Les altres Fagedes: empreses al rescat de persones amb risc d'exclusió social

Caure en la marginalitat pot ser determinat per circumstàncies diverses. Entre els casos més coneguts, la discapacitat física o psíquica, la malaltia mental, la falta de papers, l'atur de llarga durada, la falta d'una estructura familiar que asseguri el coixí emocional en la infància i en l'adolescència, la pobresa...

La crisi va deixar fora del circuit molta gent que no s'ho hauria imaginat mai. L'única cosa positiva d'aquesta situació és que la sensibilització social ha anat a més i augmenten les empreses que en prenen consciència.

En l'àmbit de l'anomenada agricultura social, per exemple, s'ha passat de les 42 empreses registrades el 2014 a les 161 censades el 2017, i gairebé la meitat (un 46%) fan inserció laboral, segons dades de l'Institut de Recerca de l'Agricultura Social de la UAB.

Cooperativa L'Olivera, al rescat de les persones i del paisatge

El 1974, un grup de joves de Barcelona provinents d'ambients cristians van apostar per un projecte que permetés integrar laboralment persones amb discapacitat intel·lectual en un entorn rural a Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

No se'ls va acudir res més que fer-ho en una zona que, de població dedicada al camp, en perdia dia rere dia. Per fer-nos-en una idea: als anys 20 del segle passat el poble tenia 1.200 habitants i ara no arriben a 100.

A Vallbona de les Monges no hi ha granges, ni tampoc indústria. El Carles de Ahumada és l'únic que queda d'aquella època. Ara riu quan recorda el que se sentien dir aquells joves, d'esquerres, a qui deien els "hippies", amb el cap ple de bons propòsits, com el de viure del camp, tots plegats, amb gent de totes les capacitats.

Carles de Ahumada és el president de la cooperativa; recorda aquesta frase, plena d'ironia, que corria pel poble:

"Si les guitarres llauressin, quanta feina faria aquesta gent!"

Però la feina la van fer, i bé. Es van organitzar com a cooperativa de treballadors d'iniciativa social. Tots els treballadors en són socis, tret que expressament no ho vulguin o no ho puguin ser per discapacitat greu.

Ben aviat van veure la necessitat de fer productes amb valor afegit. Eren els temps en què es parlava amb força dels canvis que comportava l'ingrés a la Unió Europea. Van voltar per altres zones vitivinícoles, van investigar el que es feia i van estudiar com fer-ho.

L'aposta s'ha revelat clau: produir vi i oli amb una gran qualitat, amb valor afegit, a partir d'una agricultura ecològica, sostenible, respectuosa amb el medi i amb la memòria, i, sobretot, afegeix el Carles, "socialment responsable en la manera de treballar i en els objectius". Havien de ser rendibles. Ho tenien i ho tenen clar: la supervivència en zones com aquesta passa per produir molt bo i molt bé.

A la vinya

Trobem el Pau Moragas, que és enòleg, agrònom i és l'actual vicepresident de L'Olivera, fent la poda en verd a la vinya, preparant els ceps perquè els gotims del raïm, encara molt petits a l'inici de l'estiu, rebin el sol i la llum adequats i l'aliment que necessiten. Dona instruccions als treballadors i a algun voluntari que ve a conèixer el projecte, per veure si s'hi queda.

Entre els treballadors que donen sentit a L'Olivera hi ha l'Alfons Camacho, que és dels més antics. Diu que va arribar fa 40 anys, quan en tenia 16. A la seva situació de discapacitat psíquica s'hi afegia una situació familiar difícil, o això s'entén del que explica.

Sovint, les situacions de vulnerabilitat social no són per una sola causa. Ho veiem en molts i molts casos, tant en l'àmbit rural, com, encara més, en l'urbà. Per lluitar contra això, justament, va néixer L'Olivera.

El Pau, que es va afegir al projecte de Vallbona als anys 90, explica que, en un moment en què el país prenia consciència dels problemes socials, la seva singularitat era voler fer un projecte comunitari en el món rural i amb persones diferents. No en paren d'arribar, com el Roberto Muñoz, incorporat a Vallbona aquesta primavera. Ha estat derivat a L'Olivera des de Cardedeu per l'organització que l'ha tutelat des que era menor. Quan va arribar, en atur i en una situació personal difícil, li va costar adaptar-se. Ara diu que s'hi queda; es troba bé amb els companys, amb residència garantida i un sou.

Una empresa econòmicament viable

Ara que són els únics que treballen la vinya a la zona, la cooperativa té en propietat 11 hectàrees de terreny; la resta, fins a 24 hectàrees de vinya i 20 d'oliveres, són terres llogades o cedides.

Ells, tots, treballen al camp i ells, tots, treballen al celler fent i embotellant el vi. Cadascú segons les seves capacitats.

Carles de Ahumada:

"Hauríem pogut fer un vi corrent, però teníem clar que nosaltres havíem de fer un producte bo, i vendre'l pel fet de ser bo.
La (nostra) història és un element de compra, però no de venda. Per la pena vens la primera caixa, però la segona no."

L'argument de la qualitat està clarament sobre la taula.

Pau Moragas:

"La qualitat del producte ha de ser la porta d'entrada per descobrir tots els altres valors. (...)
Crec que és una reflexió compartida per altres empreses socials de dir: el nucli de la teva credibilitat és que allò que fas sigui molt bo, ja sigui vi, oli, un teixit, un iogurt, unes galetes..., allò ha de ser excel·lent."

I, després de quaranta anys, L'Olivera ha guanyat premis i prestigi. Van començar amb les primeres 16.000 ampolles de l'any 1989 (de la collita del 88) i ara n'embotellen unes 150.000 l'any, entre les 15 referències de vi tranquil i de cava, a banda de l'oli d'oliva verge extra, i exporten a diversos països -de moment- d'Europa.

Han cuidat el que feien i com ho feien, també amb les etiquetes de les seves ampolles, firmades per Claret Serrahima.

Tot plegat, vinyes, celler, oliveres i oli, una experiència que podeu conèixer de primera mà durant tot l'any, perquè L'Olivera també duu a terme activitats d'enoturisme com qualsevol altre celler.

També al rescat de persones i de vinyes a Collserola i al Vallès Occidental

Des de fa uns anys, l'experiència cooperativa de Vallbona s'ha estès a altres finques que els demanen pel seu coneixement de la vinya i pel projecte social que hi va de bracet.

Van guanyar la confiança de l'Ajuntament de Barcelona per gestionar una altra finca ben allunyada del lloc on va néixer la cooperativa, Can Calopa de Dalt, l'única vinya que pertany al municipi de la capital, situada a la serra de Collserola, entre els termes de Molins de Rei i de Sant Cugat del Vallès.

El 2010 es va formalitzar la relació. Disposen d'una masia, d'una residència per als treballadors que la necessiten i, fins i tot, d'agrobotiga, on venen els seus productes.

La Cooperativa L'Olivera -ara una vuitantena de persones en total- també està al darrere de la recuperació de part de la vinya i del vi que s'està fent al Vallès Occidental, en concret, de terrenys de titularitat pública, al Parc Agrari de Sabadell i a la finca La Muntada, a Sant Llorenç Savall.

L'olivera és aquest arbre tan mediterrani, de fruita saludable i paladar exquisit, al qual costa créixer però que, quan arrela, és fort, molt fort i resistent. Com l'olivera que presideix l'entrada de la casa residència de Vallbona, que van plantar quan s'hi van establir.