Mimi Reinhardt en una entrevista l'any 2007
Mimi Reinhardt en una entrevista l'any 2007

Mor als 107 anys la dona que va fer les llistes de jueus per a Schindler durant l'Holocaust

Mimi Reinhardt, que va mecanografiar la famosa llista i va salvar la vida a més d'un miler de jueus, ha mort a Israel, on vivia des del 2007

RedaccióActualitzat

Mimi Reinhardt treballava com a secretària de l'industrial Oskar Schindler. Ella va ser l'encarregada d'elaborar i mecanografiar les llistes de treballadors jueus del gueto de Cracòvia que van ser reclutats per treballar a la fàbrica Emalia Oskara Schindlera. D'aquesta manera, més d'un miler de jueus van evitar ser deportats als camps d'extermini nazis.

Reinhardt ha mort als 107 anys a Israel, país on vivia des del 2007. La defunció l'ha comunicada la seva neta Nina amb aquest missatge: "La meva àvia, tan estimada i tan singular, ha mort als 107 anys. Descansi en pau".

D'origen austríac i religió jueva, als 29 anys Mimi Reinhardt va ser contractada per l'empresa d'Oskar Schindler, on va treballar com a mecanògrafa fins el 1945. Durant la guerra va recopilar els noms de gairebé 1.300 jueus del gueto per salvar-los de les càmeres de gas nazis, una història que va popularitzar la pel·lícula de Steven Spielberg "La llista de Schindler", guanyadora de set Oscars.

L'elaboració d'aquestes llistes amb la intenció de salvar el màxim nombre de persones possible va posar en risc l'industrial Oskar Schindler, però també la seva secretària Mimi, especialment perquè ella també era jueva.

Acabada la guerra es va traslladar a viure a Nova York i el 2007 es va instal·lar a Israel, on vivia el seu únic fill, Sasha, professor de la universitat de Tel-Aviv.

En alguna entrevista, Mimi Reinhardt havia explicat que el seu antic cap, Oskar Schindler "no era cap sant, però arriscava la vida fent el que feia. Era humà i tenia un cor d'or", malgrat que bevia cada nit amb els jerarques nazis de Cracòvia.

Reinhardt, que va passar els seus últims anys de vida en una residència d'avis, havia dit que una vegada va conèixer Spielberg, però que va trigar anys a poder veure la pel·lícula: "Em van convidar a l'estrena a Nova York. Però vaig haver de marxar abans de la projecció, era massa dur per a mi", va explicar.

Els que la coneixien la descriuen com una dona valenta, activa i amb molta curiositat. A la residència d'avis participava en totes les activitats, jugava al bridge, havia après a moure's per les xarxes socials i a fer petites inversions borsàries.

 

 

ARXIVAT A:
ObituariMemòria històrica HolocaustSegona Guerra Mundial
Anar al contingut