L'Auditori de Barcelona fa 25 anys amb concerts de franc i un nou festival
Inaugurat el 22 de març de 1999, prepara una intensa programació a l'edifici de l'arquitecte Rafael Moneo, que vol acabar sent un model de sostenibilitat amb un mar de plaques solars
El 22 de març de 1999 s'inaugurava L'Auditori amb un concert de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) dirigida per Lawrence Foster i amb la pianista Alicia de Larrocha, la soprano Anna Feu i el baríton Enric Serra com a solistes.
A l'acte de presentació del programa dels 25 anys, es va recordar l'anècdota de Larrocha dient en aquell moment que l'edifici estava "als afores de Barcelona".
Una cosa similar va passar al gran equipament cultural veí, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), inaugurat un parell d'any abans. El seu arquitecte, Ricard Bofill, es va atrevir a dir que el seu edifici "venia a dignificar els suburbis".
Urbanísticament, la zona de la plaça de les Glòries de Barcelona encara és un projecte inacabat, però, sens dubte, el pes real i simbòlic de L'Auditori i el TNC han creat, 25 anys després, allò que se'n diu "una nova centralitat". Ben a prop, també hi ha els nous Vells Encants i la "grapadora" que acull el DHUB i el Museu del Disseny.
Un inici ambiciós
L'aventura de fundar L'Auditori, vist en perspectiva, va ser tot un atreviment. Era un dels molts projectes nascuts de l'eufòria olímpica dels Jocs del 1992.
Es va obrir el mateix any que el Gran Teatre del Liceu renaixia literalment de les seves cendres, després de l'incendi del 1994.
L'objectiu era ambiciós: crear una veritable illa musical i fer créixer el públic de música clàssica que també tenia, i encara té, com a gran referent, el Palau de la Música Catalana. El projecte inicial es va emmirallar en la Ciutat de la Música de París.
Avui, L'Auditori té quatre sales de concert. La principal, la sala 1, la Pau Casals, és un temple pels concerts simfònics i té 2.200 localitats. La sala 2 homenatja Oriol Martorell i té 586 localitats. La sala 3, amb el nom de Tete Montoliu, en té 358. La més petita, l'única amb nom de dona, la pianista Alicia de Larrocha, té 152 seients.
Al marge, el recinte de L'Auditori, al voltant de l'espectacular llanterna central, amb pintures de Pablo Palazuelo, acull les seus del Museu de la Música i de l'escola superior ESMUC. A més, és la seu principal de l'OBC i de la Banda Municipal de Barcelona.
25 anys de música
En aquest quart de segle, l'Auditori ha fet gairebé 14.000 concerts i ha rebut 11 milions de persones de públic.
L'esdeveniment se celebrarà aquest mes de març amb una exposició retrospectiva a l'exterior de l'edifici i veurà néixer un nou festival, el Subsònic, que combinarà la música electrònica amb diferents disciplines artístiques.
El divendres 22 de març -25 anys després del primer concert- se'n farà un altre de caràcter extraordinari amb el pianista Denis Kozhukhin i la soprano Anna Devin.
El programa inclou l'estrena mundial de "Songs for Júlia", del compositor Josep Maria Guix, un encàrrec de L'Auditori que exemplifica l'aposta per la creació musical actual.
La programació d'aniversari també inclou estrenes d'obres de Raquel García-Tomàs, Albert Guinovart i Oriol Saladrigues. A la sortida del concert principal dels 25 anys, per cert, l'espai de la Llanterna acollirà un concert gratuït del pianista Francesco Tristano.
El futur: un Auditori sostenible
En paral·lel a la programació musical -en una temporada com aquesta, l'Auditori programa uns 500 concerts-, l'equipament que dirigeix Robert Brufau ha impulsat un seguit d'inversions per convertir l'edifici en un model de sostenibilitat.
Cal destacar la col·locació de 1.197 plaques solars a la coberta, un veritable mar de panels que converteix l'Auditori en l'equipament municipal de Barcelona amb una major instal·lació fotovoltaica.
L'estalvi previst en el consum d'energia és del 25%. En paral·lel, s'està portant a terme una intervenció acústica a la sala 1 per millorar les condicions d'escolta dels músics dalt de l'escenari.
El futur de L'Auditori passa per seguir apostant per la música simfònica de qualitat -l'OBC prepara un primer disc propi dedicat a Maurice Ravel, amb direcció del seu director titular, Ludovic Morlot-, obrir-se a nous públics, guanyar i acabar d'integrar-se a la ciutat, dins d'un eix complex, Poblenou-Glòries, que té un marcat caràcter cultural.
