Sant Quirze de Besora és el primer municipi que reclama la gestió de l'electricitat

La CUP assegura que la gestió de la central hidroelèctrica és un "primer pas" en la creació d'una energètica pública

RedaccióActualitzat

La concessió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet, a Sant Quirze de Besora, acaba l'any 2024. Tres anys abans és el moment en què legalment es poden començar els tràmits de reversió. Per això, aquest dilluns, representants municipals de la CUP han presentat una instància a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per iniciar els tràmits perquè la central passi a control públic.

El diputat al Parlament d'aquesta formació, Pau Juvillà, ho veu com un "primer pas" per a la creació d'una energètica pública, un dels acords per donar suport al govern.

"Exigim al conseller de Territori, Jordi Puigneró, que faci efectiva la reversió d'aquestes centrals perquè passin a mans públiques i s'aturi el concurs, com a garantia d'avançar cap a la sobirania energètica", ha afirmat.

El segon tinent d'alcalde de Sant Quirze de Besora i regidor de Medi Ambient, Arnau Bosch, ha alertat que l'ACA "té la intenció d'anar cap al camí del concurs públic", cosa que interpreta com una "reprivatització d'aquesta concessió".

El de Sant Quirze de Besora és el primer ajuntament que demana acabar amb les concessions que es prorroguen de manera pràcticament perpetua, com va destapar un documental "Kilowatts d'aigua. El negoci del segle" del programa "Sense ficció", de TV3.

Actualment, Can Trinxet és propietat d'"Edificios Ben SA" i podria convertir-se en la primera central hidroelèctrica en passar a ser municipal a Catalunya.

A tot Catalunya hi ha més de 400 aprofitaments per a usos hidroelèctrics, segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. I, segons l'Institut Català de l'Energia, hi ha 334 hidroelèctriques.

La CUP fa anys que denuncia el que considera irregularitats molt greus que afectarien les centrals més antigues a la Vall Fosca, la Pobla de Segur, Tremp, Talarn, Camarasa, Flix, Xerta i les centrals de les conques de Ter i del Llobregat.

"Tenen infinitat d'irregularitats i permissivitat de l'administració. No es controlen. Hi ha una connivència i una facilitació de condicions a unes empreses elèctriques i unes famílies que controlen un recurs públic que no podem permetre", denunciava Josep Plasencia, regidor de la CUP de la Vall Fosca.

Endesa assegura, en canvi, que estan "perfectament monitoritzats". Ángel García, responsable dels centres de control d'energia hidràulica, afirma: "No tenim tracte de favor. L'administració aplica la normativa, tal qual. Som rigorosos amb el compliment de la normativa. Som els primers interessats en la transparència total."

ARXIVAT A:
EnergiaMedi ambient
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut