Pacte fiscal, model federal o reforma profunda: clam de l'empresariat català pel finançament

Una vintena d'organitzacions empresarials consideren que l'actual model frena el progrés econòmic de Catalunya i reclamen blindar l'autonomia financera de les comunitats

RedaccióActualitzat

Una vintena d'organitzacions empresarials catalanes s'han unit per exigir mesures ambicioses que millorin l'actual sistema de finançament, que consideren desfasat i "un obstacle important" per al progrés econòmic de Catalunya i altres comunitats.

Per això han signat una declaració on proposen reformar l'actual sistema o bé avançar cap a un model federal o un pacte fiscal que garanteixi l'autonomia financera.

El comunicat el signen les 13 cambres de comerç catalanes, les patronals Foment i Pimec, el Col·legi d'Economistes, Barcelona Global, el RACC i el Cercle d'Economia, que es queixen que l'actual sistema no té en compte les diferències del cost de la vida entre territoris i fa més d'una dècada que s'hauria d'haver revisat. També assenyalen com un gran problema la falta d'execució d'inversions en infraestructures.

Reforma profunda, model federal o pacte fiscal

L'empresariat proposa una reforma profunda de l'actual sistema de finançament o impulsar canvis més contundents. Així, consideren que un model federal o un pacte fiscal asseguraria que el nou sistema de finançament fos transparent i eficient, i garantiria la solidaritat entre autonomies.

El model federal, argumenten, permetria a l'Estat i les comunitats compartir les mateixes bases imposables i que les comunitats autònomes disposessin dels ingressos que els corresponen de forma directa i dins del mateix exercici fiscal.

Els empresaris sostenen que, amb un pacte fiscal, la Generalitat administraria i recaptaria tots els tributs generats en el territori, i que assumiria un poder normatiu sobre ells semblant al que assumeixen les comunitats forals.


Inversió proporcional al PIB i a la població

Les organitzacions econòmiques exigeixen que comunitats com Catalunya, amb una densitat més gran de població i potencial econòmic, rebin un volum d'inversions proporcional a les seves necessitats i al pes del seu PIB en el conjunt de l'estat, com ha explicat el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu:

"No pot ser que els que més aportem rebem menys. I que fins i tot en temes tan bàsics com l'educació o la salut, un ciutadà català rebi menys diners que els d'altres comunitats que aporten menys."


Defensen que l'actual sistema no és equitatiu ni transparent i que cal avançar cap a un model que blindi l'autonomia financera, que millori la capacitat de gestionar i recaptar impostos. També volen que garanteixi l'ordinalitat, un principi que estableix la correlació entre les aportacions d'una comunitat autònoma i els beneficis que rep, i en el qual Catalunya surt malparada.

Sortida del túnel de la B-40 a Olesa de Montserrat
La falta d'execució de l'Estat en infraestructures és una de les queixes dels empresaris (ACN/Albert Segura)

Segons les dades recollides en la declaració corresponents al 2021, amb l'actual model Catalunya és la segona comunitat --excloent-hi el País Basc i Navarra-- en termes de PIB per càpita, però se situa al desè lloc en recursos rebuts. A més, cau al lloc catorzè si es té en compte la diferència del cost de la vida. Per això, el president de PIMEC, Antonio Cañete, ha demanat fer un debat "serè" a les forces polítiques.

"Liderem des del punt de vista de la solidaritat amb altres autonomies, però estem gripant el motor de la nostra economia. Reclamem un sistema de finançament equitatiu i just, per continuar sent el motor de tracció de l'economia del país."


Els signants de la declaració també denuncien que l'Estat ha deixat de publicar la distribució territorial de la inversió del sector públic i reclamen que es faci pública tota la informació necessària per poder conèixer les balances fiscals de totes les comunitats amb l'Estat.

Text íntegre del comunicat:

ARXIVAT A:
Finançament autonòmicEmpresa
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut