L'exposició "L'home de les mil màscares" mostra el lligam entre Picasso i l'art primitiu
"L'home de les mil màscares". És el sobrenom que ha triat el Museu Barbier-Muller de Barcelona per definir Picasso, en una exposició que mostra el lligam tan estret que hi havia entre el pintor i l'art primitiu. L'atracció que tenia Picasso per aquest art, per les màscares africanes o les escultures ibèriques va quedar reflectida en obres tan conegudes com "Les senyoretes d'Avinyó".
A principis del segle XX, els objectes provinents de les colònies obrien al París artístic una porta a la innovació. Les formes pures i la forta expressivitat d'aquestes peces del món tribal africà, de l'Amèrica precolombina o, fins i tot, de l'antiguitat mediterrània van captivar artistes com Picasso, que va recollir en les seves obres noves solucions estètiques per trencar amb la tradició pictòrica del XIX.
Picasso hi va treballar el 1907, el mateix any que acabava "Les senyoretes d'Avinyó", amb rostres increïbles per l'època, que semblaven autèntiques escultures ibèriques o les màscares africanes.
"Cada vegada que vinc a Antibes se'm torna a despertar l'antiguitat. Per mi, en l'art, no hi ha ni present ni futur", havia dit el pintor, que, a vegades, va imitar els artistes tribals o primitius, sense saber-ho, però també seguint-ne els trets característics particulars, amb front bombat i volum exagerat.
Formes i volums tan picassians com altres retrats femenins, desmesurats, asimètrics, impossibles. Rostres reinventats per Picasso, convertit al Museu Barbier-Muller de Barcelona en l'home de les mil màscares, directament proporcionals a les mil facetes del seu talent.
