La casa és una descoberta única en la història de la ciutat (Superintendència Especial de Roma)
Roma

Restauren els frescos de 2.000 anys d'una domus sepultada sota les termes de Caracal·la

Formava part d'un barri que es va destruir per alçar les termes i s'hi han trobat representacions de déus romans, grecs i egipcis

El jaciment arqueològic de les termes de Caracal·la, a Roma, ha ampliat aquest estiu el seu recorregut obert al públic amb l'exposició dels impressionants frescos que decoraven una domus de fa gairebé dos mil anys, amb deïtats romanes, egípcies i gregues, un cas "únic" al panorama històric i artístic de la ciutat, on ja se la coneix com "la domus on els déus vivien plegats".

La casa a què pertanyen les pintures murals és del període de l'emperador Adrià (segle II dC), i va quedar destruïda i enterrada per ordre de les autoritats romanes el 206 dC per construir el complex de les termes de Caracal·la.

És a pocs metres de l'edifici termal, al costat sud-est, i no va ser descoberta fins a les excavacions que s'hi van dur a terme entre el 1858 i el 1869, quan es va decidir tornar-la a sepultar.

Als anys 70 es va destapar la domus per estudiar-la en profunditat i, per motius de conservació, l'any 1975 es va decidir arrencar-ne els frescos. Ara, gairebé cinquanta anys més tard, s'hi ha fet una important intervenció de restauració i millora que ha permès integrar les pintures en el recorregut de les termes.

Les pintures s'han restaurat minuciosament anys després que fossin arrencades de les parets (Superintendència Especial de Roma / Fabio Caricchi)


Uns habitants adinerats

Entre altres coses, a la domus s'hi va descobrir una cantina al costat del vestíbul i una escala independent a l'exterior que portava als pisos superiors, cosa que permet suposar que va ser una "insula" o bloc d'habitatges de classe mitjana-alta o un palau senyorial.

La decoració evidencia que es tractava del domicili de persones adinerades, perquè la majoria d'estances estaven decorades amb frescos que, en bona part, han aconseguit sobreviure el pas dels segles i les espoliacions en un barri que va ser destruït a principis del segle III per fer espai a les termes de Caracal·la.

Per això Daniela Porro, que és superintendent especial d'Arqueologia i Belles Arts de Roma, remarca que, a més de la bellesa, les sales permeten entendre la història i les transformacions de la ciutat antiga.

El triclini és una de les parts que s'han pogut recuperar (Superintendència Especial de Roma / Fabio Caricchi)


Déus egipcis i grecs

L'edifici és un cas estrany entre les cases que s'acostumen a trobar a l'antiga Roma, però els frescos extrets el 1975 són els que fan que es tracti d'una excavació especialment rellevant. Les pintures van sortir dels murs de dues sales: una de dedicada al culte, que s'havia conservat millor, i un triclini o menjador.

El primer cas, inicialment considerat un simple larari, un altar domèstic, es tracta d'un autèntic lloc de culte a deïtats romanes i orientals, mostra de l'harmonització dels diferents cultes que els romans van aplicar a mesura que creixia l'imperi.

A les parets hi ha la tríada capitolina –Júpiter, Minerva i Juno-- però també Anubis, el déu egipci dels morts, Isis i la grega Demèter, protectora dels camps i cultius.

A la domus s'hi va trobar una representació de la tríada capitolina (Superintendència Especial de Roma / Fabio Caricchi)

Per això ja se la coneix com "la domus on els déus vivien plegats", com explica la directora de les termes, Mirella Serlorenzi, que es refereix així a la fusió de cultures que es vivia a Roma:

"La presència en el mateix entorn de Júpiter, Juno i Minerva juntament amb Anubis, Isis i probablement Serapis és el signe d'aquell sincretisme religiós propi de l'antiga Roma des de la seva fundació."

Per Serlorenzi, les descobertes també són de gran interès perquè mostren, en pocs metres, el contrast entre una casa particular i una gran instal·lació imperial com són les termes. Des d'ara, qui ho vulgui ja pot conèixer aquestes dues realitats en una mateixa visita.

 

ARXIVAT A:
ArtArqueologiaItàlia
Anar al contingut