Les morts de temporers sense contracte ni papers, la història inacabada
La mort d'Eleazar Blandón, un temporer sense contracte a Llorca (Múrcia), l'1 d'agost, no és l'únic cas de treballadors sense papers que perden la vida al camp
Les morts de temporers sense contracte ni papers, la història inacabada

Les morts de temporers sense contracte ni papers, la història inacabada

La mort d'Eleazar Blandón, un temporer sense contracte a Llorca (Múrcia), l'1 d'agost, no és l'únic cas de treballadors sense papers que perden la vida al camp

Ferran Moreno Garcia / Eugeni Aroza Alsina Actualitzat
TEMA:
Migracions
La situació de treballadors sense papers als camps d'Espanya no ha arribat a resoldre's
La situació de treballadors sense papers als camps d'Espanya no ha arribat a resoldre's

Es deia Eleazar Blandón, tenia 42 anys i va morir a Llorca (Múrcia) l'1 d'agost. El seu cap el va abandonar a les portes del centre mèdic de la localitat després de patir un cop de calor.

Havia estat treballant sota el sol, a 44 graus de temperatura, sense contracte ni permís de treball. El seu cos ha estat repatriat finalment al seu país aquest dijous.

Havia arribat de Nicaragua a finals de l'any 2019. Es va instal·lar a Almeria i al gener va aconseguir una feina de repartidor. Amb el confinament, però, es va quedar sense treball. També se li van paralitzar els tràmits per sol·licitar l'asil: havia marxat, entre d'altres motius, per la seva activitat política. 

L'Eleazar va marxar de Nicaragua a finals del 2019 per motius polítics i treballava dotze hores diàries al camp de Llorca

El maig va començar a fer la temporada a Llorca: 12 hores al dia plantant i recollint. Les condicions cada dia es feien més dures. La seva germana, Eleanor Blanzón, ha relatat a TV3 les condicions en què treballava l'Eleazar quan va arribar a Llorca:

"L'Eleazar no tenia contracte. A la finca buscaven persones que treballessin sense papers, sense contracte, ni res. Els treballadors havien de portar la seva pròpia aigua. L'Eleazar em deia que se li feia malbé la poca roba que tenia."

El matí del dia que va morir, es va des

maiar una primera vegada per la calor.

"Em va dir: m'he desmaiat, ho veia tot en blanc i no sabia què passava. Però ja m'incorporo a treballar una altra vegada."

A la tarda va tornar a perdre el coneixement. Però el seu cap no va trucar als serveis d'emergències, volia esperar que acabés la jornada per retornar-lo amb la resta de treballadors.

El van deixar a la porta de l'ambulatori de Llorca, desmaiat, però encara amb vida. Els serveis mèdics no van poder reanimar-lo. La Guàrdia Civil va detenir l'empresari de la finca el mateix dia, acusat d'un delicte contra els drets dels treballadors.

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, va confirmar que l'Eleazar va morir per "estrès tèrmic" i va anunciar un augment de les inspeccions de treball. Però la situació dels temporers sense papers no és nova, i de desgràcies ja n'hi ha hagut en el passat.

Temporers treballant a una finca de Múrcia. El cas de l'Eleazar no és l'únic que ha passat a Llorca.

 

Tragèdia a Llorca l'any 2001

El de l'Eleazar no és l'únic cas de temporers que moren sense papers al camp.

El vespre del 3 de gener de 2001, els informatius de TV3 van obrir amb la notícia d'un accident a Llorca. Dotze temporers de l'Equador, sense ni contracte ni papers, van perdre la vida mentre anaven a treballar.

"Bona nit. Un pas a nivell sense barreres i una furgoneta que portava gairebé el doble dels ocupants autoritzats. Aquesta combinació de fets ha provocat una tragèdia a Llorca, a Múrcia, quan 12 immigrants equatorians han mort en ser envestits per un tren de Rodalies en el vehicle en què anaven a treballar."


En aquella furgoneta de vuit places viatjaven catorze treballadors. Les víctimes mortals van ser vuit homes i quatre dones, d'entre 16 i 39 anys, i només hi va haver dues supervivents, una d'elles de 13 anys.

La furgoneta que es va estavellar a Llorca tenia capacitat per a vuit persones i transportava 14 treballadors, 12 dels quals van morir
La furgoneta que es va estavellar a Llorca tenia capacitat per a vuit persones i transportava 14 treballadors, 12 dels quals van morir

A principis del 2000, a Andalusia hi havia aproximadament 40.000 persones migrades sense papers, la majoria de les quals venien de l'Equador. Només a Llorca n'hi havia 15.000.

Mario Aguilar, president de l'associació Nuevos Lorquinos, recorda l'impacte de la notícia:

"Va ser un toc d'atenció pel món sencer, es va visibilitzar la precarietat de les persones que viatgen a d'altres països sense papers ni permís de residència. Les persones que venen aquí a Espanya venen amb un objectiu: treballar. Trobar la mort en una situació com la que van viure ells va ser una desgràcia."

A principis dels 200', hi havia 40.000 migrants a Andalusia sense regularitzar i els agricultors necessitaven treballadors
A principis del 2000, hi havia 40.000 migrants a Andalusia sense regularitzar i els agricultors necessitaven treballadors

 

Una història que es repeteix

L'accident de Llorca va evidenciar el problema d'agafar gent sense contracte: els empresaris necessiten mà d'obra, i els immigrants feina. Per pressionar les autoritats cap a la regularització, els propietaris van deixar de contractar persones sense papers i l'activitat a les plantacions es va aturar.

Manuel Soler, president de Cooperatives Múrcia (2001): "El que fa falta és que se'ls regularitzi, perquè els agricultors de Múrcia tenim feina per a ells, i ells necessiten treballar."


Les dotze morts a Llorca van empènyer el govern central a regularitzar de forma exprés 20.000 equatorians. Però els treballadors sense contracte han seguit existint fins avui: el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) situa en un 40% el nombre de treballadors sense papers al camp.

"Això seguix passant, és una història que es repeteix", diu Aguilar. La de l'Eleazar Blandón n'ha estat una altra que ha posat de manifest que la realitat dels temporers no està solucionada.

 

ARXIVAT A:
Migracions Andalusia

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut