València

Les revistes en català són el sector cultural que creix més en l'última dècada

Les publicacions periòdiques en català són la indústria cultural en aquesta llengua que més ha crescut en els darrers deu anys. Durant aquest període, s'ha passat de 60 capçaleres a les 130 actuals que, amb una mitjana de 350.000 exemplars mensuals, compten amb prop d'un milió i mig de lectors distribuïts entre Catalunya, el País Valencià, les Balears i Andorra. Així ho ha manifestat el comissari del SupermerCAT de Revistes, Lluís Gendrau, que ha presentat aquest certamen.

Actualitzat
Gendrau ha descrit el SupermerCAT com una campanya de promoció itinerant, que ja ha recorregut unes 40 poblacions dels Països Catalans. La mostra està organitzada per l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC), en col·laboració amb el Vicerectorat de Cultura i del d'Estatuts i Desenvolupament Normatiu de la Universitat de València, que acollirà aquest mercat de publicacions fins dissabte. La mostra reuneix l'actual oferta de publicacions d'informació general, cultural o especialitzada amb difusió en tot l'àmbit on es parla català, amb la voluntat de constituir-se en "referent a cadascun dels seus sectors", segons ha explicat Gendrau. L'APPEC agrupa 130 capçaleres, d'un centenar d'editorials i prop de 30 temàtiques diferents, principalment dedicades a la cultura, la música, la política i l'art, però també a l'agricultura, l'excursionisme, la gastronomia, la història o els viatges. Gendrau ha dit que durant l'última dècada les revistes en català "s'han doblat en quantitat i en qualitat" i que és un sector que "creix en distribució i difusió". El comissari del SupermerCAT ha citat com a exemples les revistes "El Temps", que ja ha arribat al número 1.000, "Mètode", "l'Avenç" o "NAT". El president de l'APPEC, Francesc de Dalmases, ha destacat que l'objectiu del SupermerCAT de Revistes és "aconseguir que la nostra societat tingui ciutadans informats amb opinió, que parlin del que vulguin parlar amb una mica de profunditat i tinguin opinions raonades". Per Dalmases, aquest tipus de premsa aporta "el contrapunt del coneixement profund de cadascuna de les temàtiques a les quals es refereixen", davant d'uns mitjans de comunicació convencionals "marcats per la immediatesa" i contribueixen a la consolidació de l'espai comunicatiu en què s'editen. Finalment, el vicerector d'Estatuts de la Universitat de València, Juan Carlos Carbonell, ha destacat el treball per la llengua i la seva difusió que fa la universitat, que ell considera "l'última institució pública que li queda al valencià per dur a terme aquesta tasca. El dia que fallem nosaltres serà un dia greu".
Anar al contingut