Molt més que diners: què suposa per al País Basc tenir el concert econòmic

La capacitat de decidir sobre els impostos permet dissenyar polítiques a mida

Enllaç a altres textos de l'autor

Pilar Abril Novella

Sotscap de la secció d'Economia dels Informatius de TV3

@MPilarAbril
Actualitzat

La localitat biscaïna de Mundaka atreu cada any surfistes d'arreu del món. Situada en plena reserva de la biosfera d'Urdaibai, la seva onada esquerra --coneguda com La Barra-- és considerada la millor d'Europa en aquesta categoria i entre les primeres del món. Però des de fa un temps també s'ha convertit en l'escenari de nombrosos rodatges, anuncis, sèries i pel·lícules.

Com altres localitzacions de Biscaia, al seu atractiu natural hi han sumat ara el de la seva fiscalitat, des que l'1 de gener de l'any passat van entrar en vigor unes deduccions fiscals de les més elevades d'Europa: poden arribar fins al 60% o fins al 70% si la producció és en euskera.

Segons la Bilbao Bizkaia Film Comission, l'any passat es van rodar 151 produccions, que van sumar més d'un miler de dies de rodatge, amb un impacte econòmic induït de gairebé 140 milions.

Des de l'Ajuntament de Bilbao, que també es converteix sovint en plató, el regidor de Desenvolupament Econòmic, Comerç, Turisme i Ocupació, Xabier Ochandiano, explica que ara volen anar més enllà i crear un hub audiovisual a la capital biscaïna. 

"Durant molt de temps el camí estava centrat en l'atracció de rodatges. Jo crec que ha estat un camí silenciós a l'inici però que ha anat generant un caldo de cultiu molt, molt positiu. I ara estem a punt de fer el pas següent: tractar de generar tot un teixit audiovisual a Bilbao i Biskaia." 

Les altres dues diputacions forals, Àlaba i Guipúscoa, han seguit el camí traçat per Biscaia i també han aprofitat la seva capacitat de legislar sobre l'impost de societats per promoure la indústria audiovisual.

La diputada d'Hisenda d'Àlaba, Itziar Gonzalo de Zuazo, nega l'existència de competència fiscal entre les diferents diputacions:

 "És important atreure inversió, consolidar un ecosistema que ja teniem en aquest territori. Per això hem apostat també per millorar aquests incentius fiscals."

La platja de La Concha, a Sant Sebastià
La platja de La Concha, a Sant Sebastià (Europa Press)

Poder de decisió sobre els impostos

Polítiques com aquesta, per incentivar un sector concret, són possibles gràcies a la capacitat normativa de què disposen les comunitats forals per poder legislar sobre els impostos que paguen els seus ciutadans, amb l'excepció de l'IVA. 

La competència, però, no la té el govern basc, sinó les tres diputacions forals. En el cas de l'impost de societats, per exemple, poden aprovar deduccions per fer més competitives les seves empreses o bé atreure'n de fora, però sempre sota la supervisió de Brussel·les, com recorda Gonzalo Apoita, delegat de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals al País Basc (AEDAF):

"Europa ens està mirant tot el dia. Nosaltres no podem generar ajuts d'Estat. Tenim coses bones, sí. Tenim coses que a l'Estat s'han eliminat i aquí no... però això no és un paradís fiscal. El que hi ha són mesures que afavoreixen fonamentalment els residents."

En aquest reportatge del "Telenotícies cap de setmana" t'expliquem com funciona el concert foral basc:

 

Les diputacions forals, l'ànima del concert econòmic

La capacitat normativa permet a les tres diputacions forals (Biscaia, Àlaba i Guipúscoa) prendre decisions sobre els impostos, abaixar-los o apujar-los, però també són les encarregades de recaptar-los i inspeccionar-los.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, aquesta setmana en un ple al Parlament basc
El lehendakari, Iñigo Urkullu, aquesta setmana en un ple al Parlament basc (EFE/Adrian Ruiz Hierro)

Els contribuents bascos només tenen un interlocutor en matèria fiscal, la seva Hisenda. Allà poden pagar des de l'impost sobre la renda fins a l'IVA o l'impost de societats. A diferència del que succeeix a les autonomies de règim comú, on l'Estat recapta el gruix dels impostos i després transfereix a les autonomies una part en funció del sistema de finançament vigent (a través de bestretes i una liquidació posterior), al País Basc els diners es recapten i es queden allà.

I un cop l'any es transfereix a l'Estat una quantitat pactada prèviament. És el que es coneix com a "quota". La resta es reparteix entre els tres nivells de l'administració. Les tres diputacions aporten a una bossa comuna la seva recaptació i transfereixen al voltant del 70% al govern basc. El 30% restant serveix per finançar els ajuntaments i les mateixes diputacions forals.

En aquest reportatge del "Telenotícies migdia" t'expliquem quin tipus de projectes impulsen les diputacions:

Què és la quota basca?

La quota ve a ser una mena de "lloguer" que es paga a l'Estat per una sèrie de serveis. És el que es coneix com a "competències no assumides" per la comunitat autònoma, un concepte que inclou les despeses directes que l'Estat efectua al País Basc, com als ports o aeroports d'interès general, però també despeses que s'efectuen fora de la comunitat, com el sosteniment de la Casa Reial i altres institucions de l'Estat, així com Defensa o les relacions exteriors, entre altres.

A diferència del concert, que té una vigència indefinida, la quota es renova cada cinc anys. Però des que es va crear, l'any 1980, s'ha mantingut invariable en el 6,24%, el pes que teòricament tenia el PIB del País Basc en el total de l'Estat. Aquest any s'ha situat al voltant de 1.500 milions d'euros.
 

I la solidaritat?

A dins de la quota s'inclou una petita aportació al Fons de Compensació Interterritorial, un fons estatal que té com a objectiu corregir desequilibris interterritorials, però que té molt poca dotació. Els defensors del concert i de la quota actual consideren que aquesta és l'aportació de la comunitat a la solidaritat. Reconeixen que és molt escassa, però argumenten que és responsabilitat del govern espanyol apujar-la.

En tenir un sistema de finançament específic, el País Basc no aporta res als fons del sistema de finançament que serveixen per anivellar les autonomies del règim comú.

Una situació que l'últim informe de FEDEA proposa corregir. Segons l'autor de l'estudi, Àngel de la Fuente, s'hauria d'aconseguir una participació efectiva de les comunitats forals en els mecanismes d'anivellament i solidaritat interterritorial, a més de revisar la quantia de la quota, que considera insuficient.
 

Més que diners: autogovern

Així resumeix l'exconseller d'Economia i Hisenda del primer govern basc i president de la comissió negociadora del concert, Pedro Luis Uriarte, la filosofia del model.

"Aquí no estem parlant de diners, sinó d'una cosa molt més important: d'autogovern. Els bascos no som uns 'aprovechateguis' que vivim dels diners que ens donen els espanyols. El concert actual és una concepció de com concep la seva relació amb l'Estat la major part del poble basc."

En una entrevista a TV3, el "pare" del concert actual defensa el sistema que va entrar en vigor l'any 1981, després d'una llarga negociació, com el resultat d'una aposta arriscada, que amb el pas dels anys ha donat els seus fruits, però que en aquell moment ningú veia clara

En el decurs d'una llarga conversa a la Universitat de Deusto, on va estudiar, Uriarte recorda com el País Basc es trobava llavors en una situació molt delicada, amb una indústria en reconversió, un atur del 26% i el terrorisme d'ETA en un dels seus moments més àlgids. "Vam assumir l'autonomia --recorda-- enmig d'una situació social molt complexa."

"Era l'últim gran tema pendent per resoldre de la Guerra Civil, amb una gran importància política. L'autonomia basca naixia amb un territori amb concert econòmic, Àlaba, i dos territoris que no tenien concert econòmic; era inviable."

Amb aquest rerefons, van decidir apostar per un sistema que recuperava el concert per a Biscaia i Guipúscoa. El franquisme el va suprimir, en considerar-les dues províncies "traïdores", però el va mantenir a Àlaba.

El president de la comissió negociadora del concert basc, Pedro Luis Uriarte
El president de la comissió negociadora del concert basc, Pedro Luis Uriarte, en una conversa amb TV3

El nou sistema, però, afegia un vessant financer que no existia amb anterioritat: la nova metodologia de la quota, que Uriarte resumeix de manera gràfica: "Com Juan Palomo, yo me lo guiso, yo me lo como.

Uriarte insisteix que aquest mateix sistema es va oferir a Catalunya, al llavors conseller d'Economia Ramon Trias Fargas, però que el va rebutjar per evitar el desgast que suposava haver de recaptar impostos, i més en aquells anys de crisi. Una versió que el llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, va negar ara fa un parell d'anys.

Uriarte, en tot cas, no vol parlar d'error per part de Catalunya, tot i que reconeix que "no va tenir el sentit de l'oportunitat". Pel que fa al País Basc, tot i la duresa dels primers anys, no se'n penedeix:

"Vam fer una aposta emocional, confiant que amb el temps tiraríem endavant. Vam haver d'esperar molts anys, però ara som l'economia amb menys atur i que més inverteix en recerca i desenvolupament."

En opinió d'Uriarte --que també va ser conseller delegat del BBVA-- s'ha demostrat que l'autonomia és bona per a la ciutadania.

"Ha permès que en general la població basca se senti confortable dins d'un règim autonòmic imbricat pel concert econòmic amb l'estat espanyol, malgrat que majoritàriament és nacionalista. Els diferents polítics espanyols, quan s'han hagut d'enfrontar amb les sucessives renovacions, també han sabut adonar-se que els interessa mantenir aquest règim perquè el concert estableix un vincle indestructible, per ara, amb Espanya."

Un concert per a Catalunya?

Allunyat fa anys de la política, Uriarte no vol opinar sobre la viabilitat d'un concert econòmic per a Catalunya, però sí que creu que l'extensió d'un sistema a altres autonomies és tècnicament possible. Estrictament, afirma, no es podria parlar de concert, sinó d'un sistema similar que hauria d'incorporar la solidaritat, les transferències entre comunitats, de manera molt més transparent que l'actual.

No ho veu de la mateixa manera el catedràtic d'Hisenda de la Universitat del País Basc, Ignacio Zubiri:

"Que hi hagi una inequitat amb el País Basc no justifica que n'hi hagi una altra amb Catalunya."

Segons Zubiri, un sistema com el concert funciona bé en comunitats petites, com són País Basc i Navarra, però no en el cas de Catalunya, perquè obligaria l'Estat a renunciar a la seva capacitat de posar impostos en un 30% del territori, comptant les forals.

En opinió d'aquest expert, que va formar part de la comissió que va crear María Jesús Montero per estudiar una reforma fiscal, "s'hauria de veure com es defineix la solidaritat, però en la seva opinió, si Catalunya prepara una proposta de finançament singular, no és per quedar-se amb els mateixos recursos".

Risc unilateral

Davant dels majors recursos que proporciona el model foral, els seus defensors recorden que també té riscos, els que es deriven de la seva unilateralitat. La diputada d'Hisenda d'Àlaba, Itziar Gonzalo de Zuazo, el té molt present, sobretot des de la pandèmia. 

"Al marge de com funcioni la recaptació a Euskadi, nosaltres hem de respectar el compromís adoptat amb l'Estat i contribuir amb la quota. Com a conseqüència de la crisi econòmica derivada de la covid, tots vam patir una caiguda de la recaptació. Aquesta caiguda de la recaptació va ser molt important també a Euskadi i, malgrat tot, nosaltres vam haver de respectar el compromís econòmic que teníem amb l'Estat. No és un risc compartit. És unilateral."

Un diagnòstic que comparteix Mikel Erkoreka, director del Centre Ituna de la Universitat del País Basc, especialitzat en la investigació i la difusió del federalisme fiscal foral.

"Els comptes de les hisendes forals també s'enfonsen i, al contrari que les autonomies de règim comú, que reben fons de la hisenda central per mantenir intacta la seva capacitat de despesa, aquí no. Les hisendes basques es van haver d'endeutar, de fer dèficit, per poder mantenir la seva capitat de despesa en un context en què, precisament, necessites gastar més."

El risc que assumeixen les diputacions forals es veu compensat amb escreix pels avantatges d'un sistema que proporciona molts més diners per habitant (segons l'any, el doble que a les de règim comú) perquè, un cop transferida la quota, quan hi ha més recaptació, més esforç fiscal dels contribuents, reverteix a la mateixa comunitat.

El museu Guggenheim de Bilbao
El museu Guggenheim de Bilbao (Wikimedia Commons/Sergio S.C.)

Més enllà dels diners, la capacitat de decidir sobre els seus propis impostos proporciona a les diputacions forals una eina clau en política econòmica. Però el concert és, sobretot, una immillorable carta de presentació davant de qualsevol projecte. Sense anar més lluny, segons diverses fonts, va ser clau en la instal·lació del Guggenheim a Bilbao.

El govern basc ha declinat fer declaracions a TV3, adduint la proximitat de les eleccions autonòmiques.

Pots veure les entrevistes en aquest reportatge del "Telenotícies vespre":

ARXIVAT A:
Finançament autonòmicPaís Basc
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut