Ramaders que embotellen la seva llet i pescadors que fan fumet amb el seu peix

Bona part del sector primari fa dècades que passa per dificultats, amb preus que no permeten uns ingressos suficients i que, en molts casos, s'acaba traduint en falta de relleu generacional i abandonament d'explotacions.

L'actual escalada de preus dels carburants i de les matèries primeres, però, està obligant molts productors a retallar encara més els seus marges i, en alguns casos, es pot convertir en l'estocada definitiva.

Amb tot, algunes iniciatives de pagesos, ramaders i pescadors per elaborar directament productes destinats al consumidor final poden ajudar-los, en aquests moments, a mantenir l'activitat.

A Valor Afegit han anat a buscar dos exemples: una marca de llet de preu just promoguda per una cooperativa de ramaders i els productes del mar d'una empresa envasadora en què participa una confraria de pescadors.

Supervivència de les explotacions lleteres

A la granja lletera del Pinós Nou de Pruït, a Osona, hi treballen tres generacions de la mateixa família: l'avi, el fill i el net.

L'avi, Sebastià Juanola Colom, va iniciar l'activitat fa 46 anys. Ara, però, han substituït les màquines de munyir tradicionals per tres robots de munyida automàtica. Invertint en l'última tecnologia creu que asseguraran el futur d'aquesta petita explotació de 200 vaques, tot i el moment difícil que viu el sector lleter.

"Amb un sistema robotitzat, que estalviï feina, que es puguin permetre diguéssim... el caprici, si és que podem dir-ne caprici de fer deu o quinze dies de vacances a l'any, jo crec que és el sistema per aconseguir aquestes coses", afirma el Sebastià.

Aquí no hi ha horaris fixos de munyida, les vaques van a munyir-se quan elles volen.

El robot identifica l'animal i si li toca munyida li connecta automàticament les copes extractores de la llet. Si la màquina detecta mastitis en un mugró, es desconnecta i en llença la llet. Però continua munyint els altres. I en el cas que a aquella vaca no li toqui munyir-se, la porta del robot s'obre i la fa sortir.

Aquest ramader està associat a la Cooperativa Plana de Vic, creada a mitjans dels anys seixanta. Formar-ne part dona a explotacions petites com aquesta força de negociació amb les empreses lleteres pels preus, com diu Sebastià Juanola:

"Hem passat èpoques, i aquesta n'és una, en què la unió, en certa manera, fa la força, i crec que ara podem negociar per més quantitat de llet amb tots plegats."

Costos de l'alimentació animal disparats

De la fàbrica de pinso que té la Cooperativa Plana de Vic a Santa Eugènia de Berga en surten contínuament camions per abastir les granges. La cooperativa recull els cereals dels socis per fer-ne pinso i formulen composicions adaptades a les necessitats nutritives de les vaques de cada granja.

Però també n'han de comprar a fora, i el fort encariment del cereal i les fluctuacions constants dels preus als mercats internacionals arran de la guerra d'Ucraïna els estan complicant la feina.

"Constantment, en funció dels preus de les matèries, el programa optimitza per preu, de manera que ens dona la fórmula més econòmica possible", explica Joan Ramon Serra, el cap de veterinaris de boví de la cooperativa.

L'encariment de l'alimentació animal, a més, està convertint en paper mullat les pujades de preu de la llet que els ramaders han acordat amb la indústria lletera en l'últim any.

De les granges lleteres, directament al consumidor

En aquest context, en què moltes explotacions lleteres continuen tancant per falta de rendibilitat, Plana de Vic i Vaquers d'Osona han llançat Terra i Tast, una marca pròpia de llet envasada, al marge de les empreses lleteres. Es tracta d'una llet de preu just que distribueix Bonpreu Esclat i que garanteix que els ramaders es puguin guanyar la vida. Una col·laboració insòlita entre ramaders i distribució.

Per Daniel Bassa, el director general de la Cooperativa Plana de Vic, "això ha demostrat el potencial que té poder donar directament al consumidor un producte directament de la terra i que asseguri que el ramader pugui tirar endavant amb les seves explotacions, pugui tenir un relleu generacional, pugui tenir vacances, pugui tenir el que tots estem acostumats a tenir i el sector rural fa molts anys que no té".

L'acollida per part dels consumidors ha sorprès els mateixos impulsors. Joan Sabartés, director d'Operacions de Bonpreu Esclat: "Ningú creia que una llet d'aquestes pogués sobreviure en el mercat i ara hem demostrat que pot sobreviure. Jo crec que el client, a Catalunya, té certa tirada als productes de proximitat, de donar suport a també als productors locals."

Segons Daniel Bassas, "ens ha servit per entendre, per veure, que aquí hi ha també un consumidor conscienciat, que sap valorar el producte de qualitat, sap valorar un producte que ve directe del camp, i això fa que donem esperança als nostres ramaders per seguir tirant endavant".

Pescadors i peixaters que també col·laboren per elaborar productes

De terra endins, però, anem a la costa per trobar una altra iniciativa que va en un sentit similar, tot i que els protagonistes i el sector siguin molt diferents.

Pere Gotanegra ve d'una família de peixaters amb més d'un segle d'història. Ell és el gerent d'una empresa dedicada a l'exportació a l'estranger del peix de Roses.

Antoni Abad ve d'una família de pescadors i és el president de la Confraria de Roses.

Tradicionalment, peixaters i pescadors, amb interessos diferents, viuen confrontats. L'Antoni i el Pere, però, fa dotze anys van decidir col·laborar i sumar l'experiència d'un i l'altre per tirar endavant, conjuntament, una planta d'envasatge de peix i marisc.

Abad ho explica així: "Quan portem una vida dient: 'Ostres, el peixater sempre ens compra el peix barat!'. Que és molt normal eh, perquè tothom ha de defensar els teus interessos, jo no ho critico. Doncs clar, ajuntar-te amb la figura aquesta va sobtar una mica."

I Gotanegra assegura que "antigament, el pescador era l'enemic del peixater i viceversa": "No, no! Això s'ha acabat! Aquí anem tots al mateix barco. Si el pescador va malament, el peixater va malament. I si el peixater no es guanya la vida, el pescador té dificultats de vendre el peix."

Valoritzar el peix quan cauen els preus de la subhasta

A la planta d'envasatge Pescadors de Roses, el fumet de peix que fabriquen és el seu producte estrella, que els permet valoritzar la morralla, el peix petit que abans havien de malvendre o llençar.

Antoni Abad: "Aquest valor afegit és el que buscàvem nosaltres, és a dir, una planta que elabori un producte que no tenia pràcticament valor però que, arran de la planta Pescadors de Roses, l'hem revaloritzat... i de quina manera!"

Però també elaboren altres productes, entre els quals un carpaccio de gambes que ja estan venent a tot l'Estat, fins i tot a Galícia.

La planta d'envasatge compra el peix a la subhasta de la Confraria i això, a més, permet als pescadors tenir sempre un preu garantit per a les seves captures.

"La figura de Pescadors de Roses és igual que un peixater normal i corrent, amb les mateixes condicions. Però, esclar, és un peixater gran. Incideix en la subhasta i és el que, moltes vegades, no ens deixa caure els preus. Per què? Perquè ja tenim un client que ens està esperant el producte nostre", segons Abad, i també ho corrobora Gotanegra: "Pescadors de Roses, què fa? Aquest mateix peix, quan cau de preu, el compra tot i el manipula per donar un valor afegit a aquest producte, d'això es tracta".

Mantenir el territori i preservar la sobirania alimentària

La Confraria de Roses, a més de la planta envasadora, té una piscifactoria de llobarros i dorades i ara en promou una altra de musclos. Tot plegat contribueix a mantenir l'activitat pesquera, un patrimoni que cal que el consumidor posi en valor.

Antoni Abad: "A mi el que m'agradaria és que quan el consumidor compri aquest peix, aquest producte, vegi que no s'està menjant un peix qualsevol, que això és un peix que té un patrimoni al darrere, que hi ha una sèrie de gent que està cuidant el medi, que pesquem de manera respectuosa amb l'entorn, i que intentem cuidar al màxim possible els nostres productes. Perquè de peix n'hi ha molt i aquí n'arriba de pertot arreu. El nostre no és millor ni pitjor però sí que és diferent. Jo no crec que ens puguem permetre el luxe de deixar perdre aquestes espècies que tenim aquí. Si hem de menjar -i ho dic amb tot el respecte- la panga i tot això que ve de tan lluny... Home! Jo crec que fem un flac favor a la nostra societat... penso".

És un missatge que coincideix amb el dels responsables de la Cooperativa Plana de Vic.

Iniciatives com la comercialització d'una llet de preu just directament des de les granges als consumidors poden evitar la desaparició d'explotacions ramaderes i contribuir a mantenir el territori.

L'alternativa, segons David Bassa, seria molt negativa per a tothom: "Tothom vol tenir granges i paisatges cuidats i treballats. No només perdrem això, sinó que haurem d'anar a buscar aquests productes a un lloc molt més lluny, amb la qualitat que trobarem, i enmig d'un despropòsit, en el sentit que ja no tindrem sobirania sobre els nostres propis aliments."