L'escalfament global fa avançar el període reproductor d'ocells marins àrtics

El període reproductiu d'alguns ocells marins de l'Àrtic s'avança com a conseqüència de l'escalfament global. I això pot tenir greus conseqüències per a espècies que ja estan classificades com a vulnerables. Així ho afirma un estudi publicat a la revista Global Change Biology.

L'estudi l'ha fet un equip internacional encapçalat per Sébastian Descamps, de l'Institut Polar de Noruega. Un dels autors principals és Francisco Ramírez, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

L'Àrtic és una de les regions més sensibles als efectes de l'escalfament global, que es produeix de forma més accelerada en aquesta zona en relació amb la mitjana global. Això té conseqüències molt diverses, com ara la modificació del breu període en què hi ha condicions òptimes per a la reproducció dels ocells marins. Així ho explica Francisco Ramírez:

"Els ocells marins àrtics només es reprodueixen en un moment concret de la primavera, quan les condicions de llum, temperatura i disponibilitat d'aliment són les millors. Ara bé, aquesta finestra temporal amb condicions òptimes dura ben poc, i si els organismes no són capaços d'adaptar-s'hi poden fracassar en l'intent per reproduir-se."

L'increment de la temperatura de l'oceà augmenta i l'inici del desgel s'avança. Aquests són dos dels signes de l'inici de la primavera a l'Àrtic.

Fins a deu dies d'avançament

Els investigadors han analitzat 29 espècies d'ocells àrtics de 36 ubicacions diferents. S'han basat en la revisió de registres i treballs sobre seguiment d'espècies en el medi natural duts a terme durant els darrers 35 anys.

Segons l'estudi, l'avançament està relacionat amb la recerca d'aliment, influïda també per l'escalfament i per la fusió del gel. Així, els ocells marins que s'alimenten a les aigües superficials del Pacífic nord són els que més anticipen el període reproductor: uns 10 dies en aquests 35 anys. Són espècies com el paràsit cuallarg, la gavineta beccurta, la gavineta de tres dits, el gavinot hiperbori, el xatrac àrtic, l'ocell de tempesta boreal o el fulmar boreal.

En canvi, en les espècies que bussegen per capturar les preses, els canvis en el període reproductor semblen menors. Aquest seria el cas del fraret atlàntic, el fraret rinoceront, el fraret crestat, el fraret banyut o el gavotí emplomallat.

Pocs estudis a llarg termini

Algunes d'aquestes espècies, com la gavineta beccurta, el fraret atlàntic o l'ocell de tempesta boreal, estan catalogades com a espècies vulnerables en la Llista vermella d'espècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). Segons Ramírez, els canvis que experimenta l'Àrtic poden tenir conseqüències greus en el cas dels ocells, "sobretot si tenim en compte les espècies amb menys capacitat d'adaptació als canvis ambientals provocats per l'escalfament global".

L'estudi s'ha pogut fer gràcies a la disponibilitat de dades històriques ambientals i biològiques. Això permet observar canvis en períodes llargs. Però, segons Ramírez, "el nostre sistema d'investigació està focalitzat estrictament en el curt termini i penalitza enormement els projectes de recerca que exigeixen acumular dades durant llargues sèries de temps".