Què revela l'ADN de Beethoven: alcohol, hepatitis i adulteris a la família
L'anàlisi de cinc flocs de cabells del compositor alemany assenyala una predisposició genètica a tenir malalties al fetge i una hepatitis B com a causes de la seva mort
Aquest diumenge farà 196 anys que el músic Ludwig van Beethoven va morir als 56 anys a Viena. Des d'aleshores, les causes exactes de la mort del compositor de "Per a Elisa", "Clar de Lluna" o la Novena Simfonia han estat un misteri.
Gairebé dos segles després, la seqüenciació de l'ADN ha permès saber de què va morir Beethoven: tenia una predisposició genètica a les malalties del fetge i poc abans de morir va patir una hepatitis B.
La investigació sobre la causa de la mort del compositor alemany respon a una petició del mateix músic. L'any 1802, quan estava a la trentena, Beethoven va demanar al metge J. A. Schmidt que, un cop mort, descrivís públicament la progressiva pèrdua d'audició i els problemes gastrointestinals que havia patit.
Ara, un equip de científics ha analitzat l'ADN a partir de cabells del músic alemany. El resultat de la investigació no ha pogut aclarir l'origen de la sordesa de Beethoven ni tampoc el motiu dels dolors gastrointestinals.
En canvi, l'estudi publicat a la revista Current Biology sí que vincula la mort de Beethoven a una hepatitis B i la predisposició a patir malalties hepàtiques, segons remarca Tristan Begg, autor principal de l'estudi i investigador a Cambridge:
"No podem dir definitivament què va matar Beethoven, però ara podem almenys confirmar la presència d'un risc hereditari significatiu i una infecció pel virus de l'hepatitis B."
Begg apunta que "és molt probable" que la combinació de tots dos factors, sumada al consum d'alcohol, causés la mort de Beethoven, tot i que assenyala que "futures investigacions hauran d'aclarir fins a quin punt va estar-hi implicat cada factor".
Cinc flocs de cabells del músic
Els autors són investigadors de la Universitat de Cambridge britànica; el Beethoven Center San Jose i l'American Beethoven Society de Califòrnia dels Estats Units; la Universitat KU Leuven belga; i la Universitat de Bonn, la Beethoven-Haus de Bonn i l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva d'Alemanya.
Per conèixer l'ADN de Beethoven s'han utilitzat cinc flocs de cabells del músic, tots corresponents als darrers set anys de vida. Els cabells procedeixen d'un únic individu, que coincideix amb l'ascendència documentada del compositor. Combinant dades genètiques amb historials de procedència examinats minuciosament, els científics asseguren que són "gairebé amb tota seguretat autèntics".
"El nostre objectiu era posar llum sobre els problemes de salut de Beethoven, entre els quals hi ha la pèrdua progressiva d'audició, que va començar a mitjans o finals dels seus 20 anys i va portar-lo a la sordesa funcional el 1818", ha explicat Johannes Krause, de l'Institut Max Planck.
Els científics també van buscar un possible origen genètic dels problemes gastrointestinals crònics del músic o la malaltia hepàtica que va patir just abans de morir, possiblement cirrosi, però tampoc n'han trobat la resposta.
L'ADN sí que ha descobert factors genètics de malaltia al fetge i proves que havia tingut una infecció pel virus de l'hepatitis B en els mesos previs a la mort. Tot plegat es va agreujar amb l'alcohol i el risc genètic del músic, segons assenyala Begg:
"Podem deduir dels 'llibres de conversa' de Beethoven, que va utilitzar durant l'última dècada de la seva vida, que tenia un consum d'alcohol molt regular, tot i que és difícil determinar els volums consumits."
Tot i que la majoria de fonts apunten que el consum d'alcohol del músic era moderat per al que era habitual a la Viena de principis del segle XIX, és probable que fos d'unes quantitats que actualment se sap que són perjudicials per al fetge.
Un cromosoma amb sorpresa
L'ADN de Beethoven encara tenia guardada una altra sorpresa per als investigadors. El cromosoma del músic no coincideix amb cap dels cinc parents actuals que porten el mateix cognom i comparteixen, segons els registres genealògics, un avantpassat comú patern.
Això significa que, en algun moment de les generacions corresponents a la línia del pare del músic, va haver-hi algun "esdeveniment" extramatrimonial, segons conclou Begg:
"Aquesta troballa suggereix un esdeveniment de paternitat extraparental en la línia paterna entre la concepció de Hendrik van Beethoven a Kampenhout, a Bèlgica, cap al 1572 i la concepció de Ludwig van Beethoven set generacions més tard, el 1770, a Bonn."
