Pla sense precedents de restricció d'aigua a Xile per la sequera que fa 13 anys que dura

Xile ha anunciat un pla sense precedents per racionar l'aigua a la capital, Santiago de Xile, una ciutat de gairebé 6 milions d'habitants, arran de la persistent sequera que fa 13 anys que dura i ha deixat les reserves d'aigua que abasteixen la capital sota mínims.

"Una ciutat no pot viure sense aigua", ha dit Claudio Orrego, el governador de la regió metropolitana de Santiago, en una roda de premsa: "Ens trobem en una situació sense precedents en els 491 anys d'història de Santiago, en la qual ens hem de preparar perquè no hi hagi prou aigua per a tots els qui viuen aquí".

El pla inclou un sistema d'alerta de quatre nivells que va del verd al vermell i comença amb anuncis de servei públic, passa a restringir la pressió de l'aigua i acaba amb talls d'aigua rotatius de fins a 24 hores per a uns 1,7 milions de clients.

El dèficit hídric dels rius, mesurat en litres per segon, determinarà si els talls de subministrament es faran cada dotze, sis o quatre dies. En cada cas, els talls es faran en una zona diferent de la ciutat cada dia. Orrego alerta els ciutadans de la repercussió del canvi climàtic.

"Aquesta és la primera vegada a la història que Santiago té un pla de racionament d'aigua a causa de la gravetat del canvi climàtic. És important que els ciutadans entenguin que el canvi climàtic ha arribat per quedar-se. No és només global, és local."

Estaran exemptes dels talls les zones alimentades amb aigua de pou o altres fonts a banda dels dos rius.

Xile disposarà de la meitat d'aigua el 2060

El sistema d'alerta es basa en la capacitat dels rius Maipo i Mapocho, que subministren la capital amb gran part de la seva aigua i han vist disminuir els nivells d'aigua a mesura que s'allarga la sequera.

El govern calcula que la disponibilitat d'aigua del país ha caigut entre un 10% i un 37% durant els darrers 30 anys i podria baixar un 50% més al nord i centre de Xile l'any 2060.

L'obtenció d'aigua potable a través de les dessalinitzadores d'aigua de mar també té efectes negatius, com lamenta un pescador d'Antofagasta, Eduardo Muñoz, que assegura que la dessalinitzadora d'aigua ha reduït la seva captura a la meitat: "La sal que bombegen ho mata tot".