Polèmica a Alemanya per la condemna a una extremista d'esquerra que atacava neonazis

La condemna a cinc anys i tres mesos de presó a Lina E. ha provocat una polèmica política a Alemanya que implica tant els partits de dreta com els d'esquerra i que ha incendiat els carrers.

A Lina, activista d'una formació d'extrema esquerra, la van detenir l'any 2020 acusada d'atacar amb violència diversos clubs neonazis als lands de Turíngia i Saxònia i colpejar amb martells, barres de ferro o bats de beisbol treballadors i clients. 

El 2019, Lina i el seu grup van atacar el pub neonazi Bull's Eye, a la ciutat d'Eisenach. En l'atac van propinar una pallissa al propietari del pub, un conegut neonazi que setmanes més tard va ser detingut per la policia en una batuda contra els líders dels grups d'extrema dreta a tot el país.

El grup de Lina va continuar actuant amb violència contra els bars on es reunien grupuscles neonazis. Fins que el novembre del 2020 la van detenir amb tres components més del grup.

Ara l'han condemnada a més de cinc anys de presó com a cap del grup. En llegir el veredicte, el jutge Hans Schlüter-Staats va dir que "oposar-se als extremistes de dreta és un motiu respectable", però que en cap cas justificava l'ús de la força i que els actes pels quals es jutjava el grup de Lina E. s'havien de considerar "actes delictius greus".

El jutge l'ha deixada en llibertat provisional fins que es resolgui el recurs que ha presentat la defensa.

Concentracions antifeixistes

La sentència no ha agradat ni als grups de l'esquerra radical ni tampoc als partits de la dreta alemanya. 

Un cop conegut el veredicte es van convocar diverses manifestacions al país. Es preveia una gran concentració antifeixista en protesta per la sentència condemnatòria a Leipzig, ciutat natal de Lina, que ha estat prohibida per les autoritats. Tot i la prohibició, milers de persones van sortir al carrer aquest dissabte i hi va haver enfrontaments amb la policia, que van acabar amb desenes de ferits i una trentena de detencions.

Periodistes i investigadors que estudien el creixement de grups extremistes a Alemanya critiquen les formes del grup liderat per Lina i argumenten que alguns mitjans de comunicació han subestimat els perills d'aquests extremismes. Alerten que en cercles de l'esquerra radical hi ha la percepció que l'estat alemany no fa res contra els neonazis i que cal passar a l'acció.

La ministra d'Interior alemanya, Nancy Faeser, alerta d'una voluntat creixent de l'extrema esquerra de recórrer a la violència contra els neonazis. No obstant això, la setmana passada va tornar a insistir que els grups d'extrema dreta són encara "l'amenaça radical més gran per a la democràcia alemanya". 

A l'extrem oposat, el partit d'ultradreta Alternativa per a Alemanya ha dit que el judici contra Lina E. ha estat massa suau i és un fracàs de l'estat de dret. 

Alternativa per a Alemanya és la gran beneficiada de la insatisfacció de l'opinió pública alemanya amb el govern de coalició i amb el canceller Olaf Scholz. El partit d'extrema dreta també espera beneficiar-se a les urnes d'una reacció entre els votants alemanys a les protestes dels activistes mediambientals que han bloquejat de forma continuada els carrers de les ciutats més importants.