Per què és bo parlar molt als nadons? Descobreixen com ajuda a desenvolupar el seu cervell

Que als nadons se'ls ha de parlar des de ben petits per estimular-los i establir-hi una relació tan estreta com sigui possible és una recomanació que fa molt temps que es fa a les famílies.

De fet, només cal aplicar el sentit comú per entendre els beneficis que això comporta per al seu desenvolupament, però, tot i això, s'han fet moltes recerques per verificar-ho científicament.

Ara una nova investigació ha analitzat per primera vegada què passa al cervell dels nadons i els infants si les mares i els pares se'ls adrecen sovint o no.

Amb més estimulació, més mielina a les àrees del llenguatge

En aquesta recerca van descobrir que als 30 mesos d'edat les àrees del llenguatge mostren més presència de mielina en els nens que han rebut més estimulació verbal de les mares.

La mielina és una substància feta de proteïnes i lípids que cobreix els axons, les branques de les neurones que els permeten comunicar-se entre elles, i com més mielina hi ha, millor comunicació tenen.

Laia Fibla, psicòloga que va coliderar aquesta recerca a la Universitat d'East Anglia, al Regne Unit, explica que van veure que la mielina no es reforçava a altres zones del cervell:

"Els nostres resultats suggereixen que com més parlen els adults als infants més quantitat de mielina en les àrees del cervell relacionades amb el llenguatge, i és molt interessant perquè no trobem aquesta relació en altres àrees, per exemple les motores o les visuals. Per tant, és molt específic de les àrees del llenguatge."

La mielina, el teletac de les autopistes neuronals

Segons Inés González, neuropsicòloga del Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de l'Hospital Parc Taulí de Sabadell i membre del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, aquesta recerca constata el que ella ha pogut veure a la seva consulta, i fa servir una metàfora per explicar-ho:

"Les connexions neuronals són com autopistes. Jo m'imagino la mielina com el teletac, que permet anar superràpid d'un lloc a un altre i facilita així la connectivitat entre regions cerebrals."

Laia Fibla destaca que la recerca va trobar una relació directa entre el nivell socioeconòmic de les famílies i, sobretot, el nivell educatiu de les mares, amb una estimulació verbal més alta als fills.

Una recerca molt complicada de fer

La recerca, que ha publicat la revista Journal of Neuroscience, va ser complicada de fer, perquè va caldre utilitzar tecnologies molt sofisticades.

D'una banda, els van posar una armilla o samarreta amb gravadora que va recollir totes les paraules que van sentir i van dir els infants durant 3 dies quan eren a casa amb els pares.

Després un programa informàtic va analitzar 5.700 hores de gravació per identificar quantes paraules i quantes interaccions va creuar cada nen o nena amb la mare i el pare.

Posteriorment, van posar els infants en un aparell de ressonància magnètica per analitzar l'estructura del cervell i, sobretot, detectar la presència de mielina.

Aquest va ser el moment més delicat de la recerca, perquè havien de tenir nadons i infants de 6 i de 30 mesos dins de l'aparell durant uns 40 minuts sense moure's gens.

Ho van aconseguir amb una estratègia sofisticada per fer-ho quan estaven dormint, amb l'ajuda i la complicitat dels pares, que els van portar a l'hospital i van estar sempre amb ells.

En total, van fer la recerca amb 83 nadons de 6 mesos i amb 64 de 30 mesos, i només van haver de descartar-ne 6 perquè es van moure durant la ressonància magnètica.

La revista que ha publicat la recerca ha destacat que la presència de més mielina es creu que facilita "un processament del llenguatge més sofisticat":

#JNeurosci: @FiblaLaia, @samhforbes, @DeltaSpencer et al. @uniofeastanglia show that 30-month-old toddlers who heard more adult language input had more myelin in language-related brain areas, likely supporting more sophisticated language processing.https://t.co/jA0DabcwMo pic.twitter.com/BS4pKBrcj8

— SfN Journals (@SfNJournals) May 15, 2023

Menys mielina en els nadons de 6 mesos

Els resultats van ser positius per al grup de 30 mesos, però no per als de 6 mesos, en els quals la relació entre parla adulta i mielització va ser inversa: com més parla, menys mielina.

Segons Fibla, aquest resultat els va sorprendre, però creu que la resposta està en el fet que en aquesta edat el cervell està en un creixement gairebé exponencial i les diferents àrees encara no estan especialitzades:

"Als sis mesos el cervell és com una explosió de connexions i després es va especialitzant en les connexions que són més rellevants per als diferents aspectes del desenvolupament."

En tot cas, la recerca continua, i l'equip de la Universitat d'East Anglia està fent el seguiment dels mateixos infants de 6 mesos precisament per veure l'evolució que tenen als 12, 18 i 24 mesos.

Comunicar-se amb els nens amb "un ball de mirades"

Al marge d'aquestes recerques, tant Fibla com González remarquen que l'important en l'estimulació dels nadons i els infants no és la quantitat de paraules, sinó la qualitat de les situacions en què les senten.

En aquest sentit, Laia Fibla afirma que aquesta qualitat s'aconsegueix adreçant-se a ells amb tota l'atenció possible, cosa que permet establir-hi "una mena de ball de mirades":

"La recomanació que donaria als pares és que intentin buscar el màxim de moments de qualitat amb interaccions amb els seus fills des que neixen."

Sentir moltes paraules no és comunicació

Fibla, que ara treballa a la Universitat Concordia de Mont-real, al Canadà, fent recerca amb infants bilingües en francès i en anglès, no recomana posar-los davant de la tele o de la ràdio:

"No és suficient per aprendre una llengua des de la infància, el que necessiten és fer-la servir i interactuar amb altres persones."

És del mateix parer Inés González, que qualifica la tele de "soroll" i prou, i proposa als pares que no només parlin amb els fills i filles, sinó que utilitzin totes les altres dimensions de la comunicació:

"El que ha de fer una família és generar oportunitats d'aprenentatge i no només relacionades amb la parla. Els diria: 'Heu de parlar-los, hi heu de ser, heu de mirar-los, els heu de somriure, els heu d'abraçar'."

Pel que fa al llenguatge, aquesta neuropsicòloga també recomana adaptar el nivell al que ja saben als nens i nenes per facilitar que la comunicació sigui òptima:

"Això pot semblar molt obvi, però no sempre es fa, i els nens petits necessiten un llenguatge més primari i els nens més grans que les estructures siguin cada vegada més complexes."

La pressió social i la culpabilitat de les famílies

De tota manera, González, que té molts anys d'experiència clínica amb nens i nenes amb problemes de llenguatge, admet que aquest tipus de recomanacions sovint fa sentir culpables els pares d'aquests infants.

En aquest sentit, explica que els pares sempre busquen l'origen del problema en el que no han fet o no han sabut fer bé, i bona part de la seva feina és treure'ls l'angoixa que això genera:

"Hi ha gent que la culpabilitat la bloqueja o la fa caure en un estat molt negatiu. El que fem aquí és oferir-los eines de millora, i fer-los entendre que no són els culpables."

González recorda que els infants no només aprenen el llenguatge dels seus pares: també tenen altres referents, sobretot a l'escola, on hi ha mestres i també "els altres nens dels quals aprendre".

Cada nen és únic

Pel que fa a la relació entre el nivell educatiu de les mares i la mielització dels cervells dels infants, Laia Fibla ho considera un descobriment important, però no gosa avançar una explicació científica del perquè:

"En el nostre estudi sí que sembla que les mares amb nivells d'educació més alt parlen més als seus fills i aquests nens tenen més mielina, però no se sap ben bé per què."

Aquesta investigadora remarca també que, al marge de les tendències que comparteixen, de fet, cada infant és únic, també els que han participat en aquesta recerca, cosa que dificulta arribar a conclusions generals.

Des de la seva experiència a l'hospital, Inés González assegura que s'ha de ser molt prudent a l'hora d'establir relacions directes entre factors, perquè aquests interactuen de manera molt complexa i difícil de destriar.

A banda d'aquest debat, Laia Fibla està satisfeta d'haver estat una de les responsables de la primera recerca que ha confirmat les conseqüències neurològiques de l'estimulació verbal dels nens:

"Se sabia que parlar amb qualitat i quantitat als nens ajuda a processar el llenguatge, que tinguin vocabularis més amplis i grans, i ara també sabem que influencia directament l'estructura cerebral. Hem vist físicament que si els pares parlen més, els nens tenen una estructura cerebral més desenvolupada i complexa."