Les dificultats de la geometria variable del nou govern d'Aragonès

No és que es tracti d'un govern en minoria, ja ho era el govern de coalició Esquerra-Junts. És que ara, el nou govern monocolor de Pere Aragonès només té 33 diputats que li donen suport i s'han d'aprovar els pressupostos.

Amb una crisi econòmica, de preus i energètica que diuen que serà dura especialment els mesos d'hivern. Per això el govern haurà de portar a un altre nivell la geometria variable. Com? Amb més diàleg, més negociació i més política, al cap i a la fi.

Segons Anna Simó, exconsellera de Benestar Social per ERC entre el 2003 i el 2006, s'haurà de fer política de veritat.

"És política amb majúscules la que haurà de fer tothom. Govern, oposició, els grups parlamentaris... i amb tot el teixit social del país. Per tant, aquí caldrà molta seducció, la solidesa dels projectes que es plantegin, molt treball previ fet abans de portar qualsevol cosa al Parlament."

Perquè no tot són els pressupostos. També s'hauran de fer altres lleis. Però els comptes de cada any són sens dubte el més important. I el nou govern monocolor d'Esquerra haurà de fer mans i mànigues si vol tirar endavant uns pressupostos que l'exconseller de Junts, Jaume Giró, va deixar pràcticament enllestits.

Però Junts, ara a l'oposició, ho posa difícil, i lliga el seu eventual suport als pressupostos a una qüestió de confiança que Aragonès ja ha descartat. I, si no és Junts, a Esquerra només li queda el PSC.

Enric Marín, exsecretari de comunicació del govern per ERC de 2004 a 2006, diu que aquesta partida es juga a Barcelona i a Madrid.

"Són tres els elements en joc: els pressupostos de Madrid, els pressupostos catalans i la taula de diàleg. Si el PSOE, el govern central, assumeix la necessitat d'arribar a acords a la taula de diàleg, tot serà més fàcil. Si no, tot serà molt complicat aquí i allà."

Perquè a Madrid, Pedro Sánchez també governa en minoria i necessita pactes. Però els republicans són reticents a negociar amb el PSC, de moment, perquè diuen que no està compromès amb la fi de la repressió. I si no pacten amb els socialistes i no poden pactar amb Junts, s'acaben les opcions de la geometria variable.

L'únic escenari que queda és la pròrroga. Anna Simó recorda que "això sí que ha passat a Europa, amb pressupostos prorrogats durant anys". La pregunta és fins quan podria aguantar un govern en minoria, una minoria molt minsa, amb els comptes prorrogats.

Marín diu que "la política evita la paradoxa".

"I podria passar que un govern cohesionat i dialogant sigui més estable que un govern de coalició perquè sobretot un dels dos socis qüestiona constantment tot el que es fa."

Simó afegeix:

"Si no funciona res, és evident que el govern no tindria marge. Però si funciona una bona part, el govern sí que tindria marge. Per tant, dependrà, tot dependrà...".