Mor Agustín Ibarrola, pintor i escultor basc, creador del Bosc de colors d'Oma
Compromès en la lluita antifranquista i en el moviment obrer, també va combatre el terrorisme d'ETA, fet pel qual va rebre diversos atacs a la seva obra
El pintor i escultor Agustín Ibarrola, gran referent de l'art basc, ha mort als 93 anys la matinada d'aquest divendres a l'Hospital de Galdakao, a Biscaia.
Nascut a Basauri, Ibarrola es va formar de manera autodidacta, és en un dels artistes més importants d'Euskadi del segle XX, i sempre va combinar l'art avantguardista amb la lluita política.
Compromès antifranquista i amb el moviment obrer, als anys 60 Ibarrola va ser empresonat per la seva oposició al règim. En democràcia també va combatre el terrorisme d'ETA.
Una de les seves obres emblemàtiques --la que va crear al Bosc pintat d'Oma, prop de Gernika-- va patir diversos atacs per part de l'esquerra abertzale durant els anys més convulsos d'ETA. Altres obres situades en llocs públics també van ser atacades.
Aquesta instal·lació artística ha hagut de ser reubicada recentment en una altra pineda, ja que el bosc d'Oma es va haver de tancar a causa d'una malaltia dels arbres. L'obra, ressuscitada per l'impuls del seu fill José Ibarrola, es va inaugurar a finals d'octubre. El nou indret és un bosc situat a la localitat biscaïna de Kortezubi, molt a prop de l'anterior.
La seva salut, afectada, l'ha mantingut retirat de la vida pública els últims anys, tret de fa uns mesos, quan va fer una última aparició pública arran de la reubicació de la seva instal·lació més popular.
Un recorregut per l'obra d'Agustín Ibarrola:
Autodidacta i universal
A Agustín Ibarrola, nascut en un "caserío" de Basauri, l'impuls avantguardista --i també de lluita política-- se li va manifestar en l'adolescència. Amb 17 anys va fer la seva primera exposició a la galeria Studio de Bilbao. Ibarrola explicava que primer no feien cas a aquell "aldeanito", fins que els va portar uns llençols pintats. Aleshores van canviar d'opinió i no només va poder exposar, sinó que li van donar una beca per estudiar a Madrid amb el pintor Daniel Vázquez Díaz. A aquell noi que va deixar d'anar a l'escola amb 11 anys li va canviar la vida.
El seu fill José va definir el seu pare en una entrevista a El Correo: "El meu pare era un d'aquells talents guiats per l'instint, amb un traç molt enèrgic. La burgesia culta de Bilbao d'aleshores va apostar per ell. Ara, una tutela així no passaria."
Els estudis a Madrid amb el seu admirat mestre el van portar a seguir el camí de l'art. Als anys 50 va viure a Formentera. Després va anar a París "per recórrer les avantguardes des del simbolisme a l'abstracte". Allà formaría el grup Equipo 57 amb Ángel Duarte, José Duarte i Juan Serrano, l'arquitecte Juan Cuenca i també hi van participar Jorge Oteiza i Néstor Basterretxea. Inspirats en la Bauhaus, el grup va fer una estada a Dinamarca.
Lluita política
Als anys 60, Ibarrola abandona les activitats col·lectives i intensifica el contacte amb el Partit Comunista. En dues ocasions va ser empresonat a Burgos per la seva oposició al règim. Una lluita que es va reflectir en la seva obra de grans quadres en fàbriques obreres i en protestes.
Amb el retorn de la democràcia --segons el seu fill--, Agustín va abandonar "la necessitat militant i va recuperar l'esperit de l'Equipo 57, amb formes abstractes i més expressives". Comença a treballar amb fustes i travesses de ferrocarril, i més endavant crea el Bosc d'Oma, que el va consagrar i va portar les seves obres arreu del món.
