Bernabé Martí fa 4 anys, als funerals de la seva dona Montserrat Caballé
Bernabé Martí fa 4 anys, als funerals de la seva dona Montserrat Caballé (Europa Press/David Zorrakino)

Mor als 93 anys el tenor Bernabé Martí, vidu de Montserrat Caballé

El tenor aragonès, durant tres dècades de carrera, va cantar en teatres d'arreu del món fins que es va retirar el 1985 per un problema pulmonar

Actualitzat

El tenor aragonès Bernabé Martí, vidu de la soprano Montserrat Caballé, ha mort aquest divendres als 93 anys a casa seva, a Barcelona, segons han informat fonts de la família.

La carrera de Bernabé Martínez, de nom artístic Martí, va quedar eclipsada per la de la seva dona Montserrat Caballé, però durant tres dècades va interpretar arreu del món rols principals de grans òperes com "Rigoletto" de Giuseppe Verdi, "Norma" de Vincenzo Bellini i "Carmen" de Georges Bizet, fins que es va retirar el 1985.

El Gran Teatre del Liceu ha recordat el seu debut el 1960 amb "El cap del drac", de Ricard Lamote de Grignon.

Després del seu debut a Barcelona, Bernabé es va escurçar el cognom per adoptar el de Martí artísticament.

 

Els inicis de la carrera de Bernabé Martínez

Bernabé Martínez va néixer el 1928 a la localitat de Villarroya de la Sierra, a Saragossa, i era el petit de sis germans d'un matrimoni de camperols. Al 13 anys va deixar l'escola per fer de pagès i pastor del ramat familiar.

Una anècdota publicada al Vanity Fair explica que, cantant al camp, els veïns del poble van descobrir la seva veu i va passar a formar part de la banda municipal d'estudiants de solfeig i saxo. Als vint anys, el capellà del poble, que el va sentir cantar una jota, va convèncer els seus pares perquè el portessin a estudiar cant a Saragossa, on va formar part del cor de la basílica del Pilar. Més endavant, va estudiar al Conservatori de Madrid i amb una beca de la Diputació va anar a estudiar a Itàlia.

 

Una vida amb Montserrat Caballé

De tornada, el 1956, va debutar com a tenor al Teatre Principal de Saragossa. El 1962 Bernabé Martí va conèixer Montserrat Caballé al Teatre Fleta de la mateixa ciutat. El primer cop que van compartir escenari va ser el 1964. Caballé interpretava "Madama Butterfly" a la Corunya i en posar-se malalt el tenor principal, va suggerir que fos substituït per Bernabé Martí, a qui havia sentit cantar al Teatro Calderón.

Montserrat i Bernabé la van tornar a cantar al Liceu de Barcelona. Poc després es van comprometre, però no es van casar fins que els respectius compromisos professionals els ho va permetre. La cerimònia es va fer el 14 d'agost del 1964 al monestir de Montserrat. Van tenir dos fills, Bernabé i Montserrat, també cantant, que ha adoptat el cognom artístic del pare, Martí.

Bernabé i Montserrat, fills de Bernabé Martí i Montserrat Caballé, al funeral de la soprano el 2018 (EuropaPress)

Les dues carreres van seguir en paral·lel. El 1965 Martí va començar una gira americana durant la qual amb Caballé va interpretar "Aida", "Manon Lescaut" i "La Bohème" a Ciutat de Mèxic, Lima, Caracas i Santiago de Xile. I després va seguir pels Estats Units.

En 1972, interpretant "Norma" amb Montserrat Caballé a París, es va trobar malament i no va poder acabar la funció. Els metges van trobar que el seu pulmó esquerre el tenia gairebé inutilitzat a causa d'una malaltia que havia passat en la infantesa. Amb tractament va continuar la seva carrera artística fins que el 1985, arran d'una lleu lesió cardíaca que li van detectar, va decidir retirar-se, "per cuidar els fills", va dir, i seguir de prop la gran carrera de la seva dona. El matrimoni va durar 54 anys, fins a la mort el 2018 de Montserrat Caballé.

El museu Bernabé Martí

Al seu poble natal, Villarroya de la Sierra, Bernabé Martí hi té un museu, ubicat a la Casa de los Alcaínes, una casa noble del segle XVII. El 2018 el tenor va cedir alguns objectes personals dels seus anys a l'òpera. Vestits de les seves funcions arreu del món, botes, sabres o fotografies de muntatges, partitures, cartells i programes de mà. El museu, que s'havia d'inaugurat l'estiu de l'any passat, encara està pendent a causa de la pandèmia.

A la Casa de los Alcaínes s'hi representen periòdicament òperes com "La Traviata" o "Rigoletto", i a finals dels vuitanta la localitat li va dedicar un gran homenatge.

ARXIVAT A:
ObituariMúsica
Anar al contingut