Quan s'atiparan els taurons?

El deute espanyol en màxims, la confiança en mínims. Zapatero no parla i fa dir als altres que dissabte es reunirà amb empresaris. El PP posa en dubte els números de l'executiu socialista. Irlanda acomiada funcionaris. Alemanya vol implicar el capital privat en els rescats i les autoritats europees surten en defensa de la zona euro. Cadascuna d'aquestes frases pot obrir una portada o un informatiu, depenent del mitjà. Però realment què passa? Hi ha motius perquè es castigui tant el deute espanyol?

Des que s'han activat les pressions, cada dia sentim més d'una vegada i de dues que Espanya no era Grècia i no és Irlanda, que el sistema financer espanyol no té res a veure amb l'irlandès que s'ha de rescatar. Per justificar-ho ensenyen els aprovats amb nota que van treure la majoria d'entitats espanyoles a les proves d'estrès. Davant d'això hi ha qui recorda que la banca irlandesa també va passar les proves, encara que l'examen només el van passar dos bancs, i amb petició d'injecció de capital inclosa.

On sí que es pot trobar alguna semblança és en la forta exposició que tenen els bancs irlandesos i els espanyols als actius immobiliaris. Els dos països han patit l'esclat d'una bombolla, i en el cas d'Espanya els inversors internacionals tenen por que la banca no hagi tret encara totes les pèrdues provocades per la caiguda del sector i que tard o d'hora hauran de sortir.

També hi ha la sensació que la reestructuració del sector està aturada i és insuficient, però de moment la banca es manté sòlida i fa front als seus compromisos. També s'estan complint els compromisos de rebaixa del dèficit i les reformes estructurals estan en marxa. No n'hi ha prou? Possiblement, pels taurons financers, pels especuladors, no. El que necessiten, fins on estan disposats a arribar en les seves pressions, ho veurem i ho patirem entre tots.