PSC d'alt voltatge

Montserrat Tura força unes primàries a Barcelona i obliga Jordi Hereu a defensar la seva candidatura a l'alcaldia mentre l'ostenta. El PSC ho justifica apel·lant als estatuts, però era sabut que l'actual alcalde no tenia la confiança de la cúpula del partit. Tant és així que el mateix Hereu ha admès que no era el candidat de Montilla. Però és que Tura diu que tampoc ho és. Al contrari, creu que la seva decisió no agrada als actuals gestors del partit.

Què els passa, doncs, als socialistes? Els convé ara aquest enrenou a quatre mesos vista de la cita amb les urnes municipals? Es parla de desorientació després de la severa derrota del novembre passat. I que quan les patacades són tan fortes es fa difícil de saber quina ruta marca l'estel del navegar fins arribar al congrés del mes de novembre.

Massa temps per a la incertesa i per a un lideratge que ja se sap que, a més de tocat, està en retirada. I tot és cert. Però també és possible que, mentrestant, algú hagi pensat que un procés obert i participatiu de debat sobre la capital de Catalunya mantingui la presència informativa del partit en primera pàgina. I ja se sap que sense ser notícia també les formacions polítiques són inexistents. O ho sembla, que és pitjor. Per tant, no deixem de valorar la possibilitat que es busqui aquesta difusió per acaparar portades i, de passada, anar sondejant el mercat de possibles noms per a la cúpula de la tardor.

Així, les eleccions del maig podrien ser també l'equivalent d'unes autèntiques primàries de les quals en surti el lideratge ajornat. El problema que té aquesta operació és que el potencial votant entengui que les primàries són un galliner entre col·legues de partit. I ja se sap que l'elector castiga les divergències internes. Les veu com a baralles. Si aquesta és l'operació, admetem que és d'altíssim risc. És clar, però, que atès el panorama que les enquestes els dibuixen, també poden haver decidit que "de perdidos, al río".