Macron, de visita a Israel amb la intenció de reprendre "un veritable acord de pau"

Emmanuel Macron va dir fa una setmana que no viatjaria a Israel si no era per fer-hi alguna cosa útil. Ho deia després que dimarts hi anés el canceller alemany, Olaf Scholz; dimecres hi aterrés el president dels EUA, Joe Biden, i dijous, el premier britànic, Rishi Sunak.

En la seva visita el president francès ha de fer molts equilibris: contenir les sensibilitats jueves i musulmanes de dins de França, assegurar-se que la mediació a través d'Egipte pot aconseguir l'alliberament d'algun dels nou ostatges francoisraelians encara en mans de Hamas i presentar un missatge de cara al futur. I sembla que aquest moment ha arribat. 

Macron ha aterrat ben d'hora i ja s'ha vist amb familiars d'ostatges de nacionalitat francesa i de Mia Shem, la noia de qui Hamas va fer públic un vídeo com a prova de vida. Shem va ser capturada al festival de música Supernova. 

Nous sommes liés à Israël par le deuil.

Trente de nos compatriotes ont été assassinés le 7 octobre. Neuf autres sont encore portés disparus ou retenus en otage.

À Tel-Aviv, auprès de leurs familles, j'ai exprimé la solidarité de la Nation. pic.twitter.com/d62qT7e8US

— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) October 24, 2023

A les xarxes socials, Macron ha explicat que entre les persones mortes el 7 d'octubre n'hi ha 30 amb nacionalitat francesa.  

Alliberar els ostatges, no engrandir el conflicte

El president francès també s'ha reunit amb el seu homòleg, Isaac Herzog, a Jerusalem, abans de trobar-se amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per mostrar-li "la més completa solidaritat amb l'estat hebreu".

Durant l'entrevista amb el president israelià ha assegurat que el que ha passat no serà mai oblidat, en referència a la incursió de Hamas en territori israelià del 7 d'octubre, que va causar 1.400 morts i la presa de 222 ostatges.

Macron considera que el primer objectiu que haurien de tenir avui és l'alliberament de tots els ostatges. I també ha afirmat: "És el nostre deure lluitar contra aquests grups terroristes sense engrandir aquest conflicte."
 

Reunió Macron-Netanyahu

En la roda de premsa posterior a la trobada amb Benjamin Netanyahu, Macron ha proposat que la coalició internacional contra Estat Islàmic combati també Hamas.

"Hamas és un grup terrorista que té l'objectiu de destruir l'Estat d'Israel, com Estat Islàmic, Al Qaeda i dels seus socis en l'acció i la intenció. La prioritat és vèncer aquests grups."

Macron ha remarcat "el dret legítim d'Israel a defensar-se de Hamas", però ha assegurat que Israel ha d'acceptar "el dret legítim dels palestins a tenir el seu propi estat".

Netanyahu, per la seva banda, ha afirmat que no només perdrà Israel si Hamas guanya aquesta guerra.

"Europa i la civilització sencera estaria en perill. Aquesta lluita és de tots, és una batalla pel futur de l'Orient Mitjà i el món àrab."

Defensa de la solució dels dos estats

L'Elisi ha confirmat que Macron visitarà Ramal·lah, i els mitjans francesos no descarten que també pugui anar al Caire, a Amman o a Doha.

Segons ha avançat la presidència francesa, Macron va al Pròxim Orient amb el missatge que cal reprendre un veritable procés de pau que inclogui la solució dels dos estats, cosa que comporta "la fi de la colonització a Cisjordània". En si mateix una novetat, després de dues setmanes en què l'estat francès ha tingut una política clarament alineada al costat d'Israel, que li ha costat dures crítiques polítiques.

Però el canvi de to a França l'havia avançat aquest mateix dilluns a l'Assemblea Nacional la primera ministra. Elisabeth Borne ha fet una crida a favor d'una "treva humanitària" que permeti repartir l'ajuda que comença a entrar a Gaza a través del pas fronterer de Rafah; una treva que pugui acabar conduint a un alto el foc, s'ha atrevit a aventurar.

Borne també s'ha proclamat "amiga d'israelians i de palestins", en un debat tens però poc concorregut a la cambra baixa. Després de reiterar que la irrupció dels milicians de Hamas del 7 d'octubre va ser "un atac terrorista bàrbar", Borne ha volgut llançar un missatge als palestins i al món àrab que es podia llegir en clau interna, després de dues setmanes en què l'esquerra alternativa de La França Insubmisa i, en veu més baixa, la comunitat musulmana se li han queixat reiteradament per la prohibició inicial de les manifestacions propalestines.

Borne ha insistit:

"França és amiga d'Israel, amiga dels palestins i també amiga dels països àrabs de la regió. Tenim una posició independent que sempre hem assumit."

Una posició que pretén "traçar el camí de la pau".

L'atac de Hamas a Israel i l'ofensiva israeliana sobre Gaza ha fet despertar com mai les divisions de fons en la societat francesa. Durant dues setmanes s'han enfrontat obertament i sense amagar-se'n dues sensibilitats: la que culpa de tot el que ha passat l'ocupació israeliana i la que argumenta que Israel té dret a defensar-se.

Entremig hi ha un món de matisos en el qual s'encabeixen la majoria de francesos, però membres significatius del govern --i en algun moment el mateix president Macron-- no estan en aquest grup.

El cas més clar, la polèmica per la prohibició preventiva de les manifestacions propalestines, amb l'argument que provocarien desordres públics, a través d'una circular del ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, als prefectes de tot França. Hi va haver d'intervenir el Consell d'Estat per corregir la prohibició i portar-la al camp de la legalitat.

Finalment, aquest cap de setmana se'n va poder celebrar una de prou nombrosa a la plaça de la República de París: 15.000 persones a París i milers més a la resta de França.

L'afer Benzema n'és un altre exemple. El ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, va acusar dijous 19 d'octubre l'exinternacional de la selecció de França de ser proper als Germans Musulmans, una organització que no està prohibida a França, però que està considerada islamista radical.

La vinculació no era gratuïta: era una manera de vincular el jugador, nascut a Lió, amb els assassins dels professors Samuel Paty, degollat fa tres anys per un exalumne, i Dominique Bernard, mort de manera similar aquest 13 d'octubre.

No n'hi ha hagut prou amb les amenaces de l'advocat del jugador de presentar una denúncia contra el mateix ministre per difamació. L'endemà, lluny de rectificar, Darmanin insistia a assenyalar Benzema per haver fet un tuit a favor dels palestins de Gaza i no haver-ne fet cap per condemnar l'atac de Hamas o l'assassinat del professor Bernard.