una de les últimes actuacions de Maurizio Pollini al Palau de la Música de Barcelona (Mario Wurzburger)

Mor Maurizio Pollini, un dels últims grans pianistes del segle XX

Pollini, que ja havia hagut de cancel·lar per raons de salut el concert que havia de celebrar a Barcelona el 25 d'abril, tenia 82 anys

RedaccióActualitzat

L'italià Maurizio Pollini, considerat un dels grans pianistes del segle XX, ha mort als 82 anys després d'una malaltia respiratòria que ja l'havia obligat a cancel·lar diversos concerts, entre els quals el que tenia previst fer el pròxim 25 d'abril al Palau de la Música de Barcelona. Els metges li havien prohibit ja al febrer fer cap actuació fins al juny.

La mort de Pollini l'ha anunciat en un comunicat el teatre Scala de Milà, el temple de l'òpera al qual estava molt unit i en el qual va actuar 168 vegades des del seu debut, l'any 1958.

Admirat pel seu prodigiós virtuosisme, per l'amplitud del seu repertori i per l'originalitat de les seves interpretacions, amb la seva mort desapareix "un dels grans músics del nostre temps i una referència fonamental a la vida artística del teatre durant més de cinquanta anys", diu el comunicat de la Scala.

"El superintendent Dominique Meyer, el director musical Riccardo Chailly, els professors de l'orquestra i els treballadors de la Scala són al costat de la seva dona Marilisa, el seu fill Daniele i tota la família", afegeix.

La capella ardent del mestre nascut a Milà el 1942, "protagonista absolut de l'escena concertista internacional des de la seva victòria als divuit anys al Concurs Chopin de Varsòvia el 1960", s'obrirà les pròximes hores a La Scala.


Intèrpret reconegut internacionalment

Pollini va ser un intèrpret capaç de revolucionar la percepció d'autors com Chopin, Debussy i el mateix Beethoven i promoure amb incansable dedicació l'escolta de les avantguardes històriques, sobretot de Schönberg, i de la música actual, segons recorda la que fos casa seva durant cinc dècades.

Al costat de la seva grandesa com a pianista, "segueix sent fonamental el seu testimoni sobre el paper mateix de la música, entesa com a component essencial de la cultura i de la vida cívica i com a instrument de transformació de la societat", afegeix.

Pollini va col·laborar amb grans artistes de la seva època com Claudio Abbado, Paolo Grassi, Riccardo Muti, Daniel Barenboim i Riccardo Chailly, sense oblidar els seus concerts amb Carlo Maria Giulini, Pierre Boulez i Zubin Mehta.

A més d'amb els músics de la Scala, Pollini va interpretar la seva música amb grans orquestres com la Wiener Philharmoniker (amb Abbado) i la Gewandhausorchester de Leipzig (amb Chailly) i nombroses companyies dedicades a la música d'avui.

Pollini també va destacar en la música de cambra, però al centre de la seva llarga carrera "es troben sobretot els recitals: des de l'històric cicle amb les 32 sonates de Beethoven el 1995 fins a l'esperat concert anual en què recorrien les estrelles fixes del seu univers musical: a més Bach, Beethoven, Brahms, Chopin, Debussy, Schönberg i Novè".

ARXIVAT A:
ObituariMúsica
compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut