Simón Bolívar, el mirall trencat del chavisme i Nicolás Maduro

De Nicolás Maduro a Simón Bolívar. L'editor del "Telenotícies Vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, conversen cada diumenge sobre temes d'actualitat amb una mirada pròpia.

Roger Escapa: És Veneçuela, on el chavisme i Nicolás Maduro podrien convertir-se en història...

Toni Cruanyes: Sí, però jo vull parlar de la història de la independència de Veneçuela, d'Hugo Chávez i de la República Bolivariana. És un dels meus capítols històrics preferits.

Per què?

Doncs perquè hi ha lluites, herois, alliberaments, revoltes... Mira, a Espanya, les escoles i, fins fa molt poc les universitats, posaven l'èmfasi en els vincles històrics i culturals d'Espanya amb l'Amèrica Llatina basant-se en l'anomenat "descobriment" o "conquesta" d'Amèrica. En canvi, molt poques vegades s'explica com va ser la descolonització, l'alliberament. Perquè per a Espanya va ser traumàtic.

Avui, Toni, parlarem d'un home que va alliberar cinc països...

Simón Bolívar, considerat el pare de Veneçuela, Colòmbia, el Perú, l'Equador i Bolívia, l'anomenada Gran Colòmbia. Va ser president d'aquesta gran confederació política i militar.

Quins objectius perseguia Simón Bolívar?

La seva primera batalla va ser l'alliberament d'Espanya, i ho va aconseguir. La seva segona fita era la unitat de l'Amèrica Llatina, i en això no va tenir tanta sort. Però va deixar un gran llegat polític i intel·lectual --a banda de les victòries militars--, i és l'exemple típic de líder nacionalista. El "libertador", com el coneixen a tot el món. Hi ha estàtues seves en ciutats i parcs de molts països, i no només de Llatinoamèrica. Les seves idees són el que encara avui es coneix com el bolivarisme.

Anem a pams: Simón Bolívar era descendent de bascos...

Sí, però feia almenys set generacions que eren a Veneçuela. Eren terratinents, i no s'havien barrejat gaire amb els indígenes americans, així que era un home físicament molt europeu, ben plantat, de pell blanca i nas punxegut... Per això mantenia el que es considerava una alta distinció.

Venia d'una família que remenava les cireres a la colònia espanyola...

Tenien grans extensions de terreny, bestiar, mines, plantacions... i esclaus. Però Bolívar estava fascinat pels canvis polítics que es vivien al món en aquell tombant del segle, entre el XVIII i el XIX. El van inspirar les revolucions nord-americana i francesa, també el parlamentarisme britànic i la revolució econòmica i industrial. Després de viatjar per Europa, va arribar a la conclusió que era només qüestió de temps que les colònies espanyoles s'independitzessin, seguint la tònica general al continent.

Què calia perquè les colònies aconseguissin la independència?

Feien falta dos elements clau: un, que apareguessin figures patriòtiques a Amèrica, com Simón Bolívar, i l'altre, que hi hagués l'oportunitat històrica de guanyar l'exèrcit espanyol..., i això es va donar amb la invasió napoleònica de la Península.

Estem parlant de la guerra del Francès...

Espanya va caure en mans franceses i a les colònies americanes es van fer juntes de govern, en principi, amb l'objectiu de rebel·lar-se contra l'ocupació francesa d'Espanya. Però aquelles juntes --enmig de l'agitació social que es vivia en ciutats com Caracas-- van acabar servint per desenvolupar el sentiment patriòtic local.

Als espanyols els va sortir el tret per la culata...

Sí, i, a més, Bolívar i altres líders locals van trucar a la porta d'altres potències europees, com França i el Regne Unit, per demanar suport a una eventual independència.

Van internacionalitzar el procés...

Exacte. Què millor per a França o el Regne Unit que desestabilitzar l'enemic comú espanyol? Per això els britànics van ajudar Bolívar a aconseguir la independència d'Espanya.

Aquesta independència no es va aconseguir de cop...

Tot al contrari, es va fer a trossos. Hi va haver una primera declaració d'independència de Veneçuela el 20 de juliol del 1810. Ara bé, la primera república veneçolana va durar pocs mesos, per les disputes entre els diferents sectors dels líders colonials. A més, l'exèrcit estava en mans de tropes lleials al rei d'Espanya.

Mentrestant, a Espanya tenien altres problemes: estaven envaïts per Napoleó...

A més, feia encara no dues dècades de la independència dels Estats Units, que va inspirar la resta del continent. Però, a diferència del que havia passat als Estats Units, a Veneçuela i Colòmbia no hi havia unitat d'acció. Bolívar va haver de refugiar-se diverses vegades a Cartagena de Índias, Jamaica o Haití.

Com es van dibuixar les fronteres dels nous països?

Responien a les fronteres administratives que havien imposat els espanyols. Però hi havia una identitat comuna criolla, que Bolívar volia potenciar, i que és la base del seu pensament. Ell creia en la igualtat de tots els criolls, també va lluitar per l'abolició de l'esclavisme. Seria precursor de conceptes de nació moderna com "un sol poble". Va lluitar en tots els fronts on ho va creure necessari per fer fora els espanyols d'Amèrica i per crear uns estats units llatins i unificats.

Tot això va passar fa més de 200 anys. Per què encara es reivindica la figura de Simón Bolívar?

El nom de Bolívia --el país-- ve del mateix Bolívar. Fa ben poc que els indígenes han arribat al poder amb Evo Morales, que és germà ideològic d'Hugo Chávez. Va ser Chávez, precisament, qui va convertir Veneçuela en una república bolivariana. Fa 15 anys, el 2004, hi va haver un agermanament entre els líders d'esquerres centre i sud-americans. Es va crear l'Aliança Bolivariana per als Pobles d'Amèrica, l'ALBA, que inclou deu països agrupats sota el lideratge d'Hugo Chávez.

L'esquerra llatinoamericana s'ha apropiat de Simón Bolívar?

No, perquè el nacionalisme veneçolà, colombià o bolivià ha fet servir de manera recurrent el nom de Bolívar des de molts espectres ideològics. El bolivarisme es podria resumir en dues idees generals: una, la lluita (va participar en 40 batalles; per tant, l'esperit de resistència és bàsic en l'herència de Bolívar), i segona, fer fora els interessos exteriors: aleshores, els espanyols, i ara, els nord-americans. Només cal sentir, per exemple, el que deia Nicolás Maduro aquesta setmana...

"Donald Trump, no et fiquis amb Veneçuela. 'Hands off Veneçuela, de 'inmediatly'."

Més que ser l'hereu de Bolívar, Nicolás Maduro n'és una caricatura...