dependria de factors genètics més específics, sense oblidar els factors ambientals."

Un 25% de la població mundial està afectada per algun tipus de trastorn psiquiàtric i és ben conegut que molts d'aquests presenten comorbiditats, és a dir, tendeixen a manifestar-se junts en els pacients, i de vegades de manera seqüencial. Per això, és força probable que un pacient presenti més d'un trastorn al llarg de la vida.

Així, segons els resultats del treball, un dels factors relacionats amb el desenvolupament del sistema nerviós -el gen DCC- està present en la genètica dels vuit trastorns estudiats. Al seu torn, el gen RBFOX1 està implicat en set dels vuit trastorns. També s'ha vist que el TDAH (trastorn de dèficit d'atenció per hiperactivitat) i la depressió comparteixen un 44% dels factors genètics de risc, i en el cas de l'esquizofrènia i del trastorn bipolar, la xifra arriba al 70%. Això porta a comprendre certs processos i malalties, com explica Josep Antoni Ramos-Quiroga:

"Aquests resultats ajuden molt les persones amb TDAH a entendre millor el trastorn i per què poden patir depressions amb més freqüència. D'altra banda, és una nova demostració científica de la persistència del TDAH al llarg de la vida, fins i tot en persones adultes. Esperem que tot plegat ajudi a reduir l'estigma social al voltant del TDAH i de la resta de trastorns mentals."

A més, en el cas d'una persona afectada per TDAH es podria arribar a estimar el risc genètic que desenvolupi altres trastorns que encara no pateix, com ara addicció a drogues. Això permetria prendre mesures preventives si el risc és elevat. Cal aclarir, però, que aquestes prediccions són de caràcter probabilístic i no hi ha certeses.

On i quan s'expressen els gens

El treball s'endinsa en l'anàlisi d'aspectes funcionals de les variants genètiques de risc. Així, analitza en quins òrgans, regions específiques del cervell, teixits o fins i tot cèl·lules s'expressen els gens i en quina fase del desenvolupament o de la trajectòria vital de l'individu s'activen).

Una de les descobertes més rellevants de l'estudi revela que els gens que són factors de risc per a més d'un trastorn -gens amb efectes pleotròpics- solen expressar-se més durant el segon trimestre de l'embaràs, tot coincidint amb un moment que és decisiu en el desenvolupament del sistema nerviós.

Com a mostra que els mecanismes són complexos, també s'ha vist que algunes variacions genètiques que actuen com un factor de risc genètic en un trastorn determinat, en altres casos tenen un efecte protector. Tot això dibuixa un panorama que no és fàcil de resoldre, tot i els avenços, segons Raquel Rabionet:

"En el cas de trastorns del neurodesenvolupament com l'autisme i l'esquizofrènia, s'han descrit variants genètiques amb efectes oposats i també d'altres que operen en la mateixa direcció. Tot això ens indica que les relacions entre els gens implicats en els trastorns psiquiàtrics són molt més complexos del que imaginàvem i encara som lluny de poder resoldre aquest puzle."

Tot això no exclou de cap manera els factors ambientals. Així, estudis en bessons han permès esbrinar que el TDAH té una càrrega genètica de prop del 75% i que el 25% restant s'explicaria per l'impacte de factors ambientals, com experiències traumàtiques en la infantesa, exposició a toxines i d'altres.

De cara al futur, una de les prioritats del Consorci de Genòmica Psiquiàtrica és completar el paisatge genètic dels trastorns mentals mitjançant l'anàlisi d'altres variacions genètiques. Des de la perspectiva de l'epigenètica -processos vitals que impliquen que un o més gens s'expressin o, pel contrari, s'inhibeixin-, també es vol analitzar les interaccions entre gens i ambient, que poden ser decisives en psiquiatria.