Resultats positius d'un nou fàrmac per a un dels càncers de mama amb més mal pronòstic

Un nou fàrmac, el sacituzumab govitecan, s'ha mostrat efectiu per augmentar la supervivència lliure de progressió en càncer de mama triple negatiu, un dels que tenen pitjor pronòstic i que compta amb pocs tractaments aprovats.

Els resultats s'han obtingut en la fase III de l'assaig ASCENT, en què han participat Mafalda Oliveira i Javier Cortés, investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO).

Aquests resultats podrien significar un canvi en la pràctica clínica de les pacients amb aquest tipus de càncer de mama.

El fàrmac es va comparar amb un tractament estàndard en pacients amb càncer de mama triple negatiu amb progressió prèvia a dos o més tractaments per malaltia metastàtica. El fàrmac és una fusió d'un anticòs que reconeix una proteïna expressada per les cèl·lules de càncer de mama i del SN-38, el metabòlit actiu d'un medicament de quimioteràpia, l'irinotecan. Així, l'anticòs fa que aquesta substància vagi preferentment a la cèl·lula tumoral i es preservin les cèl·lules sanes.

En l'assaig, hi van participar 529 pacients. El tractament amb sacituzumab govitecan va augmentar la supervivència lliure de progressió d'1,7 mesos a 5,5 mesos i la supervivència global de 6,7 mesos a 12,1 mesos. Això obre noves perspectives, com explica la doctora Oliveira:

"Aquest fàrmac, que podria portar a un canvi en el tractament estàndard d'aquestes pacients, també s'està avaluant en estats més precoços de la malaltia".

Els resultats s'han presentat en el congrés de l'ESMO, la Societat Europea d'Oncologia Mèdica.
 

Nous possibles tractaments per a les fases precoces

En el mateix congrés s'han presentat, per primera vegada, resultats de dos estudis, Monarch-E i PALLAS, que avaluen la utilitat de la família de fàrmacs CDK4/6 en fases precoces de la malaltia.

Es tracta de fàrmacs que ja s'han aprovat per al tractament de càncer de mama metastàtic amb receptor hormonal positiu i HER2 negatiu. Frenen la divisió i la proliferació de les cèl·lules tumorals i així eviten que el càncer segueixi estenent-se.

En els estudis, hi ha participat investigadors del Campus Vall d'Hebron. La doctora Meritxell Bellet, investigadora del Grup de Càncer de Mama del VHIO i oncòloga mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ho valora així:

"Es tracta d'estudis molt rellevants, no només pels seus resultats, sinó perquè ens permeten provar, per primera vegada, aquests inhibidors en un context d'adjuvància, i això pot suposar un canvi substancial en la pràctica clínica del càncer de mama precoç".

L'estudi Monarch-E és l'únic que ha demostrat, fins avui, resultats prometedors en la teràpia amb iCDK4/6 en fases precoces del càncer de mama. L'assaig clínic avaluava l'eficàcia de l'abemaciclib combinada amb la teràpia hormonal estàndard en pacients amb càncer de mama amb alt risc de recaiguda.

El fàrmac va demostrar més eficàcia, que es va traduir en una taxa de supervivència lliure de la malaltia del 92,2% al cap de dos anys amb la teràpia combinada, enfront del 88,7% de la teràpia hormonal estàndard. També va mostrar molt pocs efectes secundaris.

Per a Javier Cortés, un dels autors de l'estudi això pot suposar un canvi en la pràctica clínica:

"L'abemaciclib és el primer inhibidor de CDK4/6 que demostra una millora estadísticament significativa en la supervivència lliure de malaltia en pacients amb HR+, HER2- i càncer de mama precoç d'alt risc. Aquests resultats podrien suposar un canvi important en la pràctica clínica".

Un estudi amb resultats menys positius

En canvi, els resultats del palbociclib, un altre CDK4/6 que s'ha desenvolupat recentment, no han estat tan positius. És el que es desprèn de l'estudi PALLAS, en el qual es van incloure pacients amb menys risc de recaiguda i en el qual no s'ha aconseguit demostrar un benefici en afegir aquesta teràpia durant dos anys en combinació amb el tractament hormonal habitual enfront del tractament hormonal sol.

Les dades de supervivència lliure de malaltia eren gairebé iguals: 88,2% i 88,5% al cap de dos anys de seguiment. Tampoc no es va identificar cap subgrup de pacients que es pogués beneficiar específicament d'aquest tractament.

Tot i això, la doctora Bellet assenyala que "queda per veure si els estudis biològics que es realitzaran tant en mostres tumorals com en sang són capaços d'identificar algun subgrup de pacients per als quals l'addició de palbociclib pugui suposar un benefici pronòstic".