El cervell amb els agregats de proteïna
El cervell amb els agregats de proteïna

Reverteixen el procés degeneratiu del Parkinson en cucs amb un nou tractament

Xavier DuranActualitzat

Un equip internacional liderat per investigadors catalans ha demostrat l'eficàcia d'una petita molècula per aturar i revertir el procés neurodegeneratiu de la malaltia de Parkinson. De moment, les proves s'han fet amb cucs, però els científics creuen que en el futur podria representar una nova arma terapèutica en humans. L'article s'ha publicat a la revista PNAS.

La malaltia de Parkinson és el segon trastorn degeneratiu del sistema nerviós arreu del món, només superat per l'Alzheimer. Les persones que la tenen presenten un dèficit en la producció d'un neurotransmissor anomenat dopamina. Des de fa un temps es creu que l'acumulació anòmala, en forma de fibres, d'una proteïna anomenada alfa-sinucleïna en les neurones que produeixen la dopamina és la causa principal d'aquest dèficit. El resultat són tremolors i problemes motors, entre altres conseqüències.

Diversos equips d'arreu del món busquen molècules capaces d'inhibir o desfer les fibres de proteïna que s'acumulen a les neurones. L'equip liderat per investigadors de l'Institut de Biotecnologia i de Biomedicina (IBB) de la Universitat Autònoma de Barcelona va utilitzar el que s'anomenen "biblioteques químiques", on s'inclouen milers de substàncies amb algunes de les seves propietats. Amb un mètode avançat van poder fer un cribratge entre més de 14.000 molècules, fins a seleccionar-ne una de concreta.

Es tracta de la SynuClean-D, un compost estable que mostrava "in vitro" -no en sers vius- la capacitat d'inhibir de manera important la formació d'aquestes acumulacions nocives de proteïna i de destruir les ja existents. Els investigadors també van comprovar el seu comportament en cultius de cèl·lules neuronals humanes.

Per esbrinar si també actuava "in vivo", van recórrer a cucs de l'espècie Caenorhabditis elegans, un animal molt utilitzat per estudiar malalties neurodegeneratives. Van fer servir una soca d'aquests cucs en la qual s'havia provocat l'acumulació de les fibres d'alfa-sinucleïna. I van observar que quan se'ls administrava SynuClean-D, els cucs recuperaven la mobilitat.  

En aquests vídeos es pot veure com es mouen els cucs abans del tractament i després de rebre'l.

 

Els cucs, abans de rebre el tractament.

 

Els cucs, després del tractament.

 

A més de recuperar les capacitats motores, es va constatar que s'havia reduït l'acumulació anòmala de la proteïna i que es recuperava l'activitat normal de les neurones que produeixen la dopamina.

L'experiment en cucs és un primer pas i falten moltes proves perquè es confirmi que es pot aplicar de manera efectiva i segura en humans. Però Salvador Ventura, coordinador de la recerca, creu que s'hi arribarà:

"Tot sembla indicar que la molècula que hem identificat, la SynuClean-D, pot tenir aplicacions terapèutiques per tractar malalties neurodegeneratives com el Parkinson en un futur."

A la recerca, finançada per La Marató de TV3, també hi han participat, entre altres, investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de Vic.

Un estudi amb ratolins

L'alfa-sinucleïna s'ha convertit en el principal objectiu en la recerca contra el Parkinson. Però les intervencions han de ser molt acurades, perquè la proteïna també juga un paper essencial en el desenvolupament i en els funcions neuronals. A finals de l'any passat es va publicar un altre estudi liderat per investigadors catalans que utilitzava un enfocament diferent amb el mateix objectiu.

En aquest cas van administrar a ratolins un oligonucleòtid -una molècula formada per seqüències curtes d'un àcid nucleic- que inhibia la síntesi de l'alfa-sinucleïna. Així es reduïa l'activitat del gen que sintetitza la proteïna i augmentava l'alliberament de dopamina i d'un altre neurotransmissor, la serotonina.

La recerca la va dirigir Miquel Vila, investigador ICREA a la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), i Analia Bortolozzi, investigadora de l'IDIBAPS i de l'IIBB-CSIC. Es va publicar a la revista Molecular Therapy.

 

ARXIVAT A:
ParkinsonCiènciaSalut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut