"Només sí és sí": s'aprova el projecte de llei per canviar els delictes sexuals
Més de tres anys després de la sentència de La Manada, el Consell de Ministres aprova el text de la norma que estableix que tot acte sexual sense consentiment serà considerat una agressió
"Només sí és sí": s'aprova el projecte de llei per canviar els delictes sexuals
Imatge d'arxiu d'una de les manifestacions contra la sentència de La Manada
Manifestació contra la sentència de La Manada, un cas que ha portat a la nova llei del "només sí és sí" (Europa Press/A. Pérez)
Barcelona

"Només sí és sí": s'aprova el projecte de llei per canviar els delictes sexuals

Més de tres anys després de la sentència de La Manada, el Consell de Ministres aprova el text de la norma que estableix que tot acte sexual sense consentiment serà considerat una agressió

Irene Vaqué Reig Actualitzat
TEMA:
Agressió sexual

"Només sí és sí", el crit que va esdevenir bandera del moviment feminista arran de la sentència de La Manada, ha arribat a rang de llei aquest dimarts. El Consell de Ministres ha aprovat el projecte de llei de Garantia integral de la Llibertat Sexual, més d'un any després d'aprovar-se com a avantprojecte.

L'essència de la norma és que té en compte el consentiment exprés en les relacions sexuals i es deixa de distingir entre abús i violació. També està previst perseguir tota mena de proxenetisme.

En el cas del consentiment, a la norma queda recollit, finalment, d'aquesta manera:

"Només s'entendrà que hi ha consentiment quan s'hagi manifestat lliurement, mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona."

La llei ha de servir perquè el consentiment sigui clau en els judicis per delictes sexuals.

Les víctimes ja no hauran d'acreditar que han patit violència o que s'han resistit, perquè tot acte sexual sense consentiment serà una agressió, segons destaca la ministra d'Igualtat, Irene Montero: 

"Aquesta llei situa el consentiment al centre. Això significa que només tu decideixes sobre el teu cos i la teva sexualitat. T'allibera d'haver de demostrar que t'has resistit, que hi va haver violència o que et vas sentir intimidada. Tota relació sexual sense consentiment és una agressió." 

I els abusos sexuals s'eliminen del Codi Penal, una altra petició que ha abanderat el feminisme després de la controvertida sentència de La Manada, que no va ser per agressió sinó per abús, perquè els jutges no van considerar que hi hagués violència ni intimidació en la violació en grup a una noia de 18 anys per part de cinc joves. El Suprem va esmenar la sentència del TSJ de Navarra i va elevar la pena als condemnats, de 9 a 15 anys de presó, per un delicte continuat de violació amb els agreujants de tracte vexatori i d'actuació conjunta. 

També vol evitar l'anomenada revictimització, amb mesures com evitar que la dona hagi d'estar en contacte visual amb el presumpte agressor o permetre que pugui declarar en sales especials.

A més, estableix l'existència de centres d'atenció 24 hores per a les majors de 16 anys, encara que no denunciïn el seu cas, i cases d'infància perquè es puguin recuperar els menors víctimes de violència sexual.

Consentiment en positiu, després del rebuig del Poder Judicial

L'executiu del PSOE i Unides Podem ha aprovat el text després de 16 mesos de moviments en diversos sentits.

L'avantprojecte va sortir del Consell de Ministres el març de 2020. Hi va haver diferències entre els ministeris d'Igualtat i Justícia i crítiques del Consell General del Poder Judicial, que va rebutjar per unanimitat la redacció de la llei i es va oposar tant a la referència al consentiment exprés com a la distinció entre abús i violació.

En canvi, el Consell Fiscal i el Consell d'Estat van donar suport al document. Els fiscals van suggerir a Igualtat una redacció més clara i en positiu de la qüestió del consentiment, un consell que s'ha tingut en compte.

La llei impulsada pel Ministeri d'Igualtat vol canviar la forma de jutjar els delictes sexuals (Europa Press)

Des del ministeri que encapçala Montero destaquen que la fórmula escollida va en la línia del Conveni d'Istanbul contra la violència envers les dones, que estableix en l'article 36.2 que "el consentiment ha de ser donat voluntàriament com a resultat de la lliure voluntat de la persona considerada en el context de les circumstàncies de l'entorn".

Igualtat defensa que el model de consentiment en positiu l'han adoptat altres països com Suècia o la Gran Bretanya.

Què es considera violència sexual amb la nova llei

A més d'incloure com a referència el consentiment, la llei considera violència sexual:

"L'agressió, l'assetjament sexual (també al carrer), l'exhibicionisme, la provocació sexual, la prostitució aliena, l'explotació sexual, la corrupció de menors, la mutilació genital femenina, el matrimoni forçat, el feminicidi sexual i, en l'àmbit digital, la violència sexual per mitjans tecnològics, l'extorsió i la pornografia no consentida."

Se situen com a agreujants les agressions en grup, la violència greu, el fet que la víctima sigui especialment vulnerable o l'ús d'armes i mitjans perillosos.

En el cas del proxenetisme, el projecte de llei pretén posar fi a la impunitat d'aquesta indústria. Per això preveu endurir el Codi Penal per perseguir aquells que, de forma habitual i amb ànim de lucre, destinin qualsevol espai públic o privat a l'explotació sexual de terceres persones.

FEministes amb cartells que diuen 'No és abús, és violació', 'Jo sí que et crec' o 'Germana, no estàs sola'
La llei deixarà de distingir entre abús i agressió sexual (Europa Press/Jesús Mérida)


I a partir d'ara, què?

Després de passar per l'obligada consulta a la Fiscalia, el Poder Judicial i el Consell d'Estat, el govern espanyol ha ratificat la norma com a pas previ a la tramitació parlamentària de la llei.

S'espera que sigui al setembre quan la norma arribarà al Congrés i els grups de la cambra hi podran fer aportacions.

El recorregut del projecte va començar l'abril del 2018. Després de la sentència de La Manada, davant l'onada de protestes al carrer, el govern de Mariano Rajoy va anunciar que analitzaria la tipificació dels delictes d'abús i agressió sexual al Codi Penal.

Amb la moció de censura que va presentar el PSOE, la proposta que va fer la Comissió General de Codificació va arribar a l'aleshores ministra de Justícia Dolores Delgado. Tot i això, no va ser fins que va arribar el govern de coalició PSOE - Unides Podem que va veure la llum l'avantprojecte de llei.


Aprovació al juliol, el mes del cas Nagore i La Manada

La norma s'aprova en una data significativa, la vigília del 7 de juliol, la data en què va tenir lloc el feminicidi sexual de Nagore Laffage als Sanfermines del 2008 i també l'agressió a la víctima de La Manada també a Pamplona, el 2016.

D'allà van sorgir el "No és abús, és violació", "Germana, jo sí que et crec" o el "Només sí és sí", que ha inspirat una normativa que, ara sí, esdevindrà llei. En l'aprovació de la llei, la ministra Montero ha recordat també Nevenka, Laura Luelmo i "tantes dones víctimes de violència sexual". 

 

ARXIVAT A:
La Manada Agressió sexual Violència masclista Judicial Feminisme Unides Podem PSOE

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut