Mor l'escriptor Juan Marsé, cronista literari de Barcelona, als 87 anys

L'escriptor barceloní Juan Marsé ha mort als 87 anys. Autor de llibres tan emblemàtics com "Últimas tardes con Teresa" o "Si te dicen que caí" se'l considera un dels màxims exponents de l'anomenada generació del 50. Moltes de les seves novel·les van ser portades al cinema.

Nascut el 1933 com a Juan Faneca Roca, va agafar el cognom de la família que el va adoptar després de la mort de la seva mare.

Marsé és un dels màxims exponents de la literatura en castellà i un referent de la novel·la de la postguerra a Barcelona. Marsé es definia a si mateix com un novel·lista català que escrivia en castellà.

Va començar a publicar relats el 1958 i la primera novel·la quan tenia 27 anys, "Encerrados con un solo juguete".

El cronista literari de Barcelona

Sempre amb una visió crítica de la realitat espanyola que li va tocar viure, va ser un dels cronistes literaris de la Barcelona grisa i perdedora de la Guerra Civil i dels barris humils. D'aquests prové el "Pijoaparte", el jove xarnego del Carmel que s'embolica amb una filla de la burgesia barcelonina. És un dels seus personatges més coneguts i protagonista d'"Últimas tardes con Teresa", que després Gonzalo Herralde portaria al cinema. Aquesta era una de les novel·les que Juan Marsé preferia entre les seves, juntament amb "Si te dicen que caí" i "Rabos de lagartija".

Marsé volia atrapar el lector amb les seves històries i s'hi mirava força a l'hora de descriure personatges. Enemic acèrrim de la televisió explicava així alguns dels motius que l'havien portat a escriure.

"Un escriu buscant alguna forma de bellesa, de poesia. Un també escriu perquè el mon en què estàs vivint no t'acabar de convèncer. Un també escriure per veure si guanya algun premi i et donen algun centimet"

I de premis, en va guanyar un munt, entre els quals el Premi Cervantes el 2008, el més important en llengua castellana, el Nacional de Narrativa i el Planeta, del qual anys més tard renunciaria a fer de jurat pel baix nivell, va dir, de les obres presentades. Un gest carregat de coherència i fidelitat als ideals que sempre va intentar no trair.

Directors de cinema com Vicente Aranda i Fernando Trueba van portar els seus llibres a la gran pantalla.

Marsé i el català

Donés les voltes que donés la seva vida, ell sempre va haver d'estar responent a la mateixa pregunta: per què no escrivia en català si aquesta era la seva llengua materna. Juan Marsé detestava l'ús que es feia de la llengua com a bandera i d'això va parlar en recollir el premi més important de la seva carrera.

"La llengua que s'imposa és la predominant, la dels somnis, en què has mamat els mites literaris i cinematogràfics. La que ha donat ales a la imaginació."

I aquesta per a un nen de la postguerra que jugava pels carrers del Guinardó i només llegia "tebeos" era el castellà. Deia que estava "poc dotat" i que no li era fàcil quedar convençut del que escrivia, que corregia i tornava a corregir.