Protesta multitudinària a Geòrgia per la llei que amenaça la dissidència

Protestes i aldarulls a Geòrgia per la nova llei "de transparència sobre influència estrangera", que, segons l'oposició, restringeix el dret a la dissidència i acosta el país encara més a Rússia. Milers de persones s'han manifestat pels carrers de Tbilisi en contra d'una norma, calcada a la que va aprovar el Kremlin el 2012, que permet fer "llistes negres" d'ONG, mitjans de comunicació i entitats de la societat civil amb vincles amb l'estranger.

Els manifestants, que portaven banderes de Geòrgia i també de la UE, han llançat còctels Molotov, pedres i tota mena d'objectes contra el Parlament i la policia, que hi ha respost amb canons d'aigua i gasos lacrimògens. 

Almenys 66 persones han estat detingudes acusades de desordres públics i desobediència a l'autoritat, segons el Ministeri de l'Interior, que també ha reconegut desenes de ferits tant entre els manifestants com entre la policia.

En el cas de les forces de seguretat, el govern ha xifrat en mig centenar el nombre d'agents ferits en enfrontaments amb els manifestants.

Una llei que assenyala "agents estrangers"

Fins a 76 dels diputats del partit de govern liderat pel primer ministre Irakli Garibaixvili han donat suport a aquesta llei al·legant que ho feien com a exercici "de transparència" per saber "qui finança determinades organitzacions i per què".

El Parlament georgià ha aprovat, de fet, dues polèmiques lleis aquests dimarts: una "llei de transparència sobre la influència estrangera" i una "de registre d'agents estrangers". 

La llei de la transparència permetrà crear llistes d'ONG, mitjans de comunicació i entitats que rebin un mínim d'un 20% de finançament internacional, que seran considerades "agents estrangers".

Per l'oposició, es tracta d'una llei prorrussa que vol criminalitzar i reprimir la dissidència dins de la societat civil mobilitzada i suggerir que les entitats i organismes que assenyali actuen en interès de forces estrangeres en comptes d'en defensa dels valors del país.

Tant a Rússia com a Geòrgia, el terme "agent" té una connotació negativa i s'associa a "espia" o "traïdor".

La norma aprovada aquest dimarts pel Parlament, després d'un polèmic debat on va haver-hi discussions i baralles, és calcada a la llei aprovada a Rússia al 2012 que els ha permès tancar mitjans de comunicació, ONG i entitats crítiques amb el Kremlin.

També Bielorússia, el Tadjikistan i l'Azerbaidjan han aprovat lleis similars que les alinea, com ara a fa Geòrgia, sota l'òrbita del Kremlin.

Giga Bokeria, diputat del Partit Proeuropeu, a l'oposició, ha advertit del que representa aquesta llei:

"Aquesta llei, que assenyala la societat civil, és part d'un pla més gran, de l'anatomia d'una deslleialtat, quan tenim un règim que veu els països occidentals i el món lliure com el nostre enemic i intenta escampar aquesta idea putinista a la nostra societat per trair el futur de Geòrgia."

Una idea que comparteix l'activista Irakli Pavlenixvili i també diputat a l'oposició, que ha assegurat que la llei té la voluntat de "dinamitar el nostre camí cap a la integració euroatlàntica."

El primer ministre del país, Irakli Garibaixvili, en canvi, defensa la llei per evitar ingerències estrangeres al país:

"El futur del nostre país no pertany, ni ho farà en el futur, als agents estrangers i servidors de països de països estrangers. El futur del nostre país i de la nostra gent pertany als patriotes."

No opina el mateix la presidenta del país, Salome Zourabixvili, de visita a Nova York, que ha mostrat el seu suport als manifestants i s'ha compromès a vetar la llei "des del minut zero."

"Estic de part vostra. Avui representeu la Geòrgia lliure. Geòrgia, que veu el seu futur a Europa, no permetrà que ningú li prengui aquest futur."

I stated from day one that I would veto the #ForeignAgentLaw and I will veto it!

My full statement ⬇️https://t.co/SOhvgB7WU4

— Salome Zourabichvili (@Zourabichvili_S) March 7, 2023

Toc d'alerta de la UE

La Unió Europea també ha rebutjat la llei, que suposa un setge a l'oposició, les ONGs i certs mitjans de comunicació i activistes. Des de l'oficina de l'alt representant de la política exterior comuna, que dirigeix Josep Borrell, s'ha emès un comunicat que adverteix que la nova norma "és incompatible amb els valors europeus" i que "tindrà conseqüències greus".

"Aquesta llei és incompatible amb els estàndards i els valors de la UE. Va en contra l'objectiu manifestat per Geòrgia d'adherir-se a la Unió Europea, que té el suport d'una gran majoria de la població. La seva adopció final tindrà serioses repercussions en les nostres relacions."

El comunicat demana al govern georgià que defensi els valors democràtics, l'estat de dret i els drets humans, així com el dret de la població a la protesta pacifica.

Geòrgia va demanar formalment l'any passat el seu ingrés a la Unió Europea. Un 80% de la seva població està a favor de la integració a les institucions comunitàries.

També els Estats Units s'han sumat a la condemna internacional contra aquesta llei. El portaveu del Departament d'Estat, Ned Price ha dit que es tracta d'una norma "que vol acabar amb alguns dels drets i aspiracions centrals de la ciutadania de Geòrgia".

L'ambaixada nord-americana ha assegurat que era "un dia negre per a la democràcia a Geòrgia", una afirmació a la qual el portaveu del govern georgià, Irakli Kobakhidze, ha replicat dient que era "un dia negre per a l'oposició radical i els seus seguidors".