Mor l'arquitecte Jordi Bonet, un enamorat de Gaudí i continuador de la Sagrada Família

Ha mort als 97 anys l'arquitecte Jordi Bonet, aquest dilluns, segons ha informat la família. Durant 27 anys, Bonet va ser el director i coordinador de les obres de la Sagrada Família. Fill del també arquitecte Lluís Bonet, deixeble d'Antoni Gaudí, i de la mecenes cultural Maria Mercè Armengol, Jordi Bonet es va enamorar de l'obra de Gaudí quan va visitar el temple de la mà del seu pare.

Aquesta nit ha mort l'avi #JordiBonet (97) a casa, amb l'àvia Mariona al costat i envoltat de família. Ha estat un home bo i generós, un actiu de país, un entusiasta de l'arquitectura, la cultura, l'escoltisme, l'esquí, i un patriota que ha portat Catalunya i Gaudí arreu del món. pic.twitter.com/qNo00rntfF

— Mireia D. B. (@Holaiquetal) June 21, 2022

Jordi Bonet i Armengol ha estat arquitecte, activista cultural i antic dirigent de l'escoltisme català i internacional, i al final de la seva carrera es va dedicar amb passió i entusiasme a dirigir i coordinar els treballs a la Sagrada Família entre el 1985 i el 2012, quan amb 87 es va retirar. Després, com a director emèrit, va seguir divulgant l'obra de Gaudí amb actes i dotzenes de conferències arreu del món. 

Amb el seu impuls, el temple, el més visitat de Catalunya i de part del món, ha aconseguit grans fites, gràcies, en part, a la introducció d'eines de disseny i enginyeria assistides per ordinador.

Un dels moments històrics per al temple i per a Bonet, va arribar el 2012 durant la consagració de la Sagrada Família pel papa Benet XVI un cop la nau central va quedar enllestida. Jordi Bonet va ser l'encarregat de lliurar les claus al pontífex.

"Li he dit que li agraïa de tot cor que hagués vingut aquí, i que els catalans estaven molt contents. Això li he dit en alemany perquè sé l'alemany."

Format a l'escola Blanquerna, doctorat en arquitectura a Barcelona i diplomat en Housing Construction als Estats Units, va treballar des de l'arquitectura racionalista i desenvolupant les teories arquitectòniques de Gaudí, a qui va considerar el seu mestre. Seguint el seu model, va treballar en diversos projectes com esglésies, escoles o obres residencials. Al llarg de dècades ha anat publicant tant llibres com capítols d'obres especialitzades, estudis i articles.

Entre l'obra religiosa destaquen l'església de Vinyoles d'Orís (1955), el monestir de Sant Benet de Montserrat continuant l'obra del seu pare, l'església de Sant Medir de Barcelona (1960), i l'església de la Fortesa, a l'Anoia (1962).

En l'àmbit de l'arquitectura industrial, Bonet assaja nous materials i dissenys a l'edifici Aiscondel i a les fàbriques de perfumeria Puig i Dana. En l'obra civil, projecta equipaments com l'escola Sant Gregori, a Barcelona, l'auditori Pau Casals, al Vendrell el 1981 o el Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. I compta amb una nombrosa obra residencial, en particular per al cooperativisme obrer, així com segones residències.

Va formar part del col·lectiu multidisciplinari La Cantonada amb els destacats artistes catalans: el decorador Jordi Vilanova, el ceramista Jordi Aguadé, el joier Aureli Bisbe i el pintor i vidrier Joan Vila Grau. De fet, va comissariar diverses exposicions d'aquest grup, a més d'exposicions al FAD i al Consell d'Europa.

A banda de l'arquitectura, i la Sagrada Família en particular, una altra de les seves grans dedicacions va ser el moviment escolta català, del qual va presidir diverses entitats per promoure'l. De fet, va estar vinculat a la vida cultural i religiosa del país formant part de múltiples patronats.

Jordi Bonet va ser el primer director general del Patrimoni Artístic i Cultural de la Generalitat de Catalunya, entre 1981 i 1984. També va ser acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i membre de la Junta de Museus de Catalunya, així com membre ad honorem de l'Acadèmia Pontifícia del Panteó, a Itàlia, entre altres responsabilitats.

Una ingent tasca de promoció artística reconeguda amb la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Honor de Barcelona, entre altres distincions.