Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Atenes

L'Eurogrup accepta reestructurar el deute grec, però amb condicions

El president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, diu que només hi ha dues línies vermelles: no hi pot haver cap quitança nominal ni tampoc canvis substancials en el programa de rescat

Redacció Actualitzat

Els ministres d'Economia i Finances de l'Eurozona han decidit discutir mesures d'alleujament del deute grec a curt, mitjà i llarg terminis a nivell dels seus "números dos", amb l'objectiu de prendre decisions en la reunió de l'Eurogrup del  24 de maig. Brussel·les ha acollit aquest dilluns una reunió entre la troica i les autoritats gregues sobre un tram dels 86.000 milions d'euros del tercer rescat.

"El grup de treball de l'euro rep el mandat de treballar més en els aspectes tècnics", ha assenyalat el president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, que abans de la reunió ja havia dit que no esperava "cap conclusió definitiva" en la trobada i que l'objectiu era aconseguir un acord sobre la sostenibilitat del deute en la propera reunió dels ministres d'Economia i Finances.

Dijsselbloem ha assenyalat que només hi ha dues línies vermelles: no hi pot haver cap quitança nominal ni tampoc canvis substancials en el programa de rescat. A més, el president de l'Eurogrup ha advertit que l'acord ha d'arribar "absolutament" abans de l'estiu per evitar un altre escenari de crisi per la falta de liquiditat.

Negociació sobre el tercer rescat

Aquest és el tercer rescat des del 2010, quan Grècia va admetre un dèficit i un deute disparat que fins llavors no havia aflorat. En el primer rescat, se li van concedir 110.000 milions d'euros que no van ser suficients. I, al cap de dos anys, va rebre el segon rescat, de 130.000 milions. Tots els rescats han anat acompanyats de dures retallades i mesures d'austeritat per part dels executius hel·lens.

El ministre de Finances, Euclid Tsakalotos, ha presentat a la reunió de l'Eurogrup els nous ajustos aprovats pel Parlament grec, no sense polèmica. El ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, ha dit que aquests ajustos aprovats per Atenes són suficients per a Brussel·les, però no per a l'FMI, que és "molt més escèptic".

Protestes contra les reformes del govern Tsipras

Aquest diumenge a la nit hi ha hagut una manifestació a Atenes, amb aldarulls i enfrontaments amb la policia, després que el Parlament grec aprovés les polèmiques reformes fiscals i del sistema de pensions que li exigeixen els creditors.

El govern del primer ministre grec, Alexis Tsipras, ha aconseguit tirar endavant les reformes sense dissidències parlamentàries. Syriza, liderada per Tsipras, amb el suport dels independents, s'ha imposat per 153 vots a favor, davant els 143 en contra de la dretana Nova Democràcia. El pla aprovat suposarà un ajust anual de 5.400 milions. Inclou retallades en les pensions més altes i l'augment dels impostos indirectes i directes. Avui ho avaluaran els ministres d'Economia de l'Eurozona, que, en contrapartida, podran donar el vistiplau a un nou tram del rescat per valor de 2.300 milions. A més, l'Eurogrup, a instàncies d'un dels creditors, l'FMI, també debatrà per primera vegada alleugerir el deute grec.

A l'espera de convèncer els seus socis europeus, aquest cap de setmana, Tsipras ha mig perdut la batalla als carrers. Divendres i dissabte, els sindicats van convocar una vaga general, que va tenir un seguiment irregular, i aquest diumenge hi va haver manifestacions a les principals ciutats gregues. No van ser multitudinàries, i a la més nombrosa, davant del Parlament, hi van participar unes 10.000 persones, segons la policia. Els enfrontaments entre els manifestants i les forces de seguretat s'han allargat fins a la matinada. Amb les reformes aprovades, els sindicats plantegen un futur encara més negre per als treballadors i pensionistes.

Dia d'Europa

Mentrestant, aquest dilluns, Europa celebra el seu dia. Aquest dilluns, 9 de maig, s'han commemorat els primers acostaments entre països per unir forces al vell continent -la primera pedra de l'actual Unió Europea- i, també, la fi de la Segona Guerra Mundial.

S'han fet diferents celebracions arreu i el Parlament de Catalunya ha recordat les dues efemèrides. Al migdia, al Parc de la Ciutadella, un acte ha recordat el final del gran conflicte bèl·lic davant del monument als voluntaris morts en defensa de la llibertat. I a la una, el cos consular de Barcelona ha celebrat el Dia d'Europa.

NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut