Maragall i Zapatero aposten per un pacte sobre l'Estatut a Madrid

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i el seu homòleg espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, han estat una hora i tres quarts reunits a la Moncloa. Es dóna així el tret de sortida al procés negociador de l'Estatut de Catalunya al Congrés dels Diputats, i, en aquesta primera etapa, impera l'optimisme. Fonts del govern han assegurat després de la reunió que Maragall i Zapatero estan convençuts que l'Estatut tirarà endavant amb "pacte, diàleg i Constitució". Precisament la voluntat pactista ha estat repetida per Pasqual Maragall durant tota una jornada a Madrid. El president català admet que es poden introduir "retocs" al projecte lliurat pel president del Parlament al Congrés, però també ha recordat que caldrà respectar la resposta majoritària dels partits catalans que va resultar del debat d'aprovació al Parlament. Aquell ampli consens també ha servit al president per contrarestar les crítiques que provenen del Partit Popular, al qual ha demanat que el respecti abans de qualificar l'Estatut de rupturista. De fet, Maragall diu que aquesta falta de respecte al consens pot fer que sigui justament el PP qui trenqui Espanya. Aquestes declaracions les feia en una entrevista al programa de María Teresa Campos "Cada día", d'Antena 3. Allà, Maragall també ha dit que tem que el PP aprofiti, en la seva estratègia de rebuig frontal al nou text autonòmic, per posar "pals a les rodes al canvi inconstitucional". Així mateix, Zapatero i Maragall han destacat en la seva entrevista la necessitat de no caure en l'estratègia de "confrontació" del PP perquè és una "trampa", i han lamentat que aquesta formació "perdi l'oportunitat històrica del consens" en la reforma estatutària, segons les mateixes fonts. A la reunió, Zapatero ha remarcat la necessitat de fer reformes en el text que ha enviat a les Corts el Parlament català. El president del govern ja ha avançat que entre les qüestions que considera que s'han de modificar hi ha les relatives al finançament, les competències i la relació entre l'Estat i la Generalitat. L'executiu observa punts de col·lisió amb la Constitució molt clarament identificats com els relatius a l'ordenació econòmica i la unitat de mercat, i respecte a la presència al text del terme "nació", es considera que és possible una sortida.