Avaluen el català oral a les proves de competències bàsiques de primària i ESO

Gairebé 167.500 alumnes de sisè de primària i quart d'ESO passen, aquest mes, les proves orals de català. És la primera vegada que es fa aquesta prova de manera censal a tot l'alumnat de final d'etapa, tant de primària com de secundària.

És una mesura anunciada pel govern per intentar revertir la forta reculada del català en les últimes proves de competències bàsiques. El català va caure 4 punts a les proves de sisè de primària i 2,4 punts a les de 4t d'ESO, una davallada que el departament vincula als efectes de la pandèmia, que també es va fer notar en els resultats d'anglès i de matemàtiques.

Fomentar l'ús social del català

Núria Mora i Lorente, secretària de Transformació Educativa de la Generalitat, assegura que aquestes proves també són importants perquè el català sigui, a més de llengua acadèmica, llengua d'ús social.

"El que volem que passi és que aquesta llengua deixi de ser només d'ús acadèmic i passi a prendre una part d'ús social, i sabem que en base a la pràctica això anirà passant perquè tenim alumnat actualment que té una dificultat per defensar arguments, que té una dificultat per utilitzar de manera habitual i fluïda la llengua oral catalana."

Per Mora, és important avaluar l'oralitat per posar-la en valor, perquè "tot el que no s'avalua es devalua, per tant, posar sobre la taula l'avaluació de la llengua oral fa donar-hi valor, fa que s'hagi de treballar", assegura. També, afegeix, per focalitzar on cal reforçar la llengua:

"Cada centre tindrà els resultats de l'alumne, tindrà els resultats del seu centre i nosaltres com a sistema tindrem els resultats sobre el sistema. Això ens permetrà conèixer el termòmetre lingüístic i també ens portarà a prendre decisions. Perquè volem que passin d'un ús acadèmic a un ús social. Volem que l'alumne sigui capaç d'expressar-se en català."

15 minuts de conversa per parelles

Escoles i instituts s'han organitzat perquè l'alumnat passi aquesta prova oral per parelles o en grups de 3 alumnes donant 15 minuts a cada grup.

A l'Escola Rius i Taulet de Barcelona han decidit que dues mestres avaluïn la prova. Així, explica la cap d'estudis, Núria Palmieri, mentre una mestra la condueix, l'altra pot anar prenent nota i avaluant:

"Ens vam proposar de fer-ho dues perquè una persona és difícil d'estar pendent del que ells t'expliquen i alhora apuntar com ho van expressant. També mirem la part gestual, si ens miren quan ens parlen, si no, si estan relaxats. Una persona sola és més complex de no perdre's coses i ells també estan més relaxats si poden parlar directament a un i no han d'estar pendents de l'altra persona."

La tutora de sisè Anna Parreño destaca quins elements del discurs de l'alumnat tenen en compte:

"Avaluem la fluïdesa, si hi ha interferències, si utilitzen mots crossa, si els interlocutors es deixen parlar l'un a l'altre, si són coherents, si es respecten els temps. El problema no és que no el parlin bé, el parlen molt bé, però no l'utilitzen. El català és la llengua del cap però no la llengua del cor. Aquí només el parlen a nivell acadèmic i fins i tot amb les mestres, quan entre ells fan un treball, també tornen al castellà."

Per l'Eva Marcè Batet, directora de l'escola, és important avaluar el català en un context en què cada vegada es perd més en les interaccions entre els infants, per saber en quin nivell estan.

"Penso que ens pot ser d'utilitat perquè els infants vegin que en català també poden interactuar entre ells a les hores que no siguin estrictament lectives a les aules."

A la Vall d'Aran, a més de la prova de català, l'alumnat també fa la d'aranès.

Orals també de castellà i anglès en 139 centres

Algunes escoles i instituts, a part del català, també han d'avaluar l'oralitat en castellà i en anglès. Fan les proves més de 8.000 alumnes de sisè de primària i de 4t de l'ESO de 80 escoles i 59 instituts. En aquest cas es tracta de proves mostrals. La principal dificultat per als centres és organitzar tres proves d'aquestes característiques.

A L'Institut Joaquim Blume d'Esplugues de Llobregat les han organitzat totes la mateixa setmana: dilluns fan català, dimecres anglès i divendres castellà, segons detalla la directora, Pilar Pina Vergés:

"No hem modificat l'horari de les classes, únicament per parelles surten 15 minuts cada parella i fan les proves. S'ha hagut de mirar amb l'horari del professorat, se'ls ha hagut de substituir en alguna hora."

Aquestes proves són mostrals perquè, entre d'altres, explica la secretària de Transformació Educativa de la Generalitat, Núria Mora i Lorente, també es volen recollir les dificultats que tenen els centres.

"És cert que és una càrrega en el centres en quant a ús d'hores. El que farem serà avaluar també les percepcions del professorat, les percepcions de les direccions, com ho han viscut, quines dificultats han tingut en passar aquesta prova i a partir d'aquí prendrem les decisions que considerem per a properes edicions els pròxims anys."

Una de les idees és que la prova oral, que ja és habitual en anglès amb l'"speaking", es traslladi també al català i al castellà.

Els resultats se sabran a finals d'abril.