L'eurozona aprova el segon rescat grec després d'una reunió maratoniana
Els ministres de Finances de la zona euro han aprovat, després d'una reunió maratoniana, el segon rescat de Grècia. Finalment, la reunió a Brussel·les ha servit per desbloquejar els 130.000 milions d'euros de crèdit que evitaran la fallida del país. L'acord ha estat possible després que la banca hagi acceptat assumir més pèrdues del previst: una condonació del 53% del deute grec. L'ajut anirà a un compte bloquejat al qual Grècia només accedirà sota condicions estrictes.
RedaccióActualitzat
Després d'una maratoniana reunió de 13 hores, passades les 4 de la matinada de dimarts, els ministres d'Economia i Finances de l'eurozona han arribat a un acord per desbloquejar els 130.000 milions d'euros del segon rescat grec. Atenes necessita aquests diners per evitar la fallida. El rescat, però, s'atorga sota severes condicions i després que els partits grecs hagin impulsat mesures d'austeritat que provoquen malestar i protestes entre la població.
L'acord a què s'ha arribat aquest dilluns a la nit a Brussel·les preveu que els diners del rescat es dipositin en un compte bloquejat al qual el govern grec només podrà accedir sota estrictes condicions de compliment del pla d'ajust, que inclou reducció del dèficit, més reformes estructurals i privatitzacions.
Per assegurar-se que Grècia faci els deures, un grup d'inspectors de la troica, és a dir representants de l'FMI, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea, serà de manera permanent a Atenes, encara que no tindrà capacitat de veto. A més dels fons oficials, la participació privada en el segon rescat serà més alta del que es preveia inicialment. Els creditors privats hauran d'assumir unes pèrdues del 53% del valor nominal dels bons hel·lens, una xifra un 3% superior del que es preveia inicialment. Això permetrà reduir el deute grec al 121% del PIB l'any 2020. Tot plegat, però, només podrà anar endavant si l'economia grega creix. Si s'encalla, tot el pla se n'anirà en orris.
L'acord a què s'ha arribat aquest dilluns a la nit a Brussel·les preveu que els diners del rescat es dipositin en un compte bloquejat al qual el govern grec només podrà accedir sota estrictes condicions de compliment del pla d'ajust, que inclou reducció del dèficit, més reformes estructurals i privatitzacions.
Per assegurar-se que Grècia faci els deures, un grup d'inspectors de la troica, és a dir representants de l'FMI, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea, serà de manera permanent a Atenes, encara que no tindrà capacitat de veto. A més dels fons oficials, la participació privada en el segon rescat serà més alta del que es preveia inicialment. Els creditors privats hauran d'assumir unes pèrdues del 53% del valor nominal dels bons hel·lens, una xifra un 3% superior del que es preveia inicialment. Això permetrà reduir el deute grec al 121% del PIB l'any 2020. Tot plegat, però, només podrà anar endavant si l'economia grega creix. Si s'encalla, tot el pla se n'anirà en orris.
