Maradona, idolatrat també al cinema, la música i la literatura

La seva va ser una vida de pel·lícula. De la cúspide de la fama mundial al més profund dels inferns i idolatrat fins al final. És per això que la figura de Diego Armando Maradona ha estat inspiradora al cinema.

L'últim film sobre l'estrella del futbol la va portar al Festival de Canes el director britànic Asif Kapadia. "Diego Maradona" és un documental vertiginós i impactant.

Tracta sobre els polèmics anys del jugador argentí a Nàpols, on va arribar el 1984, després de la seva etapa al FC Barcelona. A la ciutat italiana de la camorra va renéixer de les seves cendres i va posar a dalt de tot l'equip napolità guanyant la lliga, la copa i la UEFA. Alhora feia l'Argentina campiona del món.

Però tocant la glòria la seva vida personal comença un descens en picat pel camí de la cocaïna, un fill no reconegut i les amistats perilloses.

"L'única raó per la qual Maradona continua viu", deia el director del documental, "són els seus fills".

La pel·lícula de Kapadia va ser rebuda amb entusiasme a Canes.

Molt celebrada va ser, també, una altra pel·lícula sobre Maradona. El seu amic, el director serbi, Emir Kusturica, va fer un retrat de l'ídol del futbol i els seus excessos. De l'excel·lència futbolística a la demacració per les drogues i les seves afinitats polítiques.

Maradona va acompanyar Kusturica a Canes, on es va presentar el film fora de concurs el 2008.

Aquests han estat dos dels documentals més destacats sobre la figura del futbolista, però no els únics.

El 2017 s'estrenava "Maradonapoli", d'Alessio Maria Federici, sobre l'efecte de l'estrella del camp a la ciutat de Nàpols, a través dels seus habitants explicant anècdotes i records.

Deu anys abans, el 2007, una col·laboració italiano-argentina va produir el que s'ha qualificat de petita joia, "Maradona, la mano di Dio".

Però no només a les pantalles, l'ídol argentí ha estat motiu d'inspiració. També han estat molts els cantants enamorats del seu joc i la seva persona que l'han portat a la música. Va inspirar Calamaro, Manu Chao o Charly García.

Al 1994, Mano Negra, la banda contestatària liderada per Manu Chao, que cantava en francès, va fer una lletra i un ritme inspirat en el Mundial del 90 en què trobava a faltar l'astre argentí. "Santa Maradona, prega per nosaltres", deia en l'àlbum Casa Babylon.

Uns anys més tard, Manu Chao, ja en solitari, va mostrar la seva passió per Maradona a la cançó "La vida tómbola" inclosa a La Radiolina.

"Si yo fuera Maradona, viviría como él. Si yo fuera Maradona, frente a cualquier portería. Si yo fuera Maradona nunca me equivocaría. Si yo fuera Maradona perdido en cualquier lugar", deia Manu Chao.

Però si una cançó és ben coneguda és la que Andrés Calamaro li va dedicar al seu "Honestidad brutal", del 1999. Els dos argentins eren amics pràcticament de la mateixa edat.

"Maradona no es una persona cualquiera, es un hombre pegado a una pelota de cuero, tiene el don celestial de tratar muy bien al balón, es un guerrero, es un ángel y se le ven las alas heridas, es la Biblia junto al calefón, tiene un guante blanco calzado en el pie, del lado del corazón."

Un altre argentí, Fito Páez, li va dedicar el 1990 la cançó "Y dale alegría a mi corazón".

"Y dale alegría, alegría a mi corazón / Es lo único que te pido al menos hoy / Y dale alegría, alegría a mi corazón / Afuera se irán la pena y el dolor."

Però si no la més coneguda, segurament la més sentida, és la que li va dedicar el Potro Rodríguez a "La mano de Dios":

També des de la literatura s'han rendit al poder de Maradona.

Eduardo Galeano va escriure sobre ell "el més humà dels déus". I Mario Banedetti li va dedicar el poema, "Hoy tu tiempo es real".

"'No importa lo que digan los espejos. / Tus ojos todavía no están viejos', le dijo al argentino en su poema, y agregó: 'Vida tuya tendrás y muerte tuya. / Ha pasado otro año, y otro año. / Les has ganado a tus sombras, aleluya.'"

El còmic també el va homenatjar amb "La mano de Dios: Diego Armando Maradona", obra de Paolo Cataldi, publicada el 2014 per Diábolo Ediciones. L'Il·lustrador argentí Pablo Martinena també va narrar la seva biografia a "La mano de Dios", editada el 2016 per Tidal Wave Productions

I on també va quedar immortalitzat és als grafitis de carrer. L'holandès Jorit Agoch el va pintar en un suburbi de Nàpols, la ciutat que el va catapultar i el va enfonsar.