Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Putin mobilitza 300.000 reservistes per lluitar a Ucraïna: "Occident vol destruir-nos"

És la primera mobilització d'aquest tipus a Rússia des de la Segona Guerra Mundial i el president rus diu que es cridarà als que tinguin més experiència militar

Josep Maria Camps ColletActualitzat

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha anunciat aquest dimecres una "mobilització parcial" de tropes reservistes al país per "alliberar el Donbass" en el que segueix qualificant d'"operació militar especial" a Ucraïna.

Ho ha fet en una declaració per televisió gravada en què s'ha adreçat als ciutadans russos, afirmant que no tenen "el dret moral d'abandonar aquesta gent", en referència als habitants del Donbass, i ha afegit que es cridarà als reservistes amb més experiència, i que rebran formació:

"Només seran convocats els reservistes militars, principalment els que van servir a les forces armades i tenen especialitats ocupacionals militars específiques i experiència corresponent."

"Abans de ser enviats a les seves unitats, els cridats al servei actiu se sotmetran a un entrenament militar addicional obligatori basat en l'experiència de l'operació militar especial."


300.000 reservistes

Després de la compareixença de Putin, el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ha dit que calcula que es mobilitzaran uns 300.000 reservistes, sobretot els que tinguin més experiència militar.

És la primera vegada que Rússia llança una mobilització com aquesta des de la Segona Guerra Mundial, i és el moviment de més magnitud des que va començar la invasió d'Ucraïna.

És una decisió que es pren pocs dies després que Ucraïna aconseguís foragitar les tropes russes de bona part dels territoris del Donbass que havien conquerit des que va començar la invasió al febrer, cosa que ha generat crítiques de pes a dins del mateix règim rus.


El xantatge nuclear d'Occident

Conscient que aquesta decisió significa una escalada en el conflicte de conseqüències imprevisibles, Putin l'ha argumentada durant el discurs atribuint tota la responsabilitat del conflicte a "Occident":

"Occident ha anat massa lluny en la seva política agressiva contra Rússia, fent interminables amenaces al nostre país i al nostre poble. Alguns polítics occidentals irresponsables estan fent més que parlar dels seus plans per organitzar el lliurament d'armes ofensives de llarg abast a Ucraïna, que es podrien utilitzar per llançar atacs a Crimea i altres regions russes."

Washington, Londres i Brussel·les diuen obertament que Rússia ha de ser derrotada al camp de batalla per qualsevol mitjà, i posteriorment privada de la sobirania política, econòmica, cultural i de qualsevol altra índole i saquejada."

També ha acusat els països occidentals d'estar fent un "xantatge nuclear" a Rússia, en referència a la pugna amb la central nuclear de Zaporíjia, però també a suposades "amenaces nuclears" i ha afirmat que el seu país té "piles d'armes per respondre" més modernes que les occidentals, i ha afegit que això no és un "farol".


Suport als referèndums de Donetsk i Lugansk

Putin ha aprofitat per donar suport als referèndums a les repúbliques prorusses de Donetsk i Lugansk per unir-se a la Federació Russa, que s'han anunciat per a aquest divendres 23 de setembre a Donetsk i per a dimarts de la setmana que ve a Lugansk, en un avançament degut a l'avanç de les tropes ucraïneses.

Referèndums que molt probablement han estat organitzats des del mateix Kremlin per donar una legitimitat formal a les noves fronteres que es crearan i que permetran a Putin al·legar a partir d'ara que Ucraïna està atacant territori rus amb l'ajuda dels països occidentals.


També Kherson i Zaporíjia

De fet, Putin ho ha avançat durant el seu discurs per televisió, al qual ha dedicat catorze minuts:

"Els ciutadans de Rússia poden estar segurs que la integritat territorial de la nostra Pàtria, la nostra independència i llibertat seran defensades -repeteixo- per tots els sistemes al nostre abast."

La intenció, però, és que l'ampliació de fronteres vagi més lluny: ha afegit que també "donarà suport a les decisions de la gent de les regions de Kherson i de Zaporíjia", també ocupades per l'exèrcit rus.

Tot plegat suposa la voluntat d'annexionar a Rússia un 15% del territori actual d'Ucraïna, és a dir, l'equivalent a tot Hongria. En el discurs Putin ha destacat que això implica "una línia de contacte" de més de 1.000 quilòmetres amb els territoris controlats per Ucraïna.


Rússia lluita contra "un règim neonazi d'ocupació"

En el discurs Putin ha continuat qualificant el poder establert ara a Ucraïna com a "règim neonazi d'ocupació" que va aconseguir controlar el país el 2014 gràcies a un "cop d'estat armat".

En total, ha fet servir 10 vegades l'expressió "neonazi" per referir-se al govern ucraïnès i a les tropes ucraïneses, per atribuir-los una "política d'intimidació, terror i violència que està prenent formes cada cop més massives, horroroses i bàrbares":

"Avui les nostres forces armades lluiten en la línia de contacte de més de 1.000 quilòmetres de llargada, lluitant no només contra unitats neonazis sinó contra tota la màquina militar d'Occident."

Declaració ajornada

Aparentment, ha estat una decisió molt meditada i debatuda: en un primer moment s'havia anunciat que Putin compareixeria a la tarda d'aquest dimarts, però després de diversos ajornaments, ho ha fet aquest dimecres al matí.

Mentrestant Andrei Kartapolov, president del Comitè de Defensa de la Duma, el Parlament de Rússia, va negar aquest dimarts la mobilització, dient que les especulacions sobre aquesta eren "absolutament injustificades".

El discurs de Putin ha estat seguit amb molta atenció al Donbass, com ha pogut certificar el corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Rússia, Manel Alías, que és allà ara mateix:


"Previsible", segons Ucraïna

La primera reacció d'Ucraïna a la mobilització anunciada per Putin ha estat d'aparent serenitat: Mikhailo Podoliak, assessor del president Volodímir Zelenski, l'ha qualificat de "previsible".

Preguntat per l'agència Reuters, Podoliak també ha assegurat que serà "molt impopular" a dins de Rússia, i que tot plegat mostra que la guerra no s'està desenvolupant segons els plans del Kremlin.

Des dels països occidentals les reaccions són similars: Ben Wallace, ministre de Defensa britànic, considera que la mobilització de reservistes implica admetre que "la seva invasió està fracassant":

"Les amenaces i la propaganda no poden amagar que Ucraïna està guanyant aquesta guerra, que la comunitat internacional està unida i que Rússia s'està convertint en un pària global."

Wallace ho ha dit en un comunicat en el que ha assegurat que Putin ja "ha enviat desenes de milers dels seus propis ciutadans a la mort, mal equipats i mal dirigits."


"Signe de debilitat i fracàs"

Més tard els Estats Units, per boca de l'ambaixadora a Kíiv, també ho ha considerat un signe de debilitat i fracàs, mentre la Xina ha demanat un alto el foc i una solució negociada.

I el canceller d'Alemanya, Olaf Scholz, ha avançat que no acceptarà els referèndums als territoris ocupats, i ha afirmat que l'única manera d'acabar la guerra és derrotar Putin:

"Si volem que aquesta guerra s'acabi, no podem ser indiferents sobre com s'acaba. Putin només abandonarà la guerra i les ambicions imperialistes si entén que no la pot guanyar."

"No només està destruint Ucraïna, també està arruïnant el seu propi país. És per això que no podem acceptar cap pau dictada per Rússia ni cap fals referèndum."

 

ARXIVAT A:
Vladímir PutinUcraïnaRússia
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut