Voluntaris combaten el foc a Algèria
Grans incendis han cremat el nord-est d'Algèria i han deixat més de 40 morts

Per què és important l'últim informe sobre el clima dels experts de l'ONU

El nou informe actualitza el coneixement sobre l'escalfament global en què hi ha un gran consens científic i serà material de referència per a noves demandes contra empreses i governs

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto46

Jordi Vilardell Gómez

Periodista de TV3 especialitzat en crisi climàtica i de biodiversitat

@JordiVilardell
Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica

Aquest estiu ja hem vist onades de calor extremes al Canadà, als Estats Units, a Sibèria i a la Mediterrània; incendis extrems a Califòrnia, a Sibèria i a la Mediterrània; inundacions extremes a Centreeuropa, a la Xina i a Turquia.

L'organisme científic de referència en clima, l'IPCC, ha documentat en el seu sisè informe que la meteorologia extrema que vivim és a causa de l'escalfament global. 


Què hi ha de nou en l'informe de l'IPCC?

L'informe d'avaluació dels experts de l'ONU destaca:

  • Que la meteorologia extrema anirà a més, almenys durant dues dècades, fins i tot si reduïm ràpidament les emissions, perquè el sistema té un retard de 20-30 anys. Si seguim sense grans reduccions d'emissions anirà a molt pitjor.
  • Que l'escalfament global ja afecta totes les regions del món.
  • Que alguns efectes són irreversibles, especialment el desglaç generalitzat, l'acidificació dels oceans (que dificultarà la possibilitat de fer closca als animals que en tenen) i la pujada del nivell del mar, que a finals de segle podria ser de 2 metres (fins ara es limitava a 1 metre).
  • Que els embornals naturals que absorbeixen CO2, boscos i oceans principalment, s'estan saturant, cada vegada absorbeixen menys i, per tant, s'acumula més CO2 a l'atmosfera.
  • Que superarem el llindar de seguretat 1,5 ℃ d'escalfament cap al 2030
  • Que el marge de maniobra es redueix.

La majoria d'aquests fets i previsions no són nous, però ara tenen el suport del gran consens científic de l'IPCC, que, a més, els ha detallat amb gran precisió.

Ciència més enllà del consens

També hi ha ciència fora del gran consens científic de l'IPCC. Les novetats queden fora de l'informe, perquè s'ha fet amb dades fins al 2019 i per tant no recull novetats del 2020 i el 2021. També queden fora alguns fenòmens extrems, que tenen solidesa teòrica però no dades històriques que hi donin suport, i per tant no arriben a un ampli consens científic.

Un nen contempla els efectes de la sequera a la reserva Boqueirao del Brasil
Un nen contempla els efectes de la sequera a la reserva Boqueirao del Brasil (Reuters/Ueslei Marcelino) (Reuters/Ueslei Marcelino)

És el cas de la possibilitat de "canvis abruptes", per exemple de l'Amazònia, que faci un canvi ràpid de selva tropical a sabana (amb molt més risc d'incendis) o l'alentiment dels corrents oceànics atlàntics (que implicaria l'empitjorament de la vida marina i hiverns molt freds a Europa), o la regressió dels boscos. La possibilitat de canvis abruptes, dels quals s'han identificat més d'una dotzena, s'incorpora al nou informe de l'IPCC, que els qualifica "de baixa probabilitat" que "no es pot descartar".


Què és l'IPCC?

L'IPCC, el Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, és un organisme de l'ONU, creat el 1988, per oferir informació científica rigorosa als governs.

Cada 6-7 anys científics de gran prestigi internacional sintetitzen tot el coneixement disponible sobre l'escalfament, sobre el qual hi ha gran consens.

En l'informe que s'ha publicat ara hi han participat 751 científics, que han sintetitzat en 4.000 pàgines el coneixement d'ampli consens, a partir de 14.000 estudis previs. És un informe sobre les bases físiques de l'escalfament, que n'actualitza un del 2013.

Els informes de l'IPCC són el coneixement científic de referència de les Conferències de l'ONU sobre Canvi Climàtic, les COP, en què es reuneixen els governs de tot el món. L'última, la COP25, es va fer el 2019 a Madrid.

Sequera a la presa Theewaterskloof, a Ciutat del Cap
Sequera a la presa Theewaterskloof, a Ciutat del Cap (Reuters/Mike Hutchings)

COP26

La COP26 serà al novembre a Glasgow, Escòcia.

El nou informe de l'IPCC posa molta més pressió sobre els governs, ja que precisa amb molt detall la gravetat i l'acceleració de la crisi climàtica. Detalla que per al 2030 la reducció d'emissions hauria de ser del 40% respecte al 2020, l'any en què el món es va confinar per la Covid-19.

La COP26 hauria d'acordar abandonar ràpidament i a nivell global l'economia basada en combustibles fòssils i evolucionar ràpidament cap a una economia verda.

Tant si volem com si no, ens acostem a un canvi radical. Som en una bifurcació entre viure una crisi climàtica caòtica o bé intentar fer una transició ordenada.

La ciència ha parlat des de fa dècades, ara cal lideratge polític i pressió social

La planta de Belchatow, a Polònia
La planta de Belchatow, a Polònia, és la més gran que encara funciona amb carbó a Europa (Reuters/Kacper Pempe)

Justícia climàtica

Els darrers cinc anys s'han multiplicat les demandes judicials contra empreses i governs, per incompliment de les seves responsabilitats davant la crisi climàtica.

Hi ha hagut sentències contra els governs de França, de Bèlgica, d'Holanda... I també empreses, entre elles una gran companyia petroliera, Shell, a la qual una sentència l'obliga a complir un full de ruta per descarbonitzar-se.

Arreu del món hi ha oberts actualment més de 1.500 processos judicials contra governs i empreses.

A més un grup de juristes internacionals prepara una proposta perquè la Cort Penal Internacional reconegui el delicte d'ecocidi. 

L'informe de l'IPCC d'aquesta setmana serà material de referència per a la COP26 i, sens dubte, també per a noves demandes i per a noves sentències contra empreses i governs que segueixin sense atendre el coneixement científic documentat amb precisió.

 

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Medi ambient
Anar al contingut