Denuncien greus violacions de drets humans a Xile i el govern admet excessos
La majoria d'actes contra els drets humans els van perpetrar policies, diu l'informe

L'ONU denuncia greus violacions de drets humans a Xile i el govern admet excessos

Un informe de l'ONU descriu que hi ha hagut 26 morts, 345 persones amb ferides oculars i 28.000 detencions en les protestes contra Piñera, i denuncia les actuacions policials

RedaccióActualitzat

Les Nacions Unides denuncien que, a Xile, hi ha hagut greus violacions de drets humans en les protestes contra el govern de Sebastián Piñera. En l'informe fet per la missió enviada per l'Alta Comissionada Michelle Bachelet es repassa les actuacions policials xilenes i s'assegura que la violació de drets continua.

Segons l'informe de l'ONU, del 18 d'octubre al 22 de novembre, 26 persones han mort majoritàriament en enfrontaments amb la policia o militars. 345 persones han resultat ferides amb lesions oculars pel llançament de perdigons. I, finalment, la policia ha detingut 28.000 manifestants. Encara avui n'hi ha 1.600 en presó preventiva.

Manifestació de protesta contra el govern de Piñera


L'ONU també denuncia que s'hi han fet servir perdigons amb plom, i no exclusivament de cautxú, com marca la llei. A més, pel tipus de ferides que han constatat, arriben a la conclusió que les escopetes s'han disparat en contextos innecessaris i en angles massa baixos. De fet, la majoria d'actes contra els Drets Humans els van perpetrar policies, i en alguns casos també militars.

Imma Guerras-Delgado, cap de la missió de l'ONU a Xile, explica les violacions de drets humans que s'han comès:

"Un ús excessiu o innecessari de força que va comportar morts i ferides, detencions arbitràries i tortura i maltractaments, inclosa la violència sexual."

 

Imma Guerras-Delgado ha presentat l'informe


Xile ho admet i en justifica alguns

Tant el president Piñera com el govern admeten que s'han comès excessos i que no hi haurà impunitat. Però intenten justificar-ne alguns pel context en què es van cometre, tal com explica Lorena Recabarren, subsecretària pels Drets Humans del govern de Xile:

"Volem emfatitzar que va ser aquesta situació de violència i no les manifestacions pacífiques, com s'ha pretès fer veure per alguns, la raó que va determinar la necessitat de decretar l'estat d'excepció constitucional."

Per l'informe contradiu el govern xilè i assegura que la majoria dels manifestants ho van fer de manera pacífica i que la violència policial es va començar a exercir amb l'ànim d'impedir el dret a manifestació.

Nacions Unides veu la desigualtat econòmica i social com a rerefons de les protestes, i insta el govern Xilè a buscar-hi solucions amb la participació d'experts i de la societat civil.

ARXIVAT A:
Xile
Anar al contingut