Les autonomies, abocades a noves retallades

Catalunya i altres autonomies ja han començat a estudiar com retallar la despesa pública
Les autonomies, abocades a noves retallades

Les autonomies, abocades a noves retallades

Catalunya i altres autonomies ja han començat a estudiar com retallar la despesa pública
Pilar Abril Actualitzat
TEMA:
Finançament autonòmic
El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès (Efe)

El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès (Efe)

La incertesa política aboca les autonomies a nous ajustos que res tenen a veure amb l'evolució econòmica. Unes retallades provocades per la manca de govern a Espanya i directament relacionades amb les mancances del model de finançament, caducat el 2014.


Quin és l'origen del problema?

El gruix del problema són els 874 milions d'euros que la Generalitat hauria hagut de rebre aquest any en concepte de l'actualització de les bestretes del model de finançament.

Hisenda ja va comunicar oficialment aquestes quantitats a la Generalitat (de la mateixa manera que va fer amb les altres autonomies), però en no prosperar el projecte de pressupostos Generals de l'Estat de 2019 s'estan rebent les mateixes quantitats que l'any anterior, molt més baixes.

El Ministeri d'Hisenda argumenta que aquests diners no es poden transferir amb un govern en funcions.

La seva titular, María Jesús Montero, havia estat molt bel·ligerant amb aquest tema, en una situació similar, quan ocupava la conselleria d'Hisenda d'Andalusia i Cristóbal Montoro portava la cartera d'Hisenda. En aquella ocasió, tampoc no es van transferir fins que hi va haver pressupost.

Ara Montero recupera el mateix raonament: no es poden transferir aquests fons amb un executiu en funcions. Tot i que ha aconseguit, afirma, un informe de la Advocacia de l'Estat per poder-ho fer quan hi hagi govern constituït, encara que no s'hagin aprovat els Pressupostos Generals de l'Estat.

Els partits de l'oposició, però, l'acusen de fer servir les bestretes com a arma de pressió política.

Sigui com sigui, el cas és que totes les comunitats resulten afectades, amb independència de quin partit les governa. De fet, una de les més afectades per aquest ofec financer és el País Valencià, presidit pel socialista Ximo Puig.

A més dels diners de les bestretes, les comunitats també continuen sense rebre els diners que els hi deu Hisenda pel canvi de la normativa comptable de l'IVA. En aquest cas el Ministeri no ha comunicat oficialment la quantitat pendent, però les estimacions del departament d'economia de la Generalitat són de 480 milions d'euros.


Quines comunitats afecta?

Totes les autonomies que es regeixen pel model de finançament comú (és a a dir, totes menys el País Basc i Navarra) s'enfronten al mateix problema. En total són 5.000 milions d'euros corresponents a les bestretes i uns 2.500 al canvi de l'IVA.

Algunes autonomies ja han començat a estudiar com retallar la despesa pública, en línia amb el que està fent a Catalunya


Per què es mobilitzen ara?

La perspectiva d'anar a unes noves eleccions i trigar encara molts mesos més a cobrar aquests diners és el pitjor escenari per als responsables autonòmics.

El fracàs de les últimes negociacions els ha obligat a reaccionar, encara que sigui de manera preventiva, per si aquesta hipòtesi s'acaba confirmant.

En el cas de Catalunya, els 874 milions d'euros són gairebé 4 dècimes de dèficit. Si es té en compte que l'objectiu de dèficit per aquest any és el -0,1%, la magnitud del problema és més que evident.


En què consisteix l'ajust a Catalunya?

S'avança el que es coneix com tancament de caixa. Un mecanisme que ja s'ha posat en marxa altres vegades, però amb l'exercici més avançat.

En resum, es tracta d'impedir que es disparin els números vermells gastant només el que ja està en marxa i congelant noves despeses que no estiguessin previstes.

Ara, a més, s'hi afegeix una retallada específica per a les empreses públiques, que han de reduir un 6% el seu pressupost.

Amb alguns matisos: no afecta les empreses que es dediquen a la salut i a la investigació i, a més, és "negociable" cas per cas. En general, la despesa en serveis bàsics no es veu afectada de cap manera.

Aquesta mesura es va aprovar a l'últim consell de govern de l'estiu però no es va fer pública. Ara ha sortit a la llum, arran la seva publicació al DOGC, la setmana passada.

El vicepresident i conseller d'Economia, Pere Aragonès, vol evitar que es disparin els números vermells en la recta final de l'any i acabar incomplint el dèficit, després de dos anys mantenint els números vermells per sota del límit fixat pel govern espanyol.


Més pressió per reformar el model de finançament

Tot plegat ha fet revifar les demandes dels dirigents autonòmics perquè el model de finançament, caducat el 2014, es reformi amb urgència. La negociació serà molt complexa, però si hi ha un punt de coincidència aquest és, sense dubte, la necessitat d'acabar amb l'actual sistema de bestretes.

ARXIVAT A:
Finançament autonòmic Pere Aragonès