Quan no pots posar plaques solars a casa per la normativa estètica de l'Ajuntament

L'expansió de l'autoconsum està sent molt gran a Catalunya, però hi ha qui no pot sumar-s'hi: hi ha casos en què molts particulars no poden posar plaques en la seva comunitat perquè no tots els veïns volen, perquè les cases estan situades en un nucli històric o per motius estètics. De vegades és la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat que no permet les instal·lacions en nuclis històrics o edificis protegits concrets, però les normatives municipals encara presenten força impediments a l'autoconsum per motius d'imatge.

I aquí ve el dilema: què ha de ser primer: la preservació estètica o el dret a l'autoconsum energètic dels seus veïns?

Els que s'hi han trobat són els veïns de Mura, un poble del Bages on l'Ajuntament ho prohibeix a tot el nucli. La qüestió és que el nucli de Mura comprèn gairebé tot el poble, a excepció d'algunes cases disseminades.

Mura és un dels pobles més bonics de Catalunya, envoltat de natura i amb la distinció de "poble amb encant". Hi fa força fred, un dels motius que ha portat alguns veïns a voler instal·lar plaques a casa seva, a banda de la consciència ambiental.

"La majoria de nosaltres vam encarregar i pagar estudis previs. Però quan vam demanar el permís a l'Ajuntament ens van respondre que estava prohibit a tot el nucli. Es tracta d'un nou reglament d'ordenança estètica de només fa 2 anys", explica Pepe Guardiola, portaveu del grup de veïns afectats. 

La llei en qüestió diu que "el poble de Mura, més concretament el seu nucli històric, conforma un conjunt urbà de singular bellesa que és necessari mantenir i protegir. Així ho ha reconegut la seva declaració com a 'poble amb encant'. I sobre l'episodi de plaques solars, es prohibeix la seva col·locació, tant sigui en façana com en coberta".

"No s'entén que prohibeixin les plaques, que són una necessitat, i que, en canvi, la mateixa ordenança sí que permeti per exemple les antenes parabòliques. Que si t'hi fixes, n'hi ha un munt a les teulades, com també antenes de 7 metres", diu Joan Pia, un dels veïns afectats.

El debat està sobre la taula: fan lleig les plaques solars? Són més lletges que altres elements que sí que es permeten? Marta Morera, directora de l'Icaen, reconeix que hi ha casos sensibles d'edificis i zones concretes amb una protecció de Patrimoni Cultural i Històric, però que, molts cops, es prohibeixen en casos molt menys clars.

"Ara sembla que a un element nou li apliquem criteris més estrictes que a d'altres que tenim més integrats, com poden ser els aires condicionats o les parabòliques. Hauríem, com a mínim, d'equiparar-ho."

En el mateix sentit, "hauríem de buscar excepcionalitats o, com a mínim, no ser tan taxatius", diu Òscar Gómez, fundador i president de Solar Profit. "Les plaques no són un caprici. Estan ajudant moltes famílies davant d'un sobrecost de l'energia bestial. I a més estàs ajudant a tothom, no només per un tema climàtic, estàs ajudant que baixi el preu de l'energia per a tothom."

En el cas de Mura, aquest grup de veïns denuncia que l'ajuntament no els ha explicat cap alternativa i que no han atès cap de les múltiples peticions per tenir una reunió amb l'alcaldessa per valorar altres opcions.

El consistori assegura que porta temps treballant en un projecte de cooperativa energètica i que els tècnics estan estudiant si es podrien instal·lar plaques per abastir unes 30 cases. La zona triada és la de la depuradora, a uns 2 kilòmetres del poble, tocant a la carretera de Rocafort i una zona boscosa.

"Vam parlar amb el Departament de Territori i és l'única zona que ens donaven alguna possibilitat. És zona industrial, diria."

Però el projecte no té data i el 1r tinent d'alcalde, Salvador Cabana, admet que no n'ha informat els veïns. "No els hem informat perquè encara ho estem estudiant. Està en mans dels tècnics. És un procés llarg", argumenta Cabana.

El grup de veïns afectats pensen que produir l'energia in situ és una millor opció que endur-s'ho més lluny, ja que tots tenen una bona orientació de la teulada.

"Els veïns afectats estem d'acord que s'ha de preservar l'encant de Mura, però pensem que es podria estudiar la manera de fer-ho. Hem demanat pressupostos amb les plaques planes, sense aixecar, encara que siguin menys rendibles", diu Pepe Guardiola.

A més, pensen que es podria fer una excepció de la prohibició en equipaments municipals com l'escola, i fins i tot en les cases més perifèriques, que no toquen a la zona de l'església. De fet, el cas de Mura és bastant singular, perquè la prohibició és a tot el poble. Però no és l'únic.

Existeixen altres municipis on posar plaques es pot convertir en un autèntic maldecap o fins i tot un impossible. La majoria són nuclis antics, però també hi ha casos de pobles i ciutats que no permeten que les instal·lacions es vegin des del carrer, per exemple.

L'ordenança municipal de Tarragona prohibeix instal·lacions a la Part Alta. I en alguns indrets on sí que es poden posar, no poden superar el metre o s'han d'instal·lar planes, el que fa que en molts casos no siguin tan rendibles.

A Vielha fins ara també estava prohibit. Ara el Conselh Generau d'Aran acaba d'aprovar que sí que es pugui, però amb unes condicions que poden fer que les plaques no generin l'energia desitjada o que la instal·lació pugi de preu.

La superfície que ocupin a la teulada els panells solars, les finestres i altres elements no pot superar el 45%. El 55% restant ha de ser de pissarra. A més, hauran d'estar integrades o adossades, ser de color negre i antireflectores per reduir l'impacte visual. Així que el debat estètic continua marcant la possibilitat de generar-se la pròpia energia.

Actualment, ja existeixen plaques solars en forma de teula, gairebé invisibles. Però el seu preu és encara molt alt i no són tan eficients com les convencionals.

"Hauríem d'entendre que les plaques no són per sempre, es poden moure --diu el fundador de Solarprofit--. I potser, de moment, hauríem d'estudiar si podem posar-les en un moment energètic difícil. Perquè d'aquí a pocs anys, segur que ja hi ha plaques totalment integrables i fins i tot que gairebé no es vegin."